Una història complicada (part 1)

Et comento perquè he trobat molt divertida la teva petició al fòrum. Tot i que jo a vegades hi entro, reconec que sembla un club privat -no em queixo, és natural i potser així tan sols expresso la meva enveja-. Tu has sabut trencar el cercle, amb una demanda senzilla i clara. D'això se'n diu llenguatge assertiu.

Pel què fa al teu relat, crec que ja t'han dit per aquí que sembla massa previsible: els elements estan posats de manera que de seguida endevines què passarà. Llavors, no sembla adequat el títol: la història no és complicada, i molts de nosaltres ens podríem identificar amb la seqüència: quantes històries d'amor no han anat així?

Penso que hauries d'introduir elements menys previsibles. Per exemple, ella ja se l'ha tret del cap i es retroben per casualitat en un lloc neutral, inesperat. Una estació de trens, un aeroport, uns grans magatzems.
T'he de dir, atmbé, que hi ha dues coses que m'han xocat:
a) el got d'aigua. En una festa hauria estat més esperable un got de vodka o una birra.
b) treure-li les sabates a la noia. Potser diràs que sóc un pervertit, però m'he imaginat alguna cosa fetitxista. Si li hagués tret la samarreta res a dir, però les sabates li donen un toc de "morbo" que m'ha agradat.
En fi... I per cert: t'he comentat, però no demano a canvi ca comentari. Si no et ve de gust, és clar.

A veure, no voldria semblar setciències, però em fa l'efecte que has fet massa curt aquest primer capítol.

Crec que , per donar-li més consistència a la historia tindries que esplaiar-te més en les explicacions, donar més detalls dels personatges i com viuen la situació, fer-la més descriptiva.

La historia pot estar bé (desprès de tot, sempre acabem parlant del mateix, escrigui qui escrigui), però tindries que crear més espectatives al lector.

Veurem que fas amb la segona part.

Endavant i bones lectures.

Mai t'havia llegit, però t'he vist pel fòrum i m'he decidit a passar pel teu raconet.

La historia del teu relat està bé, però quan dius que van junts a una festa a casa d'uns amics, quan dius que s'ha barallat amb la xicota... ja pots endevinar com acabarà la historia. O almenys, com acabarà aquesta primera part. Ademés, potser tot el que expliques es massa típic... De totes maneres, quan pengis la segona part, si pots i t'enrecordes, avisam, que m'agradaria llegir-la.

Vagi bé!!

Lileta