Una història complicada (part 1)

Un relat de: Nyaelven

Desde el primer moment en que el va veure a la facultat va saber que s'acabaria enamorant d'ell. Primer, perquè era alt i atractiu, un pel cregut, sí a la Maria sempre li havien agradat amb un punt de fanfarró. En segon lloc, sabia que se'n acabaria enamorant perquè tenia xicota, sempre s'acabava enamorant dels impossibles. Potser li agradava patir? O potser pensava que patiria menys si sabia que no podia passar res?

El fet es que mentre anaven passant els dies en David cada vegada li agradava més. El va anar coneixent i va saber que la xicota estava d'Erasmus a Anglaterra. Es van anar fent amics i a ella li va semblar que ell li prestava més atenció de el que era normal. S'estava fent il·lusions estúpides? No podia permetre-ho, no volia patir.

Un dia que van anar a una festa a casa d'uns amics, en David s'havia discutit amb la xicota per telèfon i a la Maria li va semblar que quan estaven cada un a una punta de l'habitació ell la mirava molt. Al final es va sentir incòmode i va anar cap a la cuina per veure's un got d'aigua. A la cuina no hi havia ningú i al cap d'un moment de tancar la porta, aquesta es va tornar a obrir i en David va entrar. Es va quedar arrepenjat a la porta mirant-la.
-Que hi fas aquí? Vols deixar de mirar-me d'aquesta manera?- Va dir-li ella, nerviosa.
Llavors ell se li va acostar, sense deixar de mirar-la i li va dir:
-Es que m'agrades molt.- I just va acabar de dir-ho, li va posar la mà a l'esquena, la va acostar cap a ell i la va besar.
Ella no podia creure's el gust que tenien els seus llavis, tant dolços com no s'havia imaginat mai. Se'l va mirar un instant com si no pogués acabar de creure's que ell l'estava besant de debò, però llavors ella li va tornar el bes amb tot el desig que li sortia de dins.
Ell la va agafar i la va tombar sobre la taula de la cuina i li va treure les sabates. La Maria va pensar que algú podria veure'ls i abans de que ell li acabés de treure les mitges, el va aturar i li va xiuxiuejar:
- Aquí no- i agafant-lo de la mà van pujar les escales cap als dormitoris.

Comentaris

  • doncs, sí, et comento[Ofensiu]
    lluisba | 18-10-2007

    Et comento perquè he trobat molt divertida la teva petició al fòrum. Tot i que jo a vegades hi entro, reconec que sembla un club privat -no em queixo, és natural i potser així tan sols expresso la meva enveja-. Tu has sabut trencar el cercle, amb una demanda senzilla i clara. D'això se'n diu llenguatge assertiu.

    Pel què fa al teu relat, crec que ja t'han dit per aquí que sembla massa previsible: els elements estan posats de manera que de seguida endevines què passarà. Llavors, no sembla adequat el títol: la història no és complicada, i molts de nosaltres ens podríem identificar amb la seqüència: quantes històries d'amor no han anat així?

    Penso que hauries d'introduir elements menys previsibles. Per exemple, ella ja se l'ha tret del cap i es retroben per casualitat en un lloc neutral, inesperat. Una estació de trens, un aeroport, uns grans magatzems.
    T'he de dir, atmbé, que hi ha dues coses que m'han xocat:
    a) el got d'aigua. En una festa hauria estat més esperable un got de vodka o una birra.
    b) treure-li les sabates a la noia. Potser diràs que sóc un pervertit, però m'he imaginat alguna cosa fetitxista. Si li hagués tret la samarreta res a dir, però les sabates li donen un toc de "morbo" que m'ha agradat.
    En fi... I per cert: t'he comentat, però no demano a canvi ca comentari. Si no et ve de gust, és clar.

  • Quantes coses en tant poc tros![Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-10-2007

    A veure, no voldria semblar setciències, però em fa l'efecte que has fet massa curt aquest primer capítol.

    Crec que , per donar-li més consistència a la historia tindries que esplaiar-te més en les explicacions, donar més detalls dels personatges i com viuen la situació, fer-la més descriptiva.

    La historia pot estar bé (desprès de tot, sempre acabem parlant del mateix, escrigui qui escrigui), però tindries que crear més espectatives al lector.

    Veurem que fas amb la segona part.

    Endavant i bones lectures.

  • Hola!![Ofensiu]

    Mai t'havia llegit, però t'he vist pel fòrum i m'he decidit a passar pel teu raconet.

    La historia del teu relat està bé, però quan dius que van junts a una festa a casa d'uns amics, quan dius que s'ha barallat amb la xicota... ja pots endevinar com acabarà la historia. O almenys, com acabarà aquesta primera part. Ademés, potser tot el que expliques es massa típic... De totes maneres, quan pengis la segona part, si pots i t'enrecordes, avisam, que m'agradaria llegir-la.

    Vagi bé!!

    Lileta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nyaelven

Nyaelven

26 Relats

84 Comentaris

31408 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.
Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)

M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?