Qué voleu de mi?

Un relat de: Nyaelven
Vaig fer tot el que volieu. Quan quedaveu amb nois jo venia, no em queixava. Em comprava la roba que deieu que em quedava bé, perqué ereu amigues meves. Qué voleu de mi? Jo ja no puc més. Vaig fer el que feieu totes, deieu que totes els hi enviaveu fotos als nois per internet i jo també ho vaig fer. La diferéncia és que les meves les van fer arribar a tothom.
Em sento sola, estic sola. Els meus pares ja no saben que fer amb mí perqué tot el dia em tanco a l’habitació i em senten plorar. El que no saben és que només els talls que em faig em fan oblidar el dolor que sento per dins. Sé que em volen canviar d’escola ,peró aixó no canivarà res! Les fotos són a internet i les acabarà veient tothom! Ningú em pot ajudar. Només ser que no vull sentir més dolor i per aixó demà ja no existiré i podreu seguir amb les vostres vides ja que ningú em trobarà a faltar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nyaelven

Nyaelven

26 Relats

84 Comentaris

31408 Lectures

Valoració de l'autor: 8.98

Biografia:
Una vegada la gran escriptora Maria Mercé Roca va dir en una trobada: " Quan estàs bé no escrius". Aixó vol dir que tots els que escrivim encara que podem sentirnos "moderadament feliços" sentim que ens falta alguna cosa.
Jo vull que algú em digui " deixa'm ser el que et falta"
( porca miseria 25-12-05)

M'agraden aquestes frases, sóc feliç la major part del temps tinc molt bons amics, estic fent una carrera, però hi ha moments en que amb aixó no en tinc prou. Sóc massa exigent amb mi mateixa? O potser ja m'està bé ser moderadament feliç?