Final... de curs?

Un relat de: rnbonet



1987
El dia albirava. L'ull quasi immòbil del sol tenyia de color coure brillant el verd de les falgueres. Uns cavalls i unes vaques, més amunt, menjaven la gespa de l'actual prat, peu de pista cobert de neu a l'hivern. Una alenada tèbia d'humitat embolcallava l'ambient. Un viatge final de curs divertit, extraordinari, èpic.
Xavier anà a buscar Cèlia, sense escoltar les rialletes dels companys de curs. Trucà a la porta de l'habitació.
-M'acompanyes?
Només un moment després, al jardí de l'hotel, Xavier féu la pregunta. Tot seguit, un bes continu i una llarga abraçada dels dos. Ànimes unides sota la claror primerenca d'un nou sol, d'una nova llum, d'un nou dia. Eternament, amor.


2005
Xavier, recolzat a la finestra, esguarda els llums desdibuixats dels poblets de la vall, aquells més pròxims, fixant-se en els colors més que no a llur distribució. La major part, ataronjats, d'un safrà grogós; d'altres, blavencs o verdosos, segons el moment; alguns, d'un vermell intens, com de cirera. Colors inversemblants, tènues, fantasmagòrics. Una palpable sensació de quietud l'envaeix, aquesta nit de pluja sense son, mentre escolta, al darrere, el profund respirar de la seua companya, dormida al llit.
Aquesta tarda ha deixat llesta la preparació dels cultius, al laboratori. Se n'adona dels intermitents cops de les gotes als vidres de la finestra: "La pluja em duu el seu record… Cèlia, què fas ara?"

Cèlia s'està amb un profund silenci una bona estona. Sent als muscles el cansament acumulat en aquest trimestre. Viu sola, en aquell poblet muntanyenc on té al seu càrrec una classe de Primària. "Amor, sols un: el primer".Cap jove l'ha capgirada mai d'aquesta premissa.
Ja la pluja ha aturat la descàrrega. Al cel, els primers rajos del sol es mostren, al temps que a l'herbam humil de les voreres dels camps, els caragols més matiners, sense cap humà que els moleste, comencen la pastura.
Oblida per un instant els alumnes, ofegats en aquell decisiu examen, i mira la finestra. "Moltes vegades em ve a la memòria Xavier… I és que la pluja em duu el seu record… Què serà d'ell?"


Comentaris

  • m'encanten les histores ensucrades[Ofensiu]
    Nyaelven | 24-06-2008 | Valoració: 9

    M'ha cridat l'atenció que diguesis que és ensucrat, m'ha agradat força, com dues persones poden seguir recordant-se després de tant de temps. Gràcies per comentar-me.
    Sobre la pregunta que em fas; em fa por que llegeixi els relats, per aixó els escric en una llengua que no entén.

  • Potser sí que és ensucrat[Ofensiu]
    Filalici | 02-06-2008

    Però aleshores deu ser que jo també sóc ensucrat, perquè m'ha agradat força. En el meu imaginari potser et tinc força encasellat dins del sentit de la ironia tan fi que tens, però és evident que ets ben capaç de fer moltes més coses.

    En començar "2005" he pensat que en Xavier seguiria amb la Cèlia. Després he vist que no era així i m'he entristit, sobretot en veure-la a ella sola. Però resulta que al final, d'alguna manera, sí que segueixen connectats. Suposo que d'allò que és bo sempre en queda quelcom, encara que sigui molt amagat, que tard o d'hora desperta, i trobo que ho has explicat molt bé.


    I també et vull donar les gràcies per la il·lustració que li vas fer al meu poema. Ha estat una sorpresa i una gran alegria, i el dibuix que has fet m'ha agradat molt. Ja li he triat una paret per tenir-lo ben visible a casa, i tan aviat com pugui li compraré un petit marc i el penjaré. Llàstima que no t'ho he pogut agrair personalment, però potser un altre dia sigui possible.

    Salut i rebolica!

  • carai...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 18-03-2008 | Valoració: 10

    ...rnbonet! És que els primers amors mai s'obliden! Molt tendre, ple de nostàlgia i records!

    Felicitats pels teus quatre anys a la web i que en vinguin molts més! No sé penjar fotos als comentaris, però si en sabés hi tindries quatre espelmes per bufar!

    Una forta abraçada i que passis molt bon dia!

  • La nostàlgia...[Ofensiu]
    llibreta | 03-02-2008 | Valoració: 10

    ...sempre torna quan deixes enrera algú que estimes, però en la vida mai se sap i dos camins sempre es poden tornar a creuar.

    M'ha agradat molt!

  • Hi ha "cursos" que mai no acaben... sempre queda alguna assignatura no superada![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2008

    Vaja! Ja t'ho has dit tot tu! A veure...
    - Classiqueta? Evidentment, el tema amorós sempre és un clàssic, ja sigui quan parlem del primer o de l'últim... és un tema universal i inesgotable!
    - Ensucrada? Potser... fins un cert punt, però això tampoc és dolent en un relat curtet, a més de què queda justificat pel guió (tema), com diuen els artistes!
    - Llagrimosa? No diria jo tant! I encara que ho fos, què, eh? Plorar neteja els llacrimals...
    No ho és Casasablanca, tot això? I no és considerada una obra mestra? Ben fet, bonet!

    Sempre és un temps ben emprat el que dedico a llegir-te... I avui, que per a mi és un dia una mica especial, parlant en termes relataires, ho ha estat especialment!

    T'envio una abraçada Nova d'Any que comença,
    Unaquimera

  • Un relat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-01-2008 | Valoració: 10

    ...formalment perfecte i d'una nostàlgia encisadora, com pot fer-se gran una dona i no haver tingut l'amor de la seua vida. De vegades la vida ens clava en mals tràngols. Salutacions de Vicent.

  • Ara he llegit la introducció[Ofensiu]
    gypsy | 30-12-2007

    Benaurada "posada de pota" si et va fer escriure això que qualifiques d'ensucrat i llagrimós. Jo no he veig així, en absolut. Va més endins.

    I tu no t'has de fer perdonar res. Amb el bon rotllo que regales...

  • gypsy | 30-12-2007 | Valoració: 10

    Un repte molt bo, evocador i que transmet crues realitats, reals o imaginades i les transforma en bella argila de mots. Això és un art, sens dubte.

    Et poso el que ja et vaig dir anteriorment,

    Prosa poètica, bella, carregada d'imatges, de colors i d'olors.
    Relat on el paisatge té gran importància, descrius amb luxe de detalls, tot el que veu el protagonista: "...La major part, ataronjats, d'un safrà grogós; d'altres, blavencs o verdosos, segons el moment; alguns, d'un vermell intens, com de cirera. Colors inversemblants, tènues, fantasmagòrics." Bell.

    Un amor profund que encara perdura, malgrat la separació. Tots dos protagonistes pensen l'un en l'altre mentre observen al seu voltant, fora a la finestra o entre els alumnes. I la pluja és el denominador comú que fa que els ressorts actuïn com autòmats i despleguin tota la gama de records ben guardats. S'entreveu nostàlgia i una certa melangia, un mirar enrere i pensar en aquell primer amor que no s'oblida.
    En pocs mots, tota una història on no hi manquen detalls. Tens una gran capacitat de síntesi i precisió alhora de transmetre sentiments. Felicitats.

    Gràcies per escriure'l, un regal per a qui llegeix.


    gypsy

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

266 Relats

1572 Comentaris

321685 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!