T'estimo

Un relat de: 1101ilime

T'ESTIMO

Quan s'estima de debò,
quan s'estima de veritat,
res és, com era.

Tot és molt relatiu,
la veritat és una veritat a mitges,
la mentida no és tant mentida.

Tot es veu de color de rosa,
els teus pensaments son cecs,
la realitat,
no la veus,

i els teus somnis,
et fan volar i volar
però mai aterren,

que bonic és somniar
i mai despertar...
perquè quan somnies,
tot és dolç ,
i mai agredolç.

Quan et despertes,
i acaricies el teu amor,
tot puja fins l'infinit...

Els colors envermelleixen
per tots els racons del cos,

els seus ulls llueixen,
et donen una sensació
de goig inaudit,
d'un fruir sens fi.

I una tremolor de coïssor
t'envaeix tot l'ésser,

llavors quan tot s'ha calmat...
Llavors li pots dir...

T'ESTIMO...






Comentaris

  • Nyaelven | 07-06-2008 | Valoració: 10

    M'agrada com descrius l'enamorament .Els teus poemes són molt profunds i bonics.
    Gràcies per comentar-me.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

54 Comentaris

64158 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net