Ell és alt i ben plantat, ella és de fora...

Ell és alt i ben plantat, de sempre ha tingut les dones que ha desitjat, li han durat poc, ell presumeix de ser un tastaolletes amb això del que altres en dirien l'amor o el sexe, ell en diu anar de cacera... trepitja fort, en castellà ho diuen usar y tirar, com els mocadors de paper... d'altra banda, quina diferencia hi ha entre una moto i una dona?
El temps ha passat, la mare, que ja no li pot planxar les camises i que de vegades li retreu la seva conducta frívola, s'està a un geriàtric, 1000 € de la paga més 500 de la hipoteca del pis on viu ell... cada any és més car això de donar sostre a la vella! I total per estar-se asseguda tot el dia mirant la televisió, tampoc se si se n'entera del que veu, per què de sentir ja se que ni un crit...
Ell, amb aquest temps, ha anat dilapidant el patrimoni familiar, queda poc del que va deixar son pare en morir als 45 anys, d'un infart, d'un dia per altre... d'això ja fa un munt d'anys.
Ell, veient com li anava la vida, incapaç d'assumir responsabilitats, s'embranca amb una relació estranya, ha prenyat una dona que no té papers, ell creu que li ha fet aposta, però acaba casant-s'hi, tampoc sap per què, senzillament ho fa, com ho ha anat fent tot en la seva vida.
La criatura te 6 anys i ell no s'hi reconeix, la dona s'ha espavilat, ha anat a l'escola d'adults, va començar treballant fregant escales i ara ha muntat una petita perruqueria al portal de la mateixa escala, s'hi apleguen homes i dones que envaeixen la vorera, al barri és un punt de trobada, la dona treballa callada, al seu voltant sempre, sempre, hi ha alegria, tot i que la seva mirada és baixa i trista.
Ell li crida cada dia, ella calla i escolta. D'embarassada li deia que estava gorda, quan alletava li deia que no el posava... després que era tonta per què no llegia el català, més tard que no sabia educar el seu fill, que no faria res a la vida, que no servia per a res...
Ella fa règim, es pinta i s'arregla, va a l'escola d'adults i fa un curs de perruqueria, va a l'escola del fill i fa els cursos pels pares, obre una petita perruqueria... la gent s'hi aplega i hi ha força xivarri, la gent parla i comenta, ella treballa i calla, la mirada baixa i els ulls tristos.
Ahir duia ulleres de sol molt grans i movia poc el braç esquerra, quan ningú la mirava se l'acaronava.
Avui, com sempre, al geriàtric hi ha la televisió engegada, davant, mirant-la, una vella asseguda a una cadira de rodes, no se sap quina edat te, fa molts, molts anys que te els cabells blancs i les arrugues a la cara, vesteix de negre des de la mort del del seu home...
Una llàgrima indecisa li brolla de l'ull dret, i li regalima per la galta dreta... l'esquerra la te paralitzada, ningú sap des de quan va començar a ranquejar i a bavejar de la banda esquerra. Algú la va asseure a la cadira de rodes, i així cada vespre i cada matí, el mateix ritual, altern, es clar... de la cadira al llit i del llit a la cadira.
Un home de 45 anys ha matat la seva filla i la seva dona i s'ha suïcidat, sembla que ella era de fora, tenia muntat un petit negoci just a la porteria de casa seva, de fet el pis estava hipotecat, no se sap si ella ho havia enviat tot al seu país, no se sap tampoc si tenia altres fills allà o bé la seva mare... ja se sap que aquesta gent actua com a clan. Hi ha la possibilitat també que algun familiar proper li hagi reclamat ajuda per algun assumpte de drogues... ell era de bona familia i els veins diuen que molt educat, no se'l sentia cridar, i res feia presagiar un drama d'aquest estil. diu el locutor