En el seu moment no feia gaire cas dels teus escrits. Ara ja fa un temps que començ a sebre el perquè de la seva existència.

Tots te recordam avui, cadascú a la seva manera, però tots amb enyorança, i sabedors també que te tenim ben a prop.

Li xerram molt de tu. I més que li xerrarem.

NiNeL

jo encara t'enyor.

Gràcies, JoanPG per aquest petit relat a la nostra filla. Segur que en ser més gran recitarà grans poemes!!

atram, NiNeL i Sira

PS: me sap greu però el nom és Sira :)

Dins les ones. Allà t'aniré a trobar, entre deixants de sabonera, aranyes, escórpores i qualque tros de plàstic. Allà t'hi he de trobar, dins la serenor dels blaus, arrecerat de l'embat de la vida. Dins el llaüt, content, els braços acaronant-lo. Abans que el Sol arribi al zenit.

NiNeL

El poema m'ha entrat a la ment, als ulls, com la "història" d'un gerro vista cap enrere, començant per les flors grogues que l'omplen i acabant amb les mans que el creen a partir del fang.

Mira, l'he vist així, que hi farem!

Un plaer trobar-te, conèixer-te personalment i llegir-te, manel.

NiNeL

Salut, Francesc!

M'han encantat aquests haikus cíclics, que podrien llegir-se infinitament, una vegada i una altra, una vegada per cada fulla que pintà el teu germà. Potser és intencionat, no ho sé, però m'ho he imaginat així: ell pintant, i tu veient papallones a la punta dels seus dits, que se posen sobre la branca i se converteixen en papallones. Qui sap, potser vist així puc pensar que no hi ha prou fulles a l'ametler.

En qualsevol cas, la tendresa, anomenada vent als teus haikus, se palpa en tot moment.

És un plaer i un agraïment quan un mestre dels haikus se fixa en els teus, moltes gràcies.

NiNeL

Haiku, una paraula que pràcticament vaig descobrir sopant amb en Bruixot, na Leela i tu i de manera bastant (H)original, entre arrossos negres i postres eJpectaculars.

M'agrada molt escriure'ls, i també llegir-los, així que m'il·lusiona trobar aquest petit recull d'alguns dels que has anat penjant al fòrum o a altres llocs. En llegir-los, record quasi perfectament les imatges o lletres que amb tanta rebolica els varen inspirar, i hi respir la sensació de pau i harmonia que un haiku (diria jo) ha de transmetre.

El darrer vers del quart hauria de ser femení, potser sí, però si el mestre Bruixot el dóna per bo, bo serà!

Cap de setmana:
el mal de Coll m'encanta.
Ets la més bella.

NiNeL

Tot i que no "oficial", és un nom molt actual, el d'Èdip, com bé sabem tots.

M'agrada com jugues amb les paraules, com les inventes i les fas teves a cada poema (tirabuixonar); com les fas quadrar tan matemàticament, i a la vegada suau; com poses la paraula exacta en el punt exacte per marcar, per donar més força al fil: negror, necis, incasta, deslleial; com jugues amb el lector i el fas pensar.

Un plaer llegir-te, com sempre, atram.

NiNeL

Florenci, has fet una brutal reflexió sobre la incomunicació, l'aïllament i la individualitat del "món modern" (sic).

Quan hi va haver aquesta meravellosa apagada l'estiu passat, jo acabava d'aterrar a l'Àfrica, a Moçambic. Allà, de nits, no hi ha electricitat a la majoria de les cases, ni res semblant. Qui sap, potser una espelma si han pogut vendre prou aquell dia. I te dic jo que aquella "pobra gent" (pobres pel simple fet de no tenir doblers?) és molt més rica i sana que nosaltres, que de cada vegada som més decadents.

Tant de bo hi hagués més apagades, per aquestes contrades...

Gràcies pel relat!

NiNeL

"Curiosament", als contes les dones han estat o bé dolentes o bé bledes, i en canvi els homes coratjosos, valents i bons. Són coses que s'han de canviar a poc a poc, perquè són valors que se van ficant als nins de ben petits.

Potser qualcú aviat farà contes més intel·ligents i educatius...

Gràcies atram per oferir aquesta altra visió, per sortir dels estereotips i les falses tradicions, i fer-mos veure les coses d'una altra manera.

NiNeL

Diuen que la terra bruna, en trepitjar-la, torna feliç la gent amb cor.

Diuen que el gel calma les ferides, amb el seu contacte de verb robat, ofert o demandat.

Diuen que el passat ja no existeix si no és per enfortir.

Diuen que la nit és per als amants de les bombetes.


Des de la certesa de l'enlairament infinit a la recerca de la Terra Bruna; just abans d'encendre la bombeta de l'eternitat; durant la mel adormida dels dematins; i a qualsevol hora del rellotge de pigues: gràcies.

M'envolta enèrgicament una aurora de tons energètics, ben bé nedant dins una mar de colors: des del llimona o el mango, passant pel melicotó, l'albercoc, el maracujà o el mandarina, i fins arribar al mateix taronja; i sempre sucat.

En llegir-te, sóc en trànsit entre la nit i el dia, moments ambdós clarament marcats pel taronja del Sol a les seves posta i sortida (l'única paraula que se repeteix), inundats de la dolçor de canyelles i gelats de cirera, mentre qualcú encalça la Lluna per robar-li una pedra.

Somnis, amor, carícies, despertar, complicitat. Visca la nit.

Que bé.

NiT-NeL

PS:I la pregunta seria: quina va ser la primera paraula: la de la fruita o la del color?

PS2: sense que serveixi de precedent, i en vista de les pseudo-queixes rebudes, he valorat el poema.

A sotragades,
envestides,
esquitllades,
mirades de vida
marquen solcs
a la meva pell.

Nova, desconeguda,
m'omples l'ànima,
arreles
i impregnes el blau
de la teva existència.

Aquí,
en aquest lloc
que m'has obert,
aquest racó confús,
saborós, melodiós,
que batega viu,
on m'hi vull instal·lar
amb contracte
indefinit.

Te don quilòmetres
de la meva pell,
brillant, nova,
a tu, desconeguda,
tan illencament familiar
com ningú abans,
que m'has pres completament,
mostrant-me la mar
presoner al teu roc.


És impossible igualar la força de les teves paraules, per molt que m'hi escarrassi.

No sé si queda clar a la introducció que la tonada que llegiu al text és popular mallorquina i no meva. De fet l'haureu pogut sentir cantada per na Maria del Mar Bonet en moltes ocasions. La meva aportació és només la prosa.

Salut!

NiNeL

m'ha mancat un final!

M'ha agradat molt el ritme trepidant, i també aquelles descripcions que, qui te coneix, sap que no poden ser d'una altra manera.

I al final vas i mos deixes sense cap explicació de qui és la dona, quina relació té amb el narrador, per què plora... Vaja, que ets tu: sempre deixant alguna coseta amagada per fer-mos patir i demanar-te més informació! ;-)

Salut i benvingut a RC!