Yo també m'he oblidat.

Un petó molt fort.

Hola, Maite,

T'agraexo molt que t'en recordis de mi, ja que amb la meva malaltia que em fa anar molt sovint a l'hospital, casi no tinc temps de conectar-me amb els amics de RC.

Ets un ejemple de com s'ha d'escriure. Els teus relats tenen un to diferent.

Ens pensem que tothom pensa com nosaltres i
n'hi ha tantes maneres de pensar...

Una abraçada molt forta.

Estic millor.

Entrar al quirófan amb tranquil·litat, no totom ho pot fer. Són moments molt difícils.

Es un bon relt.

Un petó.


Irene Tironi.

Hola Núria,

A mi em sembla un pobre home, un desgraciat com hi ha tants, potser poc llest.

Es una pena, però hi han molts.

Es un relat molt realista.

Un petó.

Després de llegir aquest relat estic morta de gana.
Molt sugerent y ben redactat.
Una abraçada.

Irene Tironi.

Veig que et superes dia a dia. Sobre tot m'ha agrdat l'última estrofa.

Felicitats i en davant.

Irene Tironi.

És una sonata preciosa.
Un petó molt fort.

Per aquesta informació tan acurada.
Molt ben descrit i redactat.

Fins aviat.

Irene Tironi.

Només tu pots escriure una cosa així.

Si a la vida. Si a l'amor. Si al compromís. Si a asumir riscos. Ves amb conte, no perdis aquesta lletra tan simpàtica.

Un fort petó.

Irene Tiron

Cada vegada escrius millor.

Et felicito doblement; per l'alta puntuació i pel
teu trionf a l'Escala. Tan de bo t'emportis el primer premi.

Ens veure'm aviat,

Irene Tironi

Gràcies Joan. No ens deixis mai.

Et desitjo molts èxits.

Irene Tironi.

No t'havia llegit fins ara i em pregunto per què una persona que escriu com tu, deixa de publicar a RC.
Dos anys de silenci és molt.
Espero poder llegir més coses teves. M'agrada.
Salutacions

Irene Tironi

Hola Joan,

Al llegir aquest relat he recordat un dia en que la meva fila petita escribia un missatge a una amiga. Estava devant meu, i jo me la mirava esperant que acabés, sense dir res. Van passar uns quants minuts i llavors ella va aixecar el cap i em va dir - Això de la cominicació és molt important - jo vaig assentir
pensant que aquell aparell m'estava incomunicant amb la meva filla.
El mòvil, molt pràctic, però ens domina massa vegades.
SALUT,

Irene Tironi

Ventafocs,
Molt maco aquest relat. Però, passi el que passi
a la vida, sempre ens retrobem a nosaltres mateixos, encara que, de vegades, costa una mica.
Una forta abraçada.

Irene Tironi

No et coneixia Romy, i les teves paraules m'han emocionat. Fins i tot se m'ha posat la pell de gallina. És molt agradable poder comptar amb companyes com tu. disposades a animar-te. Jo també et desitjo molt amor i felicitat.

Una abraçada molt forta!

Irene Tironi