mimetisme

Un relat de: manel

Dins la quietud del principi
has escampat les margarides
grogues amb els dits,
desplegant el moviment aleatori
que ha dibuixat un atzar
discretament harmònic.
Poc després, el gerro
ha respirat la innocència de la
llum d'un nou matí.
Ara reposa sol i quiet,
i la seva corona, d'un groc imponent,
ha recordat per un instant
el moviment de les mans,
moldejant amb parsimònia
l'espai que et recull la presència.

Comentaris

  • Enrere[Ofensiu]
    NiNeL | 28-11-2007 | Valoració: 10

    El poema m'ha entrat a la ment, als ulls, com la "història" d'un gerro vista cap enrere, començant per les flors grogues que l'omplen i acabant amb les mans que el creen a partir del fang.

    Mira, l'he vist així, que hi farem!

    Un plaer trobar-te, conèixer-te personalment i llegir-te, manel.

    NiNeL

  • l'home d'arena | 18-09-2007

    és ben dificil copsar la bellesa instantània, fugaç.
    Tot el vertigen s'atura en la lectura, em lliure a la pausa, com un surar en la mar calma i serena d'una imatge viva, de la que en fas carn escrita.

    Salut.

  • gypsy | 01-07-2007 | Valoració: 10

    sempre llegir els teus versos és un goig tranquil i asserenat.
    Aquest poema ple de quotidianitat observada amb detall ens fa adonar del pes de les coses petites.

    gypsy

    molt petons.

  • Quietud[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-06-2007

    Un poema quiet, ja que tot i el moviment, els mots són amarats de tranquil·litat, de discreció, de petits grans gestos deliciosament expressats.

    Ara me'l tornaré a llegir per regalar-me una mica d'aquesta serenor que desprèn, recollint parsimoniosament les imatges amb que m'obsequia cadascun dels seus versos.

    I un altre dia, tornaré a llegir quelcom més...

    T'envio una abraçada d'estiu que comença,
    Unaquimera

  • Moldejant l'espai...[Ofensiu]
    Anagnost | 21-06-2007 | Valoració: 10

    A vegades em costa de posar un títol a un poema que m'ha agradat molt, com aquest, i per això te l'he manllevat, d'un dels teus versos.
    Com t'ha dit algú altre, de les coses més aparentment supèrflues se'n poden extreure espurnes de bellesa inimaginable per a cap més ulls que no sigui els del poema. Aquesta corona groga moldejant l'espai que recull la presència d'algú...
    És un bellíssim treball, sens dubte, d'aquells que justifiquen aquestes pàgines.

  • Corona d'un groc imponent![Ofensiu]
    F. Arnau | 15-06-2007 | Valoració: 10

    Un gran poema d'una acció quotidiana, gairebé automàtica. M'agrada, doncs, no tot han d'ésser grans esdeveniments i pensaments trascendentals...
    A destacar la metàfora de les flors en referència al gerro: "... la seva corona d'un groc imponent..."
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • Gran imatge, la de l'atzar discretament harmònic..., un poema clar i tranquil. Bellíssim. Felicitats, Manel, i ens seguim llegint.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de manel

manel

97 Relats

433 Comentaris

93086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser ja ha arribat el moment de canviar la meva biografia.
El problema és que encara vaig néixer al 66 i encara visc i treballo a Girona.
Per tant, des d'aquí us convoco a una pròxima revisió dels fets.

"Plaers:

El primer esguard per la finestra al matí
El vell llibre retrobat
Rostres plens d'entusiasme
Neu, el canvi de les estacions
El diari
El gos
La dialèctica
Dutxar-se, nedar
Música antiga
Sabates còmodes
Comprendre
Música nova
Escriure, plantar
Viatjar
Cantar
Ser amable."

Bertolt Brecht