Cercador
Quietud
Un relat de: salroigQuietud
A la vora del mar estant, i la vista esplaiant,
sa serenor de s'aigua calma, el blau honest
des cel, sense cap nigul, es colors mesclant,
turquesa, cian, verd fosc i blau com aprest.
Esperant que s'aigua besi es meus peus nuus
amb ses onades, suas i compassades, que fan
pessigolles als dits que escàpols volen esquius
cap a s'arena que, des frondosos pins, n'és arran.
Sa sombra reparadora, s'embat que ja bufa i
sa tebior des sol de aquest temps de bonança,
fan que els ulls s'entre acluquin i estant ací
es cap faci brandades de una banda a s'altra.
Com em lleu aquest estat! Quina gran quietud,
s'esperit vola amb es gorrions que juguen arreu.
Es cos i es cap relaxats, deixant enrere s'acritud,
des malson, que sa vida du, fent-lo dolç i breu.
Comentaris
-
Seguim endavant[Ofensiu]NiNeL | 18-03-2009 | Valoració: 10
En el seu moment no feia gaire cas dels teus escrits. Ara ja fa un temps que començ a sebre el perquè de la seva existència.
Tots te recordam avui, cadascú a la seva manera, però tots amb enyorança, i sabedors també que te tenim ben a prop.
Li xerram molt de tu. I més que li xerrarem.
NiNeL
-
El rum rum de les onades[Ofensiu]NiNeL | 03-04-2008 | Valoració: 10
Dins les ones. Allà t'aniré a trobar, entre deixants de sabonera, aranyes, escórpores i qualque tros de plàstic. Allà t'hi he de trobar, dins la serenor dels blaus, arrecerat de l'embat de la vida. Dins el llaüt, content, els braços acaronant-lo. Abans que el Sol arribi al zenit.
NiNeL
-
per mi és una descoberta[Ofensiu]jaumesb | 31-03-2008 | Valoració: 10
el meu condol a la família
-
...[Ofensiu]Clar de lluna | 18-03-2008 | Valoració: 10
...no tinc paraules, només desitjo que:
"Es cos i es cap relaxats, deixant enrere s'acritud,
des malson, que sa vida du, fent-lo dolç i breu."
Una abraçada per tota la família! -
I restarà tot quiet,[Ofensiu]angie | 17-03-2008
però el teu record planarà sempre entre el mar i la platja...
angie
Valoració mitja: 10