Cercador
Estimant Èdip
Un relat de: atramEs tirabuixona un ble de cabells
amb dos dits ingràvids, distretament,
i em fita a través d'aquesta mirada
femenívola que tothora el dirigeix.
Només ella li compassa les ratlles,
marcades damunt el pit de la samarreta,
amb la clenxa que se li obre des del front.
De vegades s'emmiralla, enjogassat,
en la torbació d'una setmana de sexe.
O em diu mare en silenci, gràvida,
i m'assassina en la negror d'una tenebra.
Ell és Èdip, però encara no en sap el nom.
Jo dormo amb ell, deslleial, i ens acotxem
mútuament, necis, cada incasta nit.
Comentaris
-
tots...[Ofensiu]Bernat J | 28-01-2008 | Valoració: 9
Tots portem dins l'esperit d'Èdip. En un costat amagat del cor; en l'odi més profund que ens poguem imaginar; i en el que esperem del nostre futur. Potser mai arribarem a conèixer els nostres veritables pares (o el que és el mateix: "potser mai arribarem a conèixer de veritat els nostres pares") però, arribada certa edat, em d'aprendre a "matar-los"------
graN poema!
ptons literaris
julià. -
com el bon vi[Ofensiu]manel | 29-11-2007
Un poema acurat, precís, les paraules justes. Sembla molt treballat, amb el repòs just, com el bon vi, fins aconseguir el perfecte equilibri de mots (dic sembla, però potser és un moment de gran inspiració, o senzillament talent).
El mite d'Èdip, tant vigent avui en dia perquè seguim sent humans, amb els nostres defectes, però també amb les nostres virtuts.
Et veig recitant-lo, potser amb un pèl d'acceleració (falta de pràctica suposo, i mira qui parla que no va gosar sortir), però amb veu poderosa.
Em va encantar conèixer-te, moltíssim.
Uns petons,
manel
-
Aquesta poesia és una meravella[Ofensiu]Autobahn | 20-11-2007 | Valoració: 10
ës fantàstic com jugues amb el mite complet "i m'assassina en la negror d'una tenebra". Ostres Atram, això és molt bo! Sembla un joc de capses xineses, dins les quals els personatges es veuen a ells mateixos, els seu futur, present i passat, tot alhora. De la manera en que fas apareixer tot plegat -talment com si ens trobessim amb els"Ell és Èdip, però encara no en sap el nom" lliscant rera els "O em diu mare en silenci" -ara sap, ara no sap, ara i és, ara no- sembla com si anèssim caminat per un carrer pel qual, cada vegada que tombessim la cantonada, ens trobessim una cara de la mateixa història.
Trobo increiblement complicat i senzill alhora la manera en com barrejes sensualitat i tècnica poètica, amb la mateixa tranquilitat amb la que una cigonya va de núvol en núvol, a la recerca d'un lloc per a posar-hi el niu: i el trobes.
Chapeau!
(només he trobat a faltar el pare però... ja està bé mort i enterrat he he he :D) -
Preciós[Ofensiu]Carro petit | 08-11-2007
Feia temps que no et llegia.Finalment t'has decidit a passar de les imatges visuals pures a fer-nos visualitzar les més belles històries.Benvinguda al món dels contes i llegendes.Felicitats.
Anna -
un poeme[Ofensiu]ANEROL | 07-11-2007 | Valoració: 10
amb versos molt aconseguits i imatges del molta bellesa
-
Inspirador...[Ofensiu]Leela | 07-11-2007 | Valoració: 10
aquest Edip que encara viu a les tenebres però que ja es comença a fer estimar. Me l'he fet meu, amb el teu permís i només per uns instants per veure'l fer les primeres passes sota un castanyer i per veure'l somriure entre les onades.
Un poema preciós i profund, lligat fort a la vida d'un mite que, com tu saviament dius, s'escola entre les nostres vides.
Vull resaltar especialment els següents versos:
De vegades s'emmiralla, enjogassat,
en la torbació d'una setmana de sexe.
O em diu mare en silenci, gràvida,
i m'assassina en la negror d'una tenebra.
Ell és Èdip, però encara no en sap el nom.
Jo dormo amb ell, deslleial, i ens acotxem
mútuament, necis, cada incasta nit.
els trobo perfectes, sobretot el final... i ens acotxem mútuament, necis, cada incasta nit.
Enhorabona per aquest magnífic poema!!!
Leela
-
mmm, ...sí vaig tard!!![Ofensiu]OhCapità | 02-11-2007
però, ... així que felicitats atram
i que en facis mooolts més, ... i que ho poguem veure, ...
OhCapità. -
La Grècia antiga i Freud[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 02-11-2007 | Valoració: 10
Admiro i conec una mica el món de la Grècia Antiga, però sobretot per la filosofia: Sòcrates i Plató. Tinc curiositat pel que fa a la literatura d'allà, però no m'hi he posat.
Pel que fa a Freud, he llegit alguna cosa seva i és realment impressionant.
Tot i així, aquesta poesia queda lluny del meu abast no l'entenc.
Sergi -
Tants Èdips avui dia...[Ofensiu]NiNeL | 22-10-2007 | Valoració: 10
Tot i que no "oficial", és un nom molt actual, el d'Èdip, com bé sabem tots.
M'agrada com jugues amb les paraules, com les inventes i les fas teves a cada poema (tirabuixonar); com les fas quadrar tan matemàticament, i a la vegada suau; com poses la paraula exacta en el punt exacte per marcar, per donar més força al fil: negror, necis, incasta, deslleial; com jugues amb el lector i el fas pensar.
Un plaer llegir-te, com sempre, atram.
NiNeL
Valoració mitja: 9.86
l´Autor
45 Relats
221 Comentaris
69628 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Dalai Lama:
"El propòsit de la nostra existència és buscar la felicitat".
Us deixo aquí els enllaços dels usuaris compartits al web:
el repte
repte poètic
nanorepte
En record a Lilith
Dia de la dona: donna
un autor, un vers: poemes
També us recomano el blog "dibuixets busquen versets" de'n rnbonet, que també trobareu pel fòrum.
I si us interessa, aneu al blog on parlem de temes diversos, bàsicament "filosòfics":
el laberint de les idees
AGRAEIXO QUALSEVOL COMENTARI QUE EM VULGUEU FER. LES VOSTRES OBSERVACIONS SÓN SEMPRE BENVINGUDES.
GRÀCIES PER LLEGIR-ME!
atram.
Últims relats de l'autor
- Créixer
- Dolor amb apòsit, pop blau i clímax volatilitzat
- Dansa i aigua de tres
- Mar, Lluna i Sirena. (Dedicat a la meva filla Sira, en aquests 8 mesos i mig que hem conviscut aquí defora).
- Els dolços pastissos de la Verònica
- L'agulla que punta (al meu fill encara no nat)
- L'ull que observa, la mà que burxa, la bruixa que pesca
- Susi Q.
- Dona Lilith, la joia trobada
- Big Bang
- Al·leluia! Kirieleison!
- Les torrades del matí
- Irascible indolència
- Juga, i no diguis res!
- Microrelats o nanoreptes: "Sant Jordi era Absent", "La Col·lecció de Cromos" i "La Nit"