Burla en blau o Venent uns centímetres de la meva pell entre flames pudents de femer. (Èxit/Fracàs)

A batzegades,
embranzides,
esmunyides,
cops de vida
arranquen solcs
de la nostra pell.

Vella coneguda
que t'omple les entranyes,
arrela,
i burla en blau
la teva existència.

És aquí,
en un lloc
fora dels radars,
dins el racó tèrbol,
insípid, insonor,
que nia dins dels vius,
on s'hi instal·la
com un hoste
silenciós.

Venent uns centímetres
de la meva pell,
lluent, estripada,
a un desconegut
tan exquisidament familiar
com tots els anteriors,
que n'han pres un fragment,
gelosament, de mostra,
i l'han llençat a l'abocador.

Observo perplexa la nafra
i la pell arrancada
mentre crema, cruixent,
entre flames pudents de femer,
per nodrir els cucs que un dia
es passejaran per la teva tomba,
i la meva,
si aconseguim una sepultura,
almenys,
més digna que l'existència,
pobra i inútil
que ens han regalat,
fent-nos creure que era
la millor.

I mentrestant,
jo,
guardo el tacte
d'un rínxol del teu cabell
entre les pàgines d'un llibre,
a prop de la paraula amor.

Com un col·leccionista,
esperant l'expiació,
a través de les paraules
que no poden dir res,
més enllà dels mots efímers
pretensiosos,
insignificants
del món dels vius.