Inici > Fòrum > Veure intervenció

Detall intervenció

Història de dues persones que se coneixen des de fa molt de temps arribant a una situació no reconciliable

Intervenció de: NiNeL | 14-04-2008

Puaajjj!! (xoff a terra) Puaajjj!! (xof) com has pogut, Llorenç, si érem amics! Puajjjj!! (xoff) Punch! (ull de vellut) Puaajjj!

Respostes

Escalada
deòmises | 13/04/2008 a les 22:27

[Respondre]

-Agafa't bé de la corda-li digué l'amant de la seva esposa. I aquestes foren les darreres paraules sentides...

d.

Algú més?
foster | 13/04/2008 a les 22:45

[Respondre]

Agafat a la branca sobre de l'espadat, sentí la veu de Jesús:
-Fill, deixa't anar sense por. Jo et recolliré...

Història de dues persones que se coneixen des de fa molt de temps arribant a una situació no reconciliable
NiNeL | 14/04/2008 a les 07:49

[Respondre]

Puaajjj!! (xoff a terra) Puaajjj!! (xof) com has pogut, Llorenç, si érem amics! Puajjjj!! (xoff) Punch! (ull de vellut) Puaajjj!

Ingenu o imbècil?
Djalí | 14/04/2008 a les 11:51

[Respondre]

Si t'explico tots els meus secrets és precisament perquè m'estalvio d'haver-los d'anar explicant a tothom: no t'equivoquis, no som amics.

Negoci?
Jimbielard | 14/04/2008 a les 12:43

[Respondre]

Sempre estava ple a bessar. Ple d´amics. Per això al final he hagut de tancar el bar.

Vot de confiança
angie | 14/04/2008 a les 18:11

[Respondre]

Quan li donaren el seu suport , vomità el que pensava. S'arrepentiren immediatament. Ja diuen que la confiança fot fàstic.

angie

Per angie
Montse Canes | 14/04/2008 a les 21:24

[Respondre]

Guapíssima, per si ho vols tornar a probar. En les condicions del nanorepte consta que el tema és la confiança, peró que no es pot esmentar...

Un moment abans
copernic | 14/04/2008 a les 19:43

[Respondre]

Juli Cèsar s'alegrà de veure a Brutus i la seva colla. Aquests joves! Quina en portarien de cap ara?

La mà al foc
Sergi Yagüe Garcia | 14/04/2008 a les 19:44

[Respondre]

La mà al foc

Jo, abans, posava la mà al foc pels meus amics.
Ara, m'he quedat sense mans i sense amics.

Sergi

jo controlo.
reptaireanonim | 14/04/2008 a les 22:05

[Respondre]

Mentre bressava l'infant, recordava l'escena:
-només la punteta- li digué ell
-segur que saps el que fas?
-tranquil·la, jo controlo.

Recordo
Nubada | 15/04/2008 a les 01:47

[Respondre]

-Papa, agafa'm!
I em deixava caure enrere fins que m'aturaven el tou d'una panxa i uns braços molsuts i protectors.

Esperant sentència
Filalici | 15/04/2008 a les 10:39

[Respondre]

- Demà parlem - li digué al seu fill just abans de la vista per decidir si l'execució havia de ser immediata.

impossibles
kispar fidu | 15/04/2008 a les 10:49

[Respondre]

L'amor té aquestes coses. T'estimo massa, i al mateix temps em fas fàstic. Som tan diferents una de l'altra.
La desconfiança.

Complicitat cega en un pas a vianants
mjesus | 15/04/2008 a les 14:56

[Respondre]

Complicitat cega en un pas a vianants

L'home s'aferrava al collar. Entre el brogit del carrer sentia la respiració del seu gos. Una lleu tibada, i endavant!

Avui és el seu amant, però...
Clar de lluna | 15/04/2008 a les 17:19

[Respondre]

...de fet vaig ser jo la que li va explicar detalladament les postures i marranades preferides del meu marit.

de collita pròpia
perunforat | 15/04/2008 a les 17:42

[Respondre]

Un fil que uneix quelcom de carn i ossos; quan es trenca, l'amor es converteix en una ferida oberta.

Respon a aquesta intervenció

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats