Inici > Fòrum > Veure intervenció

Per poder dir que t'agraden relats has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

Detall intervenció

Història de dues persones que se coneixen des de fa molt de temps arribant a una situació no reconciliable

Intervenció de: NiNeL | 14-04-2008

Puaajjj!! (xoff a terra) Puaajjj!! (xof) com has pogut, Llorenç, si érem amics! Puajjjj!! (xoff) Punch! (ull de vellut) Puaajjj!

Respostes

Escalada
deòmises | 13/04/2008 a les 22:27

[Respondre]

-Agafa't bé de la corda-li digué l'amant de la seva esposa. I aquestes foren les darreres paraules sentides...

d.

Algú més?
foster | 13/04/2008 a les 22:45

[Respondre]

Agafat a la branca sobre de l'espadat, sentí la veu de Jesús:
-Fill, deixa't anar sense por. Jo et recolliré...

Història de dues persones que se coneixen des de fa molt de temps arribant a una situació no reconciliable
NiNeL | 14/04/2008 a les 07:49

[Respondre]

Puaajjj!! (xoff a terra) Puaajjj!! (xof) com has pogut, Llorenç, si érem amics! Puajjjj!! (xoff) Punch! (ull de vellut) Puaajjj!

Ingenu o imbècil?
Djalí | 14/04/2008 a les 11:51

[Respondre]

Si t'explico tots els meus secrets és precisament perquè m'estalvio d'haver-los d'anar explicant a tothom: no t'equivoquis, no som amics.

Negoci?
Jimbielard | 14/04/2008 a les 12:43

[Respondre]

Sempre estava ple a bessar. Ple d´amics. Per això al final he hagut de tancar el bar.

Vot de confiança
angie | 14/04/2008 a les 18:11

[Respondre]

Quan li donaren el seu suport , vomità el que pensava. S'arrepentiren immediatament. Ja diuen que la confiança fot fàstic.

angie

Per angie
Montse Canes | 14/04/2008 a les 21:24

[Respondre]

Guapíssima, per si ho vols tornar a probar. En les condicions del nanorepte consta que el tema és la confiança, peró que no es pot esmentar...

Un moment abans
copernic | 14/04/2008 a les 19:43

[Respondre]

Juli Cèsar s'alegrà de veure a Brutus i la seva colla. Aquests joves! Quina en portarien de cap ara?

La mà al foc
Sergi Yagüe Garcia | 14/04/2008 a les 19:44

[Respondre]

La mà al foc

Jo, abans, posava la mà al foc pels meus amics.
Ara, m'he quedat sense mans i sense amics.

Sergi

jo controlo.
reptaireanonim | 14/04/2008 a les 22:05

[Respondre]

Mentre bressava l'infant, recordava l'escena:
-només la punteta- li digué ell
-segur que saps el que fas?
-tranquil·la, jo controlo.

Recordo
Nubada | 15/04/2008 a les 01:47

[Respondre]

-Papa, agafa'm!
I em deixava caure enrere fins que m'aturaven el tou d'una panxa i uns braços molsuts i protectors.

Esperant sentència
Filalici | 15/04/2008 a les 10:39

[Respondre]

- Demà parlem - li digué al seu fill just abans de la vista per decidir si l'execució havia de ser immediata.

impossibles
kispar fidu | 15/04/2008 a les 10:49

[Respondre]

L'amor té aquestes coses. T'estimo massa, i al mateix temps em fas fàstic. Som tan diferents una de l'altra.
La desconfiança.

Complicitat cega en un pas a vianants
mjesus | 15/04/2008 a les 14:56

[Respondre]

Complicitat cega en un pas a vianants

L'home s'aferrava al collar. Entre el brogit del carrer sentia la respiració del seu gos. Una lleu tibada, i endavant!

Avui és el seu amant, però...
Clar de lluna | 15/04/2008 a les 17:19

[Respondre]

...de fet vaig ser jo la que li va explicar detalladament les postures i marranades preferides del meu marit.

de collita pròpia
perunforat | 15/04/2008 a les 17:42

[Respondre]

Un fil que uneix quelcom de carn i ossos; quan es trenca, l'amor es converteix en una ferida oberta.

Respon a aquesta intervenció

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats