Detall intervenció

Llum

Intervenció de: NiNeL | 07-11-2008


Mira-la, és morena com tu! Va, una mica més! Empeny fort a la de tres! Una! Dues! Tres!

Uèeee!!


Respostes

  • Estrena privada
    bocidecel | 07/11/2008 a les 18:27

    Tots dos. Dins, el llenguatge del foc ens captiva. Fora, l'aire enfarfega de vida i un mantell d'estels ens abriga.
  • La fotografia
    angie | 07/11/2008 a les 19:08

    La família tota junta presideix el moble de l'entrada. Un instant impossible de repetir. Un record feliç inoblidable.

    angie
  • Reviure
    Vincent | 07/11/2008 a les 21:53

    Vaig plorar sabent-te morta. Però, en cada mot et respiro i en d'altres somriures veig el teu rostre.


    • Somriures (canvio el títol )
      Vincent | 08/11/2008 a les 01:23

      Vaig plorar
      sabent-te morta.
      Però, en cada mot
      et respiro;
      i en d'altres
      somriures
      veig el teu rostre.


  • Benvinguda!
    Leela | 07/11/2008 a les 23:17

    El món desapareix al seu darrera quan tanca la porta i les rialles de pare i fill vénen a rebre-la.
  • Llum
    NiNeL | 07/11/2008 a les 23:30

    Mira-la, és morena com tu! Va, una mica més! Empeny fort a la de tres! Una! Dues! Tres!

    Uèeee!!

    • Núria
      F. Arnau | 07/11/2008 a les 23:47

      Patia un fort dolor de queixal, que se'm va passar de sobte, en quan vaig veure eixir el seu cabet.

      FRANCESC
  • Dos nens
    Xantalam | 07/11/2008 a les 23:43

    En la branca més alta de la figuera se sentien part de la natura. Ell agafà la maneta d'ella.


  • Llevadora gracioseta
    Galzeran (homefosc) | 08/11/2008 a les 12:27

    -Aquí el té, ara me'l renta i el vesteix.
    -Qui! Jo? (amb veu tremolosa.)
    -Que és broma, home! Doni'm.

  • Miratge al desert
    Vladimir | 08/11/2008 a les 12:44

    A l'horitzó, sota l'ombra dels castanyers, divisàrem la cascada. Els raigs de sol espurnejaven l'aigua.
    -Estem salvats! -vaig cridar, ingenu.

  • Desgraciada pletòrica
    Magrat | 08/11/2008 a les 14:28

    Sola, ho havia perdut tot. Però encara conservava uns ulls per llegir i uns dits per escriure: era feliç.
  • RE: nanorepte 123...MÀXIMA FELICITAT!!!
    rnbonet | 08/11/2008 a les 17:13

    -Aaaarrrg! Aaiiiii! Sí, ara! Auuuuooouuuaaauu!!! Què bé! Aaixí, així! Segueeeeiix! Oh! Ah!... AAAAAAh! Ara!
    Jaaaa! Molt bé!
    -Demà, altra vegada?
  • El moment
    Josep Casals Arbós | 08/11/2008 a les 18:22

    Després, li posà la mà al ventre i el cap al pit. I, tancant els ulls, va viure el moment.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: