Quatre parets

Un relat de: NiNeL

Me fan por.

Els mir des d'aquí, on estic segur, amagat darrere la persiana de l'habitació, per entre les escletxes, i escortat per la cortina, allà on no poden abastar-me. Els veig passar des del zenit, van i vénen, dissimulant com si res no passàs. Però jo sé que m'estan vigilant. Fan veure que fan fotos, que riuen, que passegen agafats de la mà. Jo sé que no, sé que controlen tot el que faig, que esperen el moment idoni per atacar. Els veig desitjosos del meu cervell. De la meva ànima. Estan a l'aguait! Però jo no els permetré que m'ataquin. No sortiré. Me sentiu? No sortiré! Per què, tanmateix? Caminaria entre ells, farien com si no me veiessin, qualcun fins i tot xocaria amb jo o me demanaria on és el carrer de la princesa. Al metro, qualcun d'ells, amb l'aparença d'una femella, m'aclucaria un ull, se m'insinuaria, per seduir-me. Tot mentida. No! No ho permetré! No me mesclaré amb ells! Sé que me perseguirien, que voldrien aturar-me per xerrar amb jo. Que me farien preguntes i me contarien la seva vida, que me mirarien i esperarien una resposta, uns mots de la meva boca. I aquest seu encís me petrificaria, com sempre, i no sabria què dir, no sabria ni tan sols articular una paraula justa, una opinió treballada. M'espantau! Deixau-me estar! No! No sortiré a trobar-me amb vosaltres! No deixaré que m'enciseu amb els vostres mots! No sucumbiré! Però potser... no, no ho faran, no gosaran. Ben mirat, amb ells no se sap mai. I si... i si envien el propietari del pis perquè me faci fora? Per fer-me sortir al carrer? Ah! Ho veig, sé que ho faran, sé que ho faran, ho puc descriure perfectament: vendran tots i me trauran de casa estirant-me pels peus, entraran al meu pis i veuran que no he fregat els plats ni he fet el llit, i sense deixar-me ni tan sols agafar la maquineta d'afaitar, el llibre i les pastilles, m'arrabassaran amb crueltat d'aquestes quatre parets que són la meva vida. Aturau-vos! No goseu posar els peus a la meva escala! No vos vull veure més amunt de l'entresòl! Si intentau pujar més amunt vos enviaré el Xacal Gris! Vos estic amenaçant! Tingueu-ho ben present, no vaig de bromes! No, no li podeu fer res, no, no me'l mateu, deixau-lo estar! No! Merda, merda, merda: m'han barrat la sortida, estic perdut. Estan pujant. Què puc fer? No puc lluitar: són massa, i jo ara sóc feble. Només tenc una opció: sí, hauré de fer-ho. Ho faré. Me sentiu? Ho faré! No me caçareu, no ho permetré! Ja podeu pujar, ja, que jo baix per un altr...

Comentaris

  • precipitació[Ofensiu]
    manel | 29-11-2007

    Hola NiNeL

    Et volia deixar un comentari en l'anterior Des del Castanyer, una petita meravella, un text tocat per la pausa, la serenor, el detall; però m'he decidir encetar els comentaris d'aquestes Quatre parets (s'ho mereixen), que és gairebé el contrari: un text veloç, angoixant, precipitat. Sembla mentida com la ment humana pot arribar a perdre el sentit de la realitat fins a aquests extrems, la por que t'arrabassin el poc que tens (o que et penses que tens), a quedar-te sense ben res és capaç de portar a la desesperació, fins al final...
    El text transmet molt bé aquest estat. Una filigrana que es va enroscant fins que es trenca, inevitablement.

    Per cert, saps que vas tenir, fa poc més d'un any, l'honor d'inaugurar la meva llista de preferits d'aquest web? Et tinc el primer i no t'havia comentat mai (que jo recordi). Quines coses.
    I una altra cosa, m'ha agradat molt el comentari al meu mimetisme. La seva construcció va ser precisament això, una marxa enrere.

    Salut, i encantat també d'haver-te conegut personalment.
    manel

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de NiNeL

NiNeL

72 Relats

190 Comentaris

88433 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Si voleu contactar amb jo, escriviu-me a
tocatdelala (arrova) gmail.com

Vos recoman els relats de salroig.