El pare

Un relat de: qwark
L’Arnau va posar el dit polze al lector biomètric i les portes de la Sala de la Paternitat es van obrir automàticament. Va seure a la butaca i la gravació començà a reproduir-se a la pantalla gegant. Un home de mitjana edat aparegué somrient. L’Arnau es va sentir reconfortat pel rostre amable i serè del pare.
-Hola, Arnau. M’alegra tornar-te a veure. Estàs a punt de fer quinze anys i segur que hi ha alguna noieta que ja et comença a interessar. M’equivoco? –el pare va riure breument i després va mirar cap amunt, com si rememorés una escena bonica–. Jo no era molt més gran que tu quan vaig conèixer la teva mare. És una edat fantàstica, plena d’experiències, sensacions i sentiments nous. I també perillosa. Segons quines companyies tinguis, et poden fer molt de mal, portar-te pel mal camí. Recorda que has de pensar en el futur. Les noies i les diversions estan molt bé però has d’estudiar per tenir bones oportunitats. Ara, en aquesta edat, és quan cal assentar bé els fonaments sobre els que construiràs la persona que seràs. I jo confio que sabràs triar bé i ser un home com cal. T’estimo molt, fill meu.
La pantalla es va enfosquir i l’Arnau va quedar-se amb la mirada fixa durant uns instants. Després, va aixecar-se i va abandonar la sala. A la sortida l’esperava la Núria.
-Ei, com ha anat? –va dir-li, agafant-li el braç.
-Bé.
-Què t’ha dit? Ah, no m’ho voldràs explicar, oi?
-Ja saps, són coses entre pare i fill.
-Sí, és clar. Bé, de fet fa temps que hi dono voltes i...tu creus que són gravacions del teu pare real abans de morir? Pensa-hi: tots els orfes tenim l’opció de tenir un pare. I sempre es tracta d’un bon exemple, mai et guien pel mal camí. Els consells són els que et donarien els psicòlegs del centre.
-Insinues que són actors contractats per llegir una sèrie de missatges escrits pels psicòlegs? –va respondre l’Arnau mentre alliberava el seu braç de l’aferrada de la Núria.
-Potser no tots però...
-Potser no tots... –digué l’Arnau.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Bona temporada comunicativa![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-06-2016

    Després de llegir tots els teus relats et vull felicitar per la bona feina feta, qwark. Tens la mà trencada explicant històries de ciència-ficció que resulten ben properes i que sacsegen, com la present. El més important és que fan pensar!
    La meva enhorabona!
    Salutacions!

  • Sorpresa[Ofensiu]
    Aquitània | 02-06-2016 | Valoració: 10

    La sorpresa del final, arrodonint el text, m'ha agradat molt.
    Et seguesc amb interès!

  • Un plaer[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 28-05-2016

    M'ha agradat molt el teu relat d'aquest mes en clau de ciència ficció, Quark.
    Un plaer llegir-te al llarg del curs-concurs de l'ARC.
    Bon estiu!

  • Bon relat[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-05-2016 | Valoració: 10

    Un bon relat que ens dibuixa una possibilitat en el futur: un determinat tractament destinat als orfes en la societat. Molt ben escrit i estructurat, baix el meu punt de vista.

    No sabem si era o no el seu pare, però aquest extrem no és el més rellevant, sinó el fet que siguen possibles i creïbles aquestes construccions de pares.

    Enhorabona!

  • lluita vital[Ofensiu]
    Endevina'm | 21-05-2016

    una bona reflexió sobre la lluita d'un adolescent, que voldria tenir un pare per escoltar els consells, assenyats o no, del progenitor. I l'altra costat del mirall és la seva amiga, que reflexiona sobre la versemblança del progenitor. Si el tingueren, en realitat, potser no cercarien els seu consell, la manca d'una imatge social que ens diuen que és necessària. Alguns cops he escrit sobre la necessitat social de la família nuclear, ara que en aquests dies ha estat de moda. Aquesta realitat que tu ens dibuixes, allí no caldria.

    Un relat molt ben portat.

    Bé, m'has fet reflexionar, està clar.
    Gràcies!

    Ferran

  • Pares en línia[Ofensiu]
    Sergi Sampere | 19-05-2016

    Cal ser orfe per necessitar un pare que et guiï? Aquest relat ens obre la porta als pares espirituals de lloguer o per prescripció mèdica. El pare bo, el pare que t’acompanya i t’aconsella sàviament. O potser estem davant d’un “Big Father” que vol controlar tots els fills? M’ha agradat perquè el text ens explica una història que veiem però també ens fa pensar en allò que no veiem...

  • Pares en línia[Ofensiu]
    Sergi Sampere | 19-05-2016

    Cal ser orfe per necessitar un pare que et guiï? Aquest relat ens obre la porta als pares espirituals de lloguer o per prescripció mèdica. El pare bo, el pare que t’acompanya i t’aconsella sàviament. O potser estem davant d’un “Big Father” que vol controlar tots els fills? M’ha agradat perquè el text ens explica una història que veiem però també ens fa pensar en allò que no veiem...

  • Sala de la Paternitat?[Ofensiu]
    Materile | 19-05-2016 | Valoració: 10

    Has plantejat un tipus de vida diferent; parles de la Sala de Paternitat.Com si fos una societat de fills orfes, però que necessiten de la figura paterna, i, periòdicament, s'estableixen unes connexions que serveixen per cobrir, en part, la figura paterna. Una societat futura? I la figura de la mare, no existeix?
    Un relat que fa pensar. Un bon relat.
    Una abraçada,
    Materile

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-05-2016 | Valoració: 10

    Un relat esfereïdor, m' agrada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

59 Relats

410 Comentaris

97486 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es