VICTÒRIA

Un relat de: Mercè Bellfort
Va xiuxiuejar el nom de la filla a les tres de la matinada. El fort dolor al braç, la suor sufocant i l’opressió al pit eren ferms indicadors que el cor estava al límit. El silenci de la nit va jugar al seu favor: la Victòria el va sentir; va sentir el pare que demanava ajut. Tot va anar molt ràpid. Mitja hora després ingressava d’urgències a l’hospital més proper on el van atendre eficientment. Se’n sortí de l’infart.

Ara s’havia de cuidar més que mai. Cap excés en res. Prohibit emocionar-se, prohibit disgustar-se, prohibit patir estrès. Va acceptar totes les recomanacions mèdiques menys una: l’onze de setembre, que estava al caure, hi tornaria. Aniria a la manifestació multitudinària de la Diada acompanyat de la Victòria. Volia reclamar un cop més la independència del seu petit país: Catalunya. I, enmig de les justes reivindicacions, sentiria dins seu que formava part d’uns moments molt importants, històrics. Tenia el convenciment que després de tants anys lluitant per recuperar les llibertats perdudes per fi arribaria l’hora de la veritat. El poble acabaria vencent!

La Victòria, protectora de mena, el vigilava constantment. No volia que el pare es passés en excessos que el podrien perjudicar. La salut era el primer de tot. Temia que el pes de tres-cents anys d’ofec i d’anul·lació envers el poble català gravats en una memòria que ni oblidava ni perdonava provoquessin un altre ensurt. En el fons, però, admirava aquell home que es negava a somiar un dia més. Ja havia somiat massa temps! Ara tocava que els somnis es fessin realitat. Prou d’esperar! El contemplava bocabadada -als seus vuitanta-sis anys!- mentre ell li deia:

-Vencerem, Victòria; aquest cop, sí! Vencerem!

La Victòria recorda - als seus cinquanta-nou anys- les paraules fermes i entusiastes del pare ja traspassat. Valia la pena lluitar, creure, mantenir l’esperança en tot moment. Veure’s alliberada dels opressors totalitaris, insolidaris, la fa sentir bé. Profundament bé! I, pensant en els pares, brinda pel futur de la seva terra independent. Per la saba nova! Per l’esperada i merescuda victòria!

Comentaris

  • ENGRESCADOR[Ofensiu]
    Gilet56 | 29-01-2015 | Valoració: 10

    Un relat magnífic, amb bon ritme i molt colpidor. Em fa pensar en tots els que ara hi som, i en com n'estem d'obligats a ser a l'alçada de tots els que ja no hi són.

  • mot bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 26-01-2015 | Valoració: 10

    Tal com escrius es maravellos, m'agrada llwgir els reus relats. Aixi em dono compte de la petitesa dels meus. M'encanta

  • Meravellós!![Ofensiu]

    Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "I no mentia". M'ha fet molta gràcia que ja l'haguessis llegit a la revista de L'Escala. Veig que a totes dues ens agrada Calders. El més gran!
    Em va agradar molt el teu conte d'"El superdotat" i he pensat llegir-ne més. Aquest també és captivador. Els personatges m'han semblat molt versemblants i l'avi podria ser el símbol de tota una generació. Enhorabona! Jo també m'alegro de coincidir amb tu per aquí. Una abraçada!

  • Molt bé[Ofensiu]
    Materile | 30-09-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el teu relat. M'agrada aquest sentiment positiu que té la Victòria.

    És increïble com aquest sentiment de llibertat es transmet de pares a fills o d'avis a néts, sense haver-ho viscut.

    Una abraçada ben forta i esperem que acabi a ser ben real.

    Materile

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • Els Sentiments [Ofensiu]
    panxample | 07-09-2014 | Valoració: 10

    Ai ! El sentiment és allò que res ni ningú ens pot rebatre i sempre sempre estan en nosaltres i ara més que mai. Via fora !!!
    Un relat molt compromès.

  • Que ben expressats[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-09-2014

    els sentiments del poble català en les persones de la Victòria i el seu pare!

    Com ha anat l'estiu, Merceneta?
    Una forta, forta, forta abraçada.

  • Sentiment arrelat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-09-2014 | Valoració: 10

    Ja pots tenir infarts o altres malures que el sentiment és més ferm que el bombeig del cos. És una força que ve de molt amunt. Ni lleis, ni constitucions, ni campanyes, ni insults de cap mena podran tombar el sentiment arrelat. La Victòria té un nom preciós. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10