L'Arrabassada

Mercè, abans de res, gràcies pel teu amable comentari.

Hi ha una cosa que vull comentar-te a propòsit del comportament de Francesc de Santa-Clara en relació amb l'encontre sexual que va resultar tan accidentat. En principi, podria tractar-se d'una resposta lògica en un xicot que s'ha criat enmig d'un ambient estricte i excessivament rigorós. Però hi havia quelcom mes.

Emmarcant el relat en qüestió, hi ha penjats dos relats amb el títol d'Ofici de tenebres. Allí podràs veure el perquè d'algunes actituds i reaccions del protagonista.

Només això.

Hi ha moltes maneres de morir. Cap d’elles satisfà ningú. Així mateix, hi ha moltes maneres d’arribar a la mort. Unes més lògiques que d’altres. La dels joves, difícilment es poden explicar.
Això no obstant, la del jove del teu relat caldria encabir-la dins de les morts per amor. Potser sembli absurd, però no deixa de ser versemblant. Quantes vegades, joves adolescents, no ens havíem plantejat aquesta situació, Si em moria abans que tu, tu què faries?.
Aquesta és la reflexió. Quant al text, fent gala de la teva mestria, ens has presentat el cas des de la rauxa, amb una força que colpeix, que fins i tot justifica la tragèdia. Després, com qui passava per allí, la clous amb l’asèpsia d’un telenotícies, anunciat per algú incapaç d’entendre el rerefons de la crua –però, si és que es pot dir, romàntica– realitat.

Malauradament aquestes situacions, aquests desgraciats accidents no s’acabaran mai. És trist, molt trist, però la realitat es trista i dura...
Impactant, què més puc dir!
—Joan—

d'un ésser estimat pot portar a les més colpidores reflexions.
Un relat terrorífic i, malauradament, massa freqüent.
M'encanta llegir-te, estimada Merceneta.
Una molt forta abraçada.

Un relat que pot ser verídic, trist per la situació, però punyent perquè hi ha situacions que t'hi porten, sebretot quan ets adolescent.
Fa poc van donar una notícia per la tele d'un acccident de cotxe: feia un més que se n'havia produït un altre en el mateix lloc. Has sabut trobar les paraules justes i adequades per transmetre un sentiment molt dur.

Una abraçada,

Materile

En aquesta convocatòria estem veient que les etapes de la vida tenen moltes cares. Tu ens en mostres una de dramàtica i cruel. Un relat breu i concís, realista i cru, on exposes els fets amb un monòleg interior en segona persona figurada i ho rebles amb una transcripció de notícia periodística. Al rerefons hi subjauen maneres de ser i de fer generacionals així com mancances estructurals de la societat (com costa, esborrar un punt negre!)

aquesta història passa més cops a la realitat del que pensem (i fins i tot de pitjor) tot i que no acabi de semblar versemblant, a la vida real acaba passant. Molt ben encertat el recurs de les notícies radiofòniques. Felicitats pel relat!
Edgar

Sota mateix del revolt de la paella de l'Arrabassada hi ha la magnífica Font de la Llet. I un pèl més a baix, la sorprenent ermita de Sant Cebrià. L'altre dia hi caminava estorat, descobrint espais naturals increïbles. Llàstima que la carretera de l'Arrabassada sigui tan bèstia, tan coneguda pels accidents. Una abraçada Mercè.

Aleix

Uffff!!! Que trist, pero es. Maco