ENTENDRE QUE VOL DIR MORIR

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El dia que vaig veure per ultima vegada la meva tia avia Roser, va ser el dia de la seva mort. Jo tenia set anys era un dia de Gener i havia una gran nevada. La meva avia estava al llit al igual que la tia Roser. Tots temien per la salut de la iaia, tenia malament el cor i la grip era forta. La tia Roser una mica més gran que la seva germana, estava forta com un roure i el dia abans el metge la va visitar i la va donar per curada del tot.
Si ha una persona al mon que he estimat amb bogeria era a la tia Roser. De caràcter afable, soltera, jo era la nineta dels seus ulls. Vivia a casa i tots l’estimàvem perquè era persona bondadosa i riallera. Recordo com si fos avui la seva cara molt semblant a la de la meva avia amb una particularitat. Els seus ulls de color blau clar els tenia com una “xineta”, desprès quan vaig ser més gran vaig entendre que eren herència de la seva avia, que era de un país molt al Nord d´Europa. Sempre reia i tenia mil histories qu´explicar i molts i molts dolços per comprar-me, com també llibres de contes que omplien la meva ànsia ja de llegir. També em comprava llapis de colors i alabava els meus maldestres dibuixos.
Jo la seguia com un gosset, des de que venia a buscar-me a l’escola fins que m’acompanyava a dormir.
Aquell maleït dia de Gener la meva mare va anar a l’habitació de la tia Roser, li volia portar o li portava això no ho recordo bé, una tassa de cafè amb llet que li agradava molt. Jo vaig sentir els crits que va fer la meva mare demanant ajuda. La tia Roser era morta al seu llit com si dormis, sols tenia 69 anys. El metge va dir , ha sigut un atac de cor, ni ella s’ha donat compte de res.
La casa es va omplir de gent, el mossèn els veïns i jo encara era al llit. Veia als meus familiars plorar. La meva mare em va fer un peto i va dir: La tia es al Cel...
Algú va dir, que no la vegi la nena, que la recordi en vida.
Jo deambulava del menjador a la cuina i la gent em feien petons i m’acaronaven les galtes. Parlaven de que ara i som i demà ja no. I tots també parlaven del gran fred que feia i de la gran nevada. La meva mare plorava i jo anava a l´ habitació de l’avia, m’asseia al costat del seu llit i també la veia plorar malgrat la seva malaltia, que la tenia postrada al llit. Recordo que m’agafava la maneta i deia . Pobre Roser, com la trobarem a faltar .....
A l’hora de dinar, quan tots estaven mes distrets, jo a poc a poc em vaig esmunyir i vaig anar corrents a l habitació de la tia. Volia veure-la, tenia de veure-la alguna cosa dins mes m’empenyia a fer-ho.
La vaig veure estirada al llit, vestida amb el seu vestit nou i amb una mantellina , la que portava per anar a missa al cap. Molt pàl•lida com si dormis. A cada canto del llit i havia un ciri encès, tota l habitació feia olor de cera. A les mans creuades i tenia uns rosaris. Poc a poc em vaig acostar a ella, amb la meva maneta vaig apartar la mantellina de la cara i li vaig fer un peto . Jo pensava es despertaria i em miraria. Més no , sols vaig trobar la seva gelor de la cara, que encara avui recordo, li vaig tocar les mans i també eren de gebre. Llavor vaig entendre que volia dir morir. No estava al Cel com deia la mare, estava morta això era la mort, aquesta immobilitat per sempre. Ja no tornaria a sentir la seva veu, ja mai m’explicaria contes, mai em vindria a buscar a l’escola. Ja mai mes la veuria i llavors si em vaig posar a plorar , les meves llàgrimes li queien sobre les galtes , així em va trobar la meva mare. Mai la he oblidat.

Comentaris

  • Experiència inoblidable[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-04-2016

    Una història ben trista i entranyable on la nena viu una experiència de vida que no oblidarà mai més.

  • Trist[Ofensiu]
    Karin | 16-04-2016 | Valoració: 10

    Un relat colpidor. He plorat al llegir_ lo, fas que els personatges surtin del paper per explicar l' història.

  • Pensar en la mort és viure la vida[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 15-04-2016 | Valoració: 10

    Mha agradat el teu relat, perquè expliques d'una manera molt sencilla el que és la mort per una nena tan petita, es a dir, la seva vivencia.
    Rep una forta abraçada.
    Pinya de rosa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

409 Relats

1386 Comentaris

245854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.