Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats, 390 Comentaris
95326 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/

Últims relats de lluisba

Últims comentaris de l'autor

  • lluisba | 19-04-2010

    Segur que trobaríem més paradoxes estranyes si busquessim a la nostra organització social (i política). Pagar un policia és ben estrany, com pagar un expercit caríssim que només funciona quan cal anar contra el poble que li paga el sou.

    Per cert que no sé si a RC hi ha gaire censura, però alguna cosa segur. La vertat és que jo farà dos anys que no hi entro, des que vam muntar un blog, on si hi ha censura només és autocensura.

    Salut!

  • lluisba | 26-02-2009 | Valoració: 10

    O sigui que de passada li agraeixo a l'Alberich que segueixi el Riell Bulevard i encara que m'hi tingui en compte. Ara només cal que ens deixi algun comentari per allà, que farà de bon veure.
    El Riell és una obra col·lectiva on cadascú hi deixa el seu rastre, i la suma de tot se'ns va convertint en un nou ésser, com un fill estrany que no acabem de reconèixer.

    No estaria de més, també, que l'Eulàlia hi pengés els seus poemes eròtics, un tema que de moment tenim poc "treballat".

  • lluisba | 25-02-2009

    Era el Duran i Lleida? Diuen que es dedicava a això, de jove, abans de fer-se nacionalsocialista.

  • lluisba | 24-02-2009

    Em sento orgullós de respondre a l'heroi ocult de Les hisòries naturals, la novel·la cabdal del meu estimat Joan Perucho.
    T'agraixo el teu comentari, possiblement el que més aprecio dels que he obtingut arran del comiat. No canvio ni plego per a obtenir reconeixement -seria ben mesquí-, però fa de bon llegir.

    Salut!

  • lluisba | 15-02-2009

    Em fan pensar amb un cert rubor amb en Fréderic Beigbeder, que narra el mateix que tu però ens en descobreix el secret: els turistes arriben paguen i se'n van. Quan els 4x4 dels occidentals són lluny, la gent del pobles es torna a calçar els texans i les wambes Nike que s'han comprat amb els royalties que han deixat els inconmnesurables turistes, el qui s'acaben d'empassar que han vist un "autèntic ritual".

    Els occidentals, comprimits al seu 4x4, celebren la immensa fortuna d'haver vist un bon documental antropològic en directe. La gent del poble riu. Els oocidentals hem assolit el major punt d'estupidesa i de passada els hem hem perverit una mica a ells, però tots contents.

    Després, encara ve algum comentari que s'ho creu i se'n fa creus: ooooh, que bonic! Que autèntic...!

    L'invent el va parir Nouvelles Frontières, una agència que va fer figa però que ha creat escola. I si no, mira.

  • lluisba | 11-02-2009

    I té tota la raó, la llatinada. No aspiro a cap salvació de les que ofereix la religió. Com que crec que en aquesta església no hi ha cap salvació. penso que els religiosos esteu condemnats. Condemnats per mala fe, per hipòcrites, per malpensats, per pederastes. Els qui creieu en la fe de Jesucrist us heu convertit en els dolents de la pel·lícula. Segles de poder, d'Inquisició, de mala llet. Ja no teniu redempció.
    El dolor que heu infringit a la humanitat és tan gran i tan irreparable, que no hi podeu fer res.
    Acabo de llegir les atrocitats inenarrables que van cometre els monjos claretians a l'Africa. El mal que ha fet Jesucrist a la humanitat no té perdó ni arranjament ni tan sols cap excusa on agafar-se. Tan sols el diable hauria parit una aberració com Jesús. Pels segles del segles, els cristians sou una escòria malvada, pèrfida, perversa. Un horrible malsòn. Si hom imagina una religió perversa, no podria superar l'atrocitat conceptual de jesucrist.
    Sou la merda enmig de la història; el paradigma de la hipocresia i la perversió, Jesús és el l'apòstol del mal. Els missatger de l'horror.Els apòstols de la maldat humana.
    Ara tenim una societat que esdevé laica a poc a poc, Però sense marxa enrera. La teologia, com la monarquia, tan sols poden oferir el seu coll a la guillotina de la raó. No queden espais. Ja no queda lloc per al terror.
    L'espai que ocupes esdevé minúscul. Ets un no-res. Ets una misèria i un residu, i encara més si insisteixes en ser membre de l'Opus.
    Jo persisteixo en creure que la teva pertinència a l'Opus és un deliri i una patologia greu.
    Tu sabàs: se m'en fot. Després de rebre els teus insults, la resta és superèflua.
    Que el teu Déu infantil i venjatiu et perdoni o et folli. Tu sabràs.
    Preparat't el cul, perquè bé podria se que Yahvé el venjatiu et vulgui castigar- No se sap mai.
    No vull sabwr res més de tu, sincerament. Tu i la teva cort de venjadors us he cobert de merda dicina, i és en gra mpat gràcies a la vostra misèria mental que he decidit canviar. Perquè et considero una merda cristiana, per això et dic: que et sento una bassòfia del pensament.

    De vegades tinc la impressió que parlo amb el jesús dels evangelis. I em diu: no et refiïs dels catòlics, que no han entès res. O bé: ho han entès tot del revés:

  • lluisba | 10-02-2009

    Podria ser que no hi hagués cap veritat en les meves paraules. Em perocupa molt més la bellesa que la veritat, i en això diferim de forma essencial. Si algun dia he valorat un déu ha estat per la bellesa, mai per la veritat que pugui contenir: ni els déus dels collons la tenen.
    Però també estàs convidat a visitar el blog. No només hi escric jo: ni tothom és ateu com jo.
    Ara que m'acoomiado de tu et dic que t'he sentit víctima d'una certa esquizofrènia o de bipolaritat. tant aviat elogis com insults, elogis com amenaces. No h he entès. El discurs teològic té una certa tendència a basar-se en la patologia mental com a forma de fer-se críptic i confús. Déu es resguarda en la incomprensió i en l'obscurantisme: "els camins del Senyor són inescrutables". Uf! Mot bona! Passa que els discursos inescrutables no li interessen a ningú ni ens ajuden en res ni ens aporten res ni ens fan millorar en res. Pura retòrica feixista.
    I mira, ara que m'acomiado de tu et diré una cosa que he pensat de tu des del primer instant: que ni ets de l'Opus ni ho has estat mai, ni tan sols tens ni puta idea de l'Opus. L'Opus és el teu Matrix: la teva fantasia delirant. Això és la teva fantasia i el teu deliri. Però no passa res. Això és per a tots. Ningú no està lliure ni de culpes ni de deliris ni de fantasies.
    A mi m'agrada Pink Floyd més que res. Més que jo, més que els meus textos. No ho vaig pregonant, m'ho menjo jo, solet. Me l'escolto, disfruto. I punt final.
    Fes el mateix amb Déu, t'ho recomano: escolta'l i llegeix-lo, i fes-te una palla entretant. Comprendràs els conceptes de goig i èxtasi.
    Apa, adéu.

  • lluisba | 10-02-2009

    No pretenc pas que em segueixis, però si vols ho pots fer. Com bé dius, en un blog d'àcrates (d'àcrata m'hi trobaràs sols a mi) tot hi és permès. Si no vens mai ni ens llegeixes em quedaré tan satisfet com si ho fas, de manera que l'elecció és teva. Teva i del teu déu. Al blog no ens hem atorgat la possibilitat d'esborrar comentaris, de manera que podràs deixar les animalades que et plaguin, sempre que també acomplesixin les normes morals de la teva religió. Com que ja ens coneixem (els catòlics tenen carta blanca per a l'extermini dels altres), tu sabràs.
    En tot cas, deixant RC m'allibero d'un Pepito Grillo molest i incordiant com tu.
    Però mira, què vols que ti digui... tinc 44 anys i he après algunes coses. Treballar de mestre m'ha ensenyat moltes coses, i la més essencial és acceptar i acollir la diversitat.
    Aquí hem de conviure tots junts, ens agradi o no (només els catòlics van provar d'eliminar l'oposició de forma organitzada durant uns 300 anys, mitjançant la Inquisició, i no se'n van sortir, tot i assolir el rècord Guinnes d'extermini mai imaginable, i de superar fins i tot els nazis): ateus europeus, heretges, indis americans...
    Però ens hem fet adults. Hem de comprendre que el món és petitet i sonsaltres som molta gent. Jo seguiré admirant Durruti i tu el bisbe d'alguna diòcesi. Què hi farem.
    Estàs convidat al blog. T'hi acolliré i perdonaré els teus insults. Comprendré la teva mala bava. Beneiré el teu llenguatge ofensiu, demanaré perdó en nom teu a la ètica universal.
    Si et refàs o no, i si et recicles o no serà el teu problema. Jo et perdono d'entrada.

  • lluisba | 04-02-2009 | Valoració: 9

    Diu el Fernando Savater que la teologia de l'alliberament està molt bé perquè ens ellibera de tot... menys de la teologia, que és del primer que ens caldria lliberar-nos.
    Salut!

  • lluisba | 29-01-2009 | Valoració: 9

    M'he divertit llegint la teva llarga crònica, gairebé la síntesi d'una novel·la. Crec que hi ha moltes coses interessants. Tu ho negues, però entre nacionalisme, catolocisme i feixisme hi ha un lligam estret i tangible que encara avui és ben clar. I si no, mira quina mena de gent hi ha a Unió Democràtica, sí, els d'en Duran.
    Això de l'Opus Dei és més que una secta, una patologia i un deliri. Crec que no es pot entendre l'Opus Dei sense la psiquiatria, i que tot deriva d'un trastorn psicòtic sever esdevingut col·lectiu. Suposo que el Papa anterior, aquell Woytila, els va donar ales i poder. Però ell també era una personalitat trastornada, un malalt mental molt evident. En fi. Si te'n vas poder sortir més o menys sense ferides has estat de sort i et felicito. Ara només t'has de curar del nacionalisme.
    Salut!

  • lluisba | 27-12-2008

    He llegit el teu article i he anat quedant progressivament bocabadat. En primer lloc, per la col·lecció d'idees que em semblen contradictòries. Però val a dir que l'arrencada -aquest primer paràgraf- m'ha fet impossible llegir la resta del text en un estat serè.
    Què vol dir això dels "hostes vingueren..."? Em sembla una mica bèstia, però especialment desafortunat. Catalunya és un país format per gent que ve de tot arreu. De tot arreu. Jo tinc una àvia murciana i una valenciana. Potser van treure algú de casa? Una de les dues va arribar a Catalunya amb una mà i l'altra al darrera, i es va posar a servir (a fer de criada) a les cases dels senyorets de Sant Gervasi, de Sarrià i de Pedralbes. Crec que no en va treure cap de casa.

    Els qui venen arriben empesos per la gana, per la misèria i a fi de comptes gràcies a l'explotació d'altris, que acostumen a no moure's mai de casa (a vegades, només, però només per fer turisme o "negocis"). Un desastre d'article, per tant.

    I pel què fa a "l'andalús", jo ho celebro. I ho celebro de veritat. Pocs cops he estat tan satisfet de ser català com quan van investir en José Montilla. Ho dic sense ironia de cap mena. Aquell dia vaig pensar que Catalunya havia fet una passa de gegant vers la normalitat, vers el famós seny. Aquell dia vam entrar col·lectivament a l'edat adulta.

    Altra cosa són les històries de la crisi i els seus culpables i valedors. No s'hi val a ficar-ho tot dins del mateix sac, remenar i veure si esquitxem. Aquesta és la vella estratègia del ventilador, massa vista.

  • lluisba | 22-12-2008

    Que deia (com molts, com jo potser): Voldria ser com un xarnego. Tothom es va entretenir en la diferència que hi ha entre "ser" i "ser com".
    Després de llegir el teu text ambigu, penso de nou que voldria ser com un xarnego. O com una xarnega.

  • lluisba | 20-12-2008 | Valoració: 10

    Qui em desperta coses com les que tu escrius en paraules

  • lluisba | 17-12-2008

    Suposo que és ben obvi que no farem cap cervesa junts.
    D'altra banda, aquest "deixeble de Nitx" amb el qual m'amenaces estic molt temptat de no llegir-lo, perquè em temo que tant tu com jo repetirem el mateix, i ja ens comencem a convertir en avorrits.
    En correspondència, però, pots mirar (no cal llegir) el meu "Maria Magdalena duia un Kalashnikov".
    Només et demano que em responguis: si Déu ho sap tot i ho fa tot, com és que ha permès la creació de la Nathalie Cardone, que és una mica més atractiva que en/na Benedicte XVI?

  • lluisba | 13-12-2008 | Valoració: 10

    T'apropes tant al mite que em fots la pell de gallina.
    celebro retrobar un clàssic de RC (una clàssica, de fet).

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor