Pijama d'esperma (el dur aprenentatge de l'amor)

Em sento orgullós de respondre a l'heroi ocult de Les hisòries naturals, la novel·la cabdal del meu estimat Joan Perucho.
T'agraixo el teu comentari, possiblement el que més aprecio dels que he obtingut arran del comiat. No canvio ni plego per a obtenir reconeixement -seria ben mesquí-, però fa de bon llegir.

Salut!

que ens queden els teus textos, i sempre podem anar al teu blog. Del millor que hi ha a ReC, sense cap dubte.
I, potser sorprenentment per a tu, a mi els teus poemes em semblen molt bons. Fins hi tot millors que la prosa, millor que els teus assaigs (ue ja és dir, són meravellosos, tot i que a estones una mica passats de voltes!). Uns poemes com una casa de pagès (no diré com una catedral que encara et sentiràs insultat!).
Doncs la poesia és lliure, i transgressora, ho ha de ser, i la teva va directe a l'estómac (o als collons i al cony), diu el que ha de dir amb una puresa de llengua colpidora, sense embuts i sense traves.
Vaja, que penso passar-m'ho d'allò més bé llegint i rellegint els teus poemes. I, ja em perdonaràs l'atreviment, potser utilitzant-los d'inspiració (divina?).

Onofre

Al llarg de la vida sumem i restem. Sumem experiències, restem el que perdem pel camí. De vegades són coses. De vegades persones.
El relat recull la suma i la pèrdua alhora.

Tot forma part de les diferents cares de la mateixa moneda: la vida.

Un relat eròtic, evidentment, però també una aposta per la vida, per la permanència i la força del record, per la lluita contra la desmemòria i l'oblit, per la continuïtat davant la temptació de la rendició.
O potser no, i tan sols és un flash, o dos o tres, sobre una escena sense actors.

Feia temps que volia passar a llegir-te, però ara per una cosa, ara per l'altra... avui per fi he trobat el moment de tornar-te la visita, correspondre al teu comentari i enviar-te una abraçada que se les campa com pot,
Unaquimera