Cercador
Aigua mater (Poema robat)
Un relat de: gypsy- Compartir:
i la llum desperta, apassionada
en un color blau magnífic,
com de cel o de nit blava;
el triomf de la natura
retrobant la bellesa.
Paraules blaves per lloar
aquesta aigua de llum oberta,
aquest cercle inaudit, apressat i viu.
Aigua del temps que roman,
mare de la terra, bressol
dels meus fills quan juguen.
Mortalla d'arrels antigues
aparentment desertes,
però no, tot és allà: serè,
aliè al pas de les hores
i a la feixuguesa dels segles.
Aigua mater.
?
Comentaris
-
Paraules ben trenades[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 13-12-2008 | Valoració: 10
creant imatges precises i precioses.
Ara feia dies que no et comentava, i em trobar aquest als últim comentats l'he obert, i en llegir-lo, l'he trobat preciós, íntim i acollidor.
Ens podem seguir superant?
Felicitats Mariona!!
Una abraçada.
Ferran -
Acqua mater[Ofensiu]lluisba | 13-12-2008 | Valoració: 10
T'apropes tant al mite que em fots la pell de gallina.
celebro retrobar un clàssic de RC (una clàssica, de fet). -
Què...[Ofensiu]onatge | 13-12-2008 | Valoració: 10
L'aigua ens porti a l'eternitat dels mots. I seguint el fluir de l'aigua poguem gaudir del viatge dels sentiments.
Una abraçada.
onatge -
Vinc de l'aigua...[Ofensiu]franz appa | 14-09-2008
aquests dies, vora el mar, vra el blau serè, en efecte -agitat pel vent, enverinat per les meduses, tant se'n dóna-, el mar és el mirall de les nostres aspiracions de grandesa i perduració. Perquè, en efecte, el veiem immortal i, en oposició a les contingències de la terra, immutable. I ens contagia, aleshores, en una miraculós joc d'espills, la seva serenitat.
Petons!
franz -
Aigua mater[Ofensiu]Ullsblaus1 | 14-09-2008 | Valoració: 10
Aigua mater,
et recorre per les venes,
per la teva fràgancia lliure,
per la teva essència d'alenar,
un respir de vida al meu cor xic.
Molt maco, m'ha encantat.
ullsblaus1
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
450151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu