Maria Magdalena duia un Kalashnikov. No perdem la fe

Ja fa anys alguns sensibles antropòlegs culturals es van adonar de les terribles i espaterrants similituds que hi havia rera el mite de Crist i el del Che Guevara.
Passem per alt que el primer és un personatge de la ficció, com el Quixot o Moby Dick (fins que no es demostri el contrari) i el segon un ésser humà amb paetida de naixement i de defunció.

Però és tan extraordinari... Com més remenes, més trobes. Fins i tot la iconografia els apropa i els agermana. Barbes i cabells llargs i deixats, viatges a peu a través de la terra aspra, la mort com a màrtir. No sabem si ens trobem davant d'un patró universal (occidental, com a mínim): el redemptor dels desafavorits i dels dèbils, el místic terrenal, l'orador críptic, l'home desprès de sí mateix que avança cap a la mot amb passes decidides, com si conegués el futur després de la mort: esdevenir mite i llegenda, esdevenir en definitiva immortal.

Si després venen d'altres que embruteixen, tergiversen o manipulen el missatge sembla que no els importava massa. En el missatge hi ha un fons clar i transparent que resisteix els perversos. En el cas de crist, dos mil anys més tard podem netejar el seu missatge de tota la brutícia catòlica i de la grapejada vaticana i opusdeiana. En el cas del Che, ni Stalin ni cap realpolitik pot desvirtuar-lo, per més que el toquin.

Ara m'he trobat un exemple de com el mite sempre es renova i es reconstrueix a sí mateix pels mitjans més impensats. Mireu el clip. No és un gran clip ni la noia una cantant massa notable. Però en tot cas és Maria Magdalena. Una Magdalena armada d'un kalashnikov (l'eina que més ha fet pels pobres de la terra, tot sigui dit, de pas). No cal ser massa lest per anar-li veient les similituds per emocionar-s'hi.

Ad majorem gloria.