Tríptic del Che-2. El sonet del càncer

Un relat de: lluisba

2. Esse est percipi. Els deures que ens va deixar Ernesto no els he fets

El càncer s'eduu ma mare, lentament. Pels passadissos

de l'hospital clínic de Barcelona, folrats de rajoletes

blanques. Te'n vas endins, mentre jo em quedo

impassible al portal -el lloc on deixen fumar encara.

Penso: marxem amb el deute horrible

de no deixar un món més just. Com deia el Che.

Em quedo amb l'alegria trista de la Verge dels Desemparats.

En Duran - el d'Unió… li ha resat mai?

Però la barca i sa barquera van llestes,

Hi ha feina, feina per fer. I tos ullets tenen son.

Quan les ones vinguin per mi, que no'm facin gruar.

La vida és rara i la mort… té mala llet, la mort.

Els fills de puta encara no volen, s'arrosseguen.

La teva mort no és la meva. Però s'hi assembla.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

90197 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/