Escriure menys, quasi-comiat de RC

Tard, però hi viag.

I té tota la raó, la llatinada. No aspiro a cap salvació de les que ofereix la religió. Com que crec que en aquesta església no hi ha cap salvació. penso que els religiosos esteu condemnats. Condemnats per mala fe, per hipòcrites, per malpensats, per pederastes. Els qui creieu en la fe de Jesucrist us heu convertit en els dolents de la pel·lícula. Segles de poder, d'Inquisició, de mala llet. Ja no teniu redempció.
El dolor que heu infringit a la humanitat és tan gran i tan irreparable, que no hi podeu fer res.
Acabo de llegir les atrocitats inenarrables que van cometre els monjos claretians a l'Africa. El mal que ha fet Jesucrist a la humanitat no té perdó ni arranjament ni tan sols cap excusa on agafar-se. Tan sols el diable hauria parit una aberració com Jesús. Pels segles del segles, els cristians sou una escòria malvada, pèrfida, perversa. Un horrible malsòn. Si hom imagina una religió perversa, no podria superar l'atrocitat conceptual de jesucrist.
Sou la merda enmig de la història; el paradigma de la hipocresia i la perversió, Jesús és el l'apòstol del mal. Els missatger de l'horror.Els apòstols de la maldat humana.
Ara tenim una societat que esdevé laica a poc a poc, Però sense marxa enrera. La teologia, com la monarquia, tan sols poden oferir el seu coll a la guillotina de la raó. No queden espais. Ja no queda lloc per al terror.
L'espai que ocupes esdevé minúscul. Ets un no-res. Ets una misèria i un residu, i encara més si insisteixes en ser membre de l'Opus.
Jo persisteixo en creure que la teva pertinència a l'Opus és un deliri i una patologia greu.
Tu sabàs: se m'en fot. Després de rebre els teus insults, la resta és superèflua.
Que el teu Déu infantil i venjatiu et perdoni o et folli. Tu sabràs.
Preparat't el cul, perquè bé podria se que Yahvé el venjatiu et vulgui castigar- No se sap mai.
No vull sabwr res més de tu, sincerament. Tu i la teva cort de venjadors us he cobert de merda dicina, i és en gra mpat gràcies a la vostra misèria mental que he decidit canviar. Perquè et considero una merda cristiana, per això et dic: que et sento una bassòfia del pensament.

De vegades tinc la impressió que parlo amb el jesús dels evangelis. I em diu: no et refiïs dels catòlics, que no han entès res. O bé: ho han entès tot del revés:

mai t´he comentat, però alguna vegada t´he llegit i he estat d´acord amb molt del que deies.
I també he vist comentaris teus, que amb sentit de l´humor o amb enteresa has sabut respondre.

Que et vagi molt re bé i ja passaré pel teu blog

Podria ser que no hi hagués cap veritat en les meves paraules. Em perocupa molt més la bellesa que la veritat, i en això diferim de forma essencial. Si algun dia he valorat un déu ha estat per la bellesa, mai per la veritat que pugui contenir: ni els déus dels collons la tenen.
Però també estàs convidat a visitar el blog. No només hi escric jo: ni tothom és ateu com jo.
Ara que m'acoomiado de tu et dic que t'he sentit víctima d'una certa esquizofrènia o de bipolaritat. tant aviat elogis com insults, elogis com amenaces. No h he entès. El discurs teològic té una certa tendència a basar-se en la patologia mental com a forma de fer-se críptic i confús. Déu es resguarda en la incomprensió i en l'obscurantisme: "els camins del Senyor són inescrutables". Uf! Mot bona! Passa que els discursos inescrutables no li interessen a ningú ni ens ajuden en res ni ens aporten res ni ens fan millorar en res. Pura retòrica feixista.
I mira, ara que m'acomiado de tu et diré una cosa que he pensat de tu des del primer instant: que ni ets de l'Opus ni ho has estat mai, ni tan sols tens ni puta idea de l'Opus. L'Opus és el teu Matrix: la teva fantasia delirant. Això és la teva fantasia i el teu deliri. Però no passa res. Això és per a tots. Ningú no està lliure ni de culpes ni de deliris ni de fantasies.
A mi m'agrada Pink Floyd més que res. Més que jo, més que els meus textos. No ho vaig pregonant, m'ho menjo jo, solet. Me l'escolto, disfruto. I punt final.
Fes el mateix amb Déu, t'ho recomano: escolta'l i llegeix-lo, i fes-te una palla entretant. Comprendràs els conceptes de goig i èxtasi.
Apa, adéu.

No pretenc pas que em segueixis, però si vols ho pots fer. Com bé dius, en un blog d'àcrates (d'àcrata m'hi trobaràs sols a mi) tot hi és permès. Si no vens mai ni ens llegeixes em quedaré tan satisfet com si ho fas, de manera que l'elecció és teva. Teva i del teu déu. Al blog no ens hem atorgat la possibilitat d'esborrar comentaris, de manera que podràs deixar les animalades que et plaguin, sempre que també acomplesixin les normes morals de la teva religió. Com que ja ens coneixem (els catòlics tenen carta blanca per a l'extermini dels altres), tu sabràs.
En tot cas, deixant RC m'allibero d'un Pepito Grillo molest i incordiant com tu.
Però mira, què vols que ti digui... tinc 44 anys i he après algunes coses. Treballar de mestre m'ha ensenyat moltes coses, i la més essencial és acceptar i acollir la diversitat.
Aquí hem de conviure tots junts, ens agradi o no (només els catòlics van provar d'eliminar l'oposició de forma organitzada durant uns 300 anys, mitjançant la Inquisició, i no se'n van sortir, tot i assolir el rècord Guinnes d'extermini mai imaginable, i de superar fins i tot els nazis): ateus europeus, heretges, indis americans...
Però ens hem fet adults. Hem de comprendre que el món és petitet i sonsaltres som molta gent. Jo seguiré admirant Durruti i tu el bisbe d'alguna diòcesi. Què hi farem.
Estàs convidat al blog. T'hi acolliré i perdonaré els teus insults. Comprendré la teva mala bava. Beneiré el teu llenguatge ofensiu, demanaré perdó en nom teu a la ètica universal.
Si et refàs o no, i si et recicles o no serà el teu problema. Jo et perdono d'entrada.