Anna a Son Binidalí

Un relat de: lluisba

Després de petit, he estat petit de nou
damunt la sorra blanca de son Binidalí.
Panxes prenyades d'avions, anglesos
sobrevolaven els teus pits humits i salabrosos.

L'Anna jeia damunt la sorra blanca.
Les pedres eren negres i crestudes.
La marea duia wambes Nike del peu esquerre.
El vent, sons sords del continent estúpid.

Jèiem i ens rèiem de tot. I el món era rodó.
I si no ens agradava prou Binidalí
Teníem Binisafúa, apenes a trenta minuts.

El Twingo ens duia, tan dòcil i tan verd.
Vam ser Eva i Adam en un món serput.
Menjàrem pomes, i les pomes ens profitaren.

Comentaris

  • O com NoFer un sonet[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 28-01-2009

    M'ha agradat, divertit i (una mica, eh, no et pensis) emocionat aquest sonet rebregat i pintat amb colors del XXI. Que bo que ets...

  • Que fàcil que ho fas. [Ofensiu]
    Alberich | 30-12-2008 | Valoració: 10

    Una poesia directa, un xic surrealista, escrita amb bon tremp i bona factura.
    El final em sembla senzillament genial, en el teu millor estil: un paradís innocent, sense pecats originals, on s'hi poden menjar pomes sense risc. Molt ben trobat !.
    Bon any.
    Ramon

  • Molt fresca,[Ofensiu]
    blaumar | 29-12-2008

    directa i sense abusar de metafores
    enhorabona

  • Sense penediment[Ofensiu]
    franz appa | 28-12-2008

    Poema de ressonàncies i textures molt poderosos, com la salabror que pots imaginar en els pits nus a la platja illenca.
    Les belles imatges i el seu encadenament àgil fan passar el -fals- sonet amb eficacia, encara que personaletn agrairia un ajustament més afinat de la mètrica en aquest cas. Trangressor, en fi, com la imatge final, aquest món adàmic i èvic -em permeto innovar com ho fas amb l'excel·lent "serput"-, aquest món que està a punt de consumir la poma, i que ho fa, innocent i salvatge, sense penediment.
    Salut!
    franz

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95860 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/