El senyor José Montilla, abans de Barak Obama

Un relat de: lluisba

Abans que Obama, Catalunya va ser capaç de proclamar un president que trencava amb la caricatura grotesca dels presidents paternals, homo catholicus, bubotes d'una pàtria de TBO ensulsiada en els mites delirants del cim del Puigmal. Hi creixen vegetals de propietats al·lucinògenes, en aquell cim?

Fins que el senyor Montilla no va ser proclamat president, em quedava meravellat intentat comprendre perquè la bona gent del meu país votava un personatge digne dels Pastorets. Sentia una profunda distància entre el meu país i jo.

Ara que als Estats Units d'Amèrica ens han mostrat que un home descendent dels esclaus i els immigrants pot arribar a president, tothom lloa els alts valors de la democràcia occidental. Oblidant que aquí ho havíem fet un parell d'anys abans. Vam donar una severa lliçó a la burgesia conservadora, a la mentalitat trista i genuflexa del nacionalisme de botiga.

Al senyor José Montilla li agraïré sempre que m'hagi retornat a les urnes, que havia abandonat perquè no comprenia què hi anava a fer. Ara voto a favor d'algú, llavors només votava contra algú.

És cert que el senyor José Montilla és poc carismàtic... però carai, quina gran virtud, aquesta. El carisma del nostre anterior, aquell cigronet caricaturesc i ploraner, connectava amb una mena de carisma altament perillós, i massa proper a la hipocresia. En darrer terme, la classe burgesa (la darrera classe social que sobreviu, tal com deia Vázquez Montalbán), sempre ha jugat a la doble moral, imbuïda d'una estètica cristiana i catòlica que plana com un corb damunt dels seus caps. Han estat 23 anys llargs i penosos de gemecs, banderetes, odi a la cultura i a l'educació (móns controlats per gents marxista, ja se sap). 23 anys de confondre país i rebotiga. 23 anys perduts, quasi res.

El senyor Montilla m'ha reconciliat amb el meu país i amb les urnes. Amb els meus carrers.

És com jo: descendent dels esclaus. És com jo: imperfecte i sense carisma. Com jo, que sento pànic de les banderes perquè hi sento el tuf de les marxes, les proclames, les trinxeres on moren els pobres, la caixa prohibida de la botigueta, És com jo, que no sóc res. Però que obro un camí per a què d'alres vinguin després, més lliures i més cultes. Més independents, menys atenallats pel mite. Sense l'horror del crist ni el dring de l'or. Sense el pànic a l'estranger. Lliures del corc que corca els mobles de la iaia.




Comentaris

  • Política no.[Ofensiu]
    angoixauital | 30-01-2009 | Valoració: 1

    No penso permetre que ofenguis a ningú. Pots discrepar i alabar als teus, però sàpigues que no gens menys el Sr. Montilla deshonora la figura d'un president. Pot ser valuós però no dóna la talla.

  • Hola, Faithfull[Ofensiu]
    lluisba | 17-12-2008

    Suposo que és ben obvi que no farem cap cervesa junts.
    D'altra banda, aquest "deixeble de Nitx" amb el qual m'amenaces estic molt temptat de no llegir-lo, perquè em temo que tant tu com jo repetirem el mateix, i ja ens comencem a convertir en avorrits.
    En correspondència, però, pots mirar (no cal llegir) el meu "Maria Magdalena duia un Kalashnikov".
    Només et demano que em responguis: si Déu ho sap tot i ho fa tot, com és que ha permès la creació de la Nathalie Cardone, que és una mica més atractiva que en/na Benedicte XVI?

  • És curiós[Ofensiu]
    M.Salles | 11-12-2008 | Valoració: 10

    Vaig publicar el meu text que parla de Barack Obama ("la negror del canvi") també al bloc on col·laboro. Allà vam comentar-lo. I justament vaig esmentar una mena de paral·lelisme entre Obama i Montilla. Jo l'expressava dient que de la mateixa manera que ressaltaven que Obama és el primer "negre" aquí es va ressaltar que es digués "José" i no "Josep".

    Crec que tenir carisma és bo. De fet el Sr. Obama està demostrant tenir-ne un munt. I crec que sense tenir-ne no estaria on està.
    I tenir carisma o no tenir-ne no té res a veure amb les idees que un defensa, ni amb les polítiques socials que vol aplicar, ni en ser d'esquerres o de dretes...

    Mira, tenim alguns exemples de persones poc carismàtiques que més valdria que no s'haguessin dedicat a la política ... Sense anar més lluny el sr. (sr.?) Aznar, digues-me si en tenia de carisma: ni un borrall. I mira el mal que va arribar a fer.

    Ara bé, la teva argumentació per contraposar el carisma de Pujol amb el poc de Montilla per ressaltar-ne les virtuds del segon és, com ens tens acostumats, impecable.

Valoració mitja: 7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

90161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/