Janis

tot i que ella ho diria amb crits i llàgrimes, no sé com el vas escriure, però puc imaginar-ho, em deixes?

F.

Coincidim en l'energia directa al cor que ens proporcionava la gran Janis, enhorabona pel poema!

Crec que és encertadíssim el poema en retratar l'essència de la interpretació que fa l'esperit rebel i revestit d'una prematura aurèola tràgica de la Janis Joplin d'una melodia com Summertime, una curiosa cançó que li anava com l'anell al dit a les seves característiques, perquè tenyeix del to melangiós del blues aquest desig d'alliberament en clau de cançó de bressol.
Combines així els sotracs de la melodia plaent amb els estimballs de la follia, de la revolta, balança en la que la veu torturada i enèrgica avança envers els "éssers indefensos
d'ànima trencadissa".
Els que potser no heretaran mai la terra, ni el cotó, però que sempre tindran una veu maternal que els dirà que un dia tindran ales per volar mentre els protegeixen amb els braços i la veu que no han de descansar encara.
Una abraçada,
franz

...per declamar a qualsevol porta, una nit freda de desembre. De ben segur que pugen l'ànim i la calor d'aquella persona a la qual van dirigits.
Salut i rebolica! I bones festes!

Posats a fer tindràs el 2000...

M'encanta el vers:

"Regala'm aquest cel
que et perfora el cos"


Salut.
onatge

Semblen una fòrmula magistral... Una calma per l'ànima.

-ja sé que tu no puntues, però jo sí...-.

Salut.
onatge

Qui em desperta coses com les que tu escrius en paraules