S.O.S. POÈTIC!!!

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril?
Plovia poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Poema de: Salvador Espriu

De la nit que dius, mare,
m'estime cada gota que em lletreges,
sacrificial, vellutada.

Xucle i xucle cada porus
de la teua fortalesa
per aplacar en ella la set,
i el calvari inclement que creix
darrere la llum del dia.

Només escolte el brum
de la teua cuina sempre encesa,
la remor dels teus ovaris plens,
la cançó, mentre m'agrunses.

Jo no parle pas
i mai no em demanes propòsit
ni dolor
a canvi.