jordigal

Barcelona,

15 Relats, 8 Comentaris
17647 Lectures
Valoració de l'autor: 8.50

Últims relats de jordigal

Últims comentaris de l'autor

  • jordigal | 26-05-2009 | Valoració: 10

    Em sembla genial i verídic per la simplicitat en que està escrit. No se si al llarg de la teva vida t'has trobat en una situació extrema com l'explicada, en tot cas has conjeniat perfectamenta mb les persones exposades a aquests extrems. Em sembla un relat esgarrifador sense haver recorregut al sentimentalisme fàcil. Si us plau, enviens algun relat més, et necessitem.

  • jordigal | 01-10-2008 | Valoració: 10

    hola jo soc boliviana, i m'agrada el tu poema ,es molt romàntic i es veu que estàs una mica enamorat, molta sort!

  • jordigal | 11-07-2008 | Valoració: 8

    Dius alguna cosa, que ja és molt. Molt més que la gran majoria de relats que no diuen res en absolut.

  • jordigal | 08-06-2008 | Valoració: 8

    "Més em decanto per l'heretgia de Caïm . . ." diu Mr. Utterson, amic i col.lega del malhaurat Dr. Jekyll.
    Segurament ningun dels politics actuals està a l'altura del fictissi Dr. Jekyll, a tot estirar el que practiquen els politics d'avui és una doble personalitat inferior: la puta i la Ramoneta.
    A part això, m'interesseria informar-te per si no ho saps de la mena de segregacinisme que l'actual sistema educatiu català practica en l'actualitat. és un segragacionisme basat basicament en el poder adquisitiu dels usuaris, i tots savem que els emigrants no son presisament els més rics. Son conduits sistematicament a una serie d'instituts on senzillament no s'els hi ensenya res de res, i on van passant els cursos sense aprendre res en absolut. És deplurable, senzillament. Arriba a la perversitat en l'institut Jacint Verdaguer, davant mateix del honorabilissim parlament de Catalunya, on gairebé es convida als emigrants a que tornin a les seves respectives terres. La resta d'Europa està encantada amb aquesta politica educativa. Soc català i puc comprendre que fins a cert punt pot ser tolerable aquest comportament, degut sobre tot a l'ultratge que ha sofert la nostra cultura durant anys, però el que està passant avui en dia sembla una burda venjança.

  • jordigal | 26-02-2007

    Bonica declaració d'amor, denota passió. Una passió continguda, però molt autèntica.

  • jordigal | 13-10-2006 | Valoració: 8

    El teu estil és molt directe, te força. M'agrada. Caldria desenvolupar-lo.

  • jordigal | 31-12-2005

    Dificilment la republica hagués pogut guanyar la guerra quan França mateix aturava els convois amb suministres d'armament en la mateixa frontera amb catalunya. El pavor que les potències europees sentien per el comunisme voltxevic no hagués consentit mai una victòria republicana. De fet, tot ja estava decidit avanç i tot que comencés la guerra. Davant una situació tant desesperada els homes perdem el control, i, no més el coratge és el que compta al final.

  • jordigal | 27-12-2005

    Tot és comçar, ... ara ja ets un home, només cal que segueixis insisitint.
    En serio, ho he llegit en molt d'interès i penso que és molt ingeniós. He rigut.

  • jordigal | 23-12-2005

    Som llatins els catalans?
    Certament ho som.
    En tot cas, som uns llatins que odiem la tirania.
    Fins aviat.

  • jordigal | 23-12-2005

    Podria ser l'altre títol d'aquest relat sobre la grisa existència d'en Benet.
    El benvolgut Benet bé me l'imagino assegut a taula a casa d'algun dels seus nebots, dient-li "Pel què venim a fer en aquesta vida, noi, més val quedar-si ..." mentre queixala un tros de bacallà al pilpil ... i no va en segones.

  • jordigal | 23-12-2005

    Podria ser l'altre títol d'aquest relat sobre la grisa existència d'en Benet.
    El benvolgut Benet bé me l'imagino assegut a taula a casa d'algun dels seus nebots, dient-li "Pel què venim a fer en aquesta vida, noi, més val quedar-si ..." mentre queixala un tros de bacallà al pilpil ... i no va en segones.

  • jordigal | 17-12-2005

    La poesia és quelcom tant difícil per a mi, crec que les does hi teniu molta més facilitat. Felicitats, Laura per tenir aquest dò d'escriure tant clarament les emocions i els sentiments.

  • jordigal | 15-12-2005

    Per a molts de nosaltres, els llatins, Anglaterra és un país duríssim, inassumible. Estic d'acord que Londres és una ciutat sumament gris, però, i el país que tenen els anglesos, el seu camp, vull dir, en el Sur. Quan hi brilla el sol fa goig de veure. Això no treu, esclar, el classissisme rabiós dels anglesos.

  • jordigal | 15-12-2005

    Bé, és un relat sumament sarcàstic, no fà?
    Em sembla entendre que envés que li arribi la mort el que li arriba és la vida.

  • jordigal | 13-11-2005

    El tema pot donar de si, però caldria profunditzar. A mi m'ha agradat, és original i interessant