Per coherència política.

Un relat de: Jam Malson

Ser President o Secretari General d'un partit polític no ha de ser una feina fàcil; sempre criticat, si no és per uns ho és per altres, faci el que faci. Però la feina del President del Partit Popular de Catalunya, que és de qui parlaré, encara ha de ser més difícil. Jo diria que el President del PPC ha de tenir, per dirigir un partit d'aquestes característiques a Catalunya, una personalitat semblant a la del personatge, creat per Robert L. Stevenson, Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
El PPC, d'una banda ens ensenya la cara més social i amable preocupant-se, segons diuen ells, pel benestar general de la ciutadania catalana, i per l'altra es dedica a anar en contra de qualsevol millora en qüestions d'independència econòmica (o de qualsevol altre tipus). Ens diu que es preocupa per la salut del sistema d'ensenyament català, i després es declara a favor de dividir les aules en estudiants catalanoparlants i en castellanoparlants. Diuen reconèixer el caràcter plurilingüe de l'estat espanyol i ens parlen de la seva preocupació per la llengua catalana, i mentrestant els seus col·legues del País Valencià boicotegen el senyal de TV de Catalunya en aquesta part dels Països Catalans. Si fins i tot el diputat europeu, Alejo Vidal Quadres, feia córrer temps enrere pel Parlament Europeu que el castellà era perseguit a Catalunya! i després de crear-se una comissió europea per investigar el fet, els funcionaris europeus van posar-se les mans al cap quan van adonar-se que el cas era tot el contrari. I no parlem de l'oposició sistemàtica que l'idioma català sigui reconegut com oficial a Europa (el Partit Popular Europeu té molt a dir sobre aquesta qüestió). I de coses així se'n podrien dir moltes i moltes més. Algun dia ens els trobarem asseguts en els seients de la presidència, a l'únic partit de l'any, animant les Seleccions Catalanes, el dia dels Sants Innocents!
No és estrany que Josep Piqué hagi dimitit, ha de ser esgotador fer el paper del Dr. Jekyll i Mr. Hyde durant molt de temps. Hi ha una dita que és molt aclaridora: "Pots enganyar una persona tot el temps, pots enganyar moltes persones durant molt de temps, però no pots enganyar tothom tot el temps". Les malifetes de Mr. Hyde sobrepassen les paraules del Dr. Jekyll.
Us preguntareu de què va aquest rotllo, doncs us ho explicaré: Després de dos anys de no fer l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova; aquest any, la representació del PPC encapçalada pel recent escollit President, Daniel Sirera, ha tornat a fer l'ofrena. Com és d'esperar i normal en aquest acte, hi ha hagut una forta xiulada i escridassada; i no només a ells. Però el fet més rellevant, i que m'ha sorprès més, han estat les declaracions de Daniel Sirera, poc després i gairebé a peu de monument, sobre aquest incident. Titllava, sense cap mena de vergonya, de feixistes les persones que l'havien xiulat, escridassat i enviat algun què altre insult (no s'ha d'insultar, és una cosa molt lletja i poc democràtica! només s'ho poden fer entre ells els polítics). Daniel Sirera declarava que havien fet l'ofrena floral per "donar veu als que no som nacionalistes", que "la Diada era una festa de tots i no monopolitzada per uns quants" i que dels crits "es tractava del feixisme d'uns quants", etc. I llavors he pensat que el Dr. Jekyll ha d'estar pot informat del que fa Mr. Hyde, o a l'inrevés.
Analitzem la jugada! Pot fer una ofrena a un monument, que representa la resistència en la defensa dels drets i de les llibertats del poble català, un partit nacionalista espanyol que se sent còmode en el lloc dels "vencedors" i que a la mínima que pot es dedica, per ideologia i voluntat, a oposar-se a qualsevol avenç en la recuperació d'aquestes llibertats que seguim, quasi tres-cents anys després, reivindicant per activa i per passiva? Jo crec, humilment, que només ho pot fer un personatge tan novel·lesc com l'esmentat abans. No nego que tinguin el dret legal per fer l'ofrena, però no en tenen cap de dret moral. Poden gaudir de la festa tant com vulguin, només faltaria! poden ballar sardanes o sevillanes, escoltar Lluís Llac o Marylin Manson, beure ratafia o orujo, menjar crema catalana o "porras" amb xocolata; o no fer res, simplement. Però, fer una ofrena floral al monument de Rafael Casanova? amb el simbolisme que aquest gest representa de respecte per als morts per defensar les llibertats del nostre petit país, no ho veig gens coherent amb la seva línia política; més aviat donen la pobra imatge de no haver entès res després de tants anys. Quan es desempalleguin de Mr. Hyde, esperant amb el garrot a la mà i fent-lo servir cada vegada que nosaltres traiem el cap, i tinguin una actitud més oberta i de més respecte, llavors en parlarem.
Crec, sincerament, que s'han equivocat de data i de lloc. Per coherència política, que és una de les coses que més s'omplen la boca els polítics, el PPC li correspon estar el 12 d'octubre a Madrid, per festejar "por todo lo grande" El Día de la Hispanidad, allí els rebran amb els braços ben oberts, o no!
Acabo dient que el Sr. Sirera no hauria de confondre una protesta sonora amb un escamot d'afusellament, que és el que varen trobar-se davant, molts dels nostres avis no fa pas gaire temps enrere només pel fet de ser catalans, "rojos", o "masones"; aquells escamots de la mort sí que n'eren, de feixistes.


Comentaris

  • Més em decanto ...[Ofensiu]
    jordigal | 08-06-2008 | Valoració: 8

    "Més em decanto per l'heretgia de Caïm . . ." diu Mr. Utterson, amic i col.lega del malhaurat Dr. Jekyll.
    Segurament ningun dels politics actuals està a l'altura del fictissi Dr. Jekyll, a tot estirar el que practiquen els politics d'avui és una doble personalitat inferior: la puta i la Ramoneta.
    A part això, m'interesseria informar-te per si no ho saps de la mena de segregacinisme que l'actual sistema educatiu català practica en l'actualitat. és un segragacionisme basat basicament en el poder adquisitiu dels usuaris, i tots savem que els emigrants no son presisament els més rics. Son conduits sistematicament a una serie d'instituts on senzillament no s'els hi ensenya res de res, i on van passant els cursos sense aprendre res en absolut. És deplurable, senzillament. Arriba a la perversitat en l'institut Jacint Verdaguer, davant mateix del honorabilissim parlament de Catalunya, on gairebé es convida als emigrants a que tornin a les seves respectives terres. La resta d'Europa està encantada amb aquesta politica educativa. Soc català i puc comprendre que fins a cert punt pot ser tolerable aquest comportament, degut sobre tot a l'ultratge que ha sofert la nostra cultura durant anys, però el que està passant avui en dia sembla una burda venjança.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

248 Relats

311 Comentaris

148120 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!



SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************



PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.



1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017
30 de maig de 2021

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.



I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.



Si ens volem lliures, fem-ho! #MakeAMove