Ales oblidades

Un relat de: shojochin

Quan vaig desembarcar a la platja,em va cridar l'atenció que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'm.
L'home era despistat,o conscient de que se orientar-me,o potser que el meu cas no l'hi interessava molt.
La platja era d'un marro claret,a vegades de color de l'or per efecte del sol,la sorra fina,l'aigua cristal·lina i al fons es podien divisar unes palmeres continuades per un bosc.
A la meva dreta hi havia un petit port amb unes barques de pesca desgastades pel mal temps de la nit passada,no obstant avui feia un sol enlluernador.
Em vaig dirigir cap a la caseta feta de fusta que estava disposada al costat del port,em vaig aturar a la porta, la porta era oberta,però vaig trucar per educació,un mico va acudir a la trucada,es estrany que un mico et rebi, es veia un mico simpàtic,portava una espècie de vestit amb una corbateta vermella i un barret encara més estrany que el vestit.
El mico,com si amb ell no hi anés la cosa,va anar cap a dins i jo inquiet el vaig seguir,vaig passar cap a una cambra una mica tètrica.Dins hi havia un home,més alt que baix,més prim que gros,amb barba,cabells blancs i pipa a la boca.
-T'estava esperant,però no t'esperava justament ara,a la llum del sol...
-M'ha costat arribar-hi,i més amb la tempesta,que si be la he provocat jo.
-Anem directes a ho que tenim que fer,no et queda molt temps,veig que les gepes s'han fet grosses,recordo que quan eres petit no es notaven molt,anem-hi.
El capità,com jo l'hi deia de petit (per les seves pintes)em va dirigir una mirada de tendresa i melancolia,difícil d'apreciar en els homes del seu caràcter.
Vam sortir a la platja i ens vam dirigir al bosc,desprès d'una caminada vam arribar a una gran instal·lació,protegida per diversos sistemes.Vam entrar ,la instal·lació estava dotada de l'ultima tecnologia,càmeres,obertura per targetes,etc.
Vam passar a una habitació que prèviament el càpita va obrir amb una targeta,la habitació era plena de pots amb líquids verds i blaus,amb coses certament rares dins i algunes pissarres amb un munt de problemes matemàtics,a una banda de l'habitació hi havia tres cilindres gegants pegats a la parets i amb tubs pels costats amb el mateix líquid blau que abans,era suficientment gran per que hi capiguès tres o inclús quatre persones.
-Aquí farem l'operació aquesta nit,la tarda...millor passa-la a la teva habitació,per prevenció.Ara t'ensenyaré on es.
Ens vam moure per les instal·lacions fins a arribar a una habitació amb dues lliteres ,petites però confortables,amb uns quants armaris i un bany amb dutxa.
El capità va marxar després de donar-me unes indicacions de on era el menjar i altres coses.
La tarda va passar rapida,una dutxa, i la soledat amb els meus pensaments en un costat de la cambra.
La posta de sol es va començar a filtrar tènuement per una petita finestra de la habitació situada damunt on jo era assegut ,les gepes que ja tenien el voluptuositat de un coixí,em van començar a fer mal.
Vaig sentir un soroll i vaig veure al capità que entrava ,la seva vestimenta era diferent ,portava una bata i unes ulleres,en entrà digué:
-Ja va sent l'hora ,anem i comencem,quan abans acabem millor per a tu.
L'home va fer un gest de que el seguis ,em vaig aixecar i abans de passar per la porta vaig fer una mirada a la cambra ,no sabia si tornaria a estar-hi mai més.


Vam fer el camí igual que el de la tarda,ja érem dins quan el capità em va dir que em tragues la roba.Vaig obeir i em vaig despullar sencer ,desprès em va ordenar que em fiques dins d'un cilindre que ara era buit de líquid,igual que abans vaig obeir ,em vaig ficar dins el cilindre i amb l'ajuda de l'home em vaig posar una mascara especial per a la cara ,que era com la dels pilots d'avió militars.Em va tancar ,per un moment vaig sentir claustrofòbia,però si ho feia era per una bona causa a part de per mi mateix.
El líquid blau va començar a sorgir del fons del cilindre ,en pocs minuts seria ple del líquid recobrint el meu cos.Mentre el procés durava vaig entretenir-me mirant els objectes i formes de la sala,tot era molt interesant.En unes de les mirades vaig observar que hi havia una petita finestra,que a cop d'ull no es podia apreciar.Per la finestra vaig poder veure els primer rajos de la lluna ,cada cop les gepes em feien més mal ,un mal horrorós ,el del innocent que te que castigar.
-Ara que la ampolla-que així era com l'hi deia ell al cilindre-ja es plena esperarem a que sigui lluna plena ,estaré al cas,ja se que et passarà.
Desprès de dir-me això els meus ulls es van quedar fixes en la finestreta i la llum que podia percebre.
La vista se'm va tornar borrosa, la gepes em feia un dolor intens més fort que mai vaig sentir com ràpidament s'esquerdaven i sentia com si desallotges tot ho que portava dins, vaig sentir uns líquids més viscosos que el blau que sortien de les gepes i unes plomes negres envoltant-me,desprès de veure les ales en un intent de màxima expansió negat per el reduït espai (que podia donar cavitat a quatre persones però no a les meves casi immenses ales),vaig quedar inconscient.
L'endemà,crec,vaig despertar,estava en una habitació on hi havia més llitsprop meu,però no hi havia ningú,sols jo.Estava despullat ,tapat amb sabanes blanques ,portava unes vendes bastant grans posades a la esquena,on abans eren situades les gepes.
-Ets molt fort i resistent,no esperava menys de tu,has aguantat molt be l'operació.
Vaig mirar a un costat l'home de barba blanca ,que feia joc amb les sabanes i decorat en general de la habitació, era assegut prop meu.
-Ja esta,ja s'ha acabat tot,tornaré a ser una persona normal?no em perseguiran mai mes?
-Jajaja-El capità va riure ven fort.
-No siguis tan impacient home.Si,en teoria la teva condició d'àngel caigut ja no et molestarà més a la teva vida quotidiana.
-La meva condició d'àngel caigut?que encara ho sóc?
-Més o menys ,sense les ales ja no podran ni localitzar-te ni aprofitar-se ni utilitzar-te,però la sang negra encara corre per les teves venes,
això es irremeiable.
Vaig repassar cada paraula que m'havia dit ,vaig vacil·lar uns segons i vaig dir:
-No m'ha quedat molt clar,però prefereixo no saber-ne més i deixar estar aquest tema,quan em podré anar de aquí?
-De moment descansa ,quan sigui l'hora ja t'avisaré.
I l'home em va tornar a fer el gest de tendresa i melancolia que sent un home tant inexpressiu em van arribar al cor.

Comentaris

  • Pot donar de si[Ofensiu]
    jordigal | 13-11-2005

    El tema pot donar de si, però caldria profunditzar. A mi m'ha agradat, és original i interessant

  • Benvingut a Relats[Ofensiu]

    És una història maca, amb imaginació i tendresa.
    No en sé res de tu, i si em poso a deduir coses de l'escrit em puc equivocar molt aconsellant coses que no venen al cas.
    Tens un problema d'escriptor primerenc, la puntuació, que fa un pèl difícil de llegir el teu text.
    Precisament avui he publicat un petit assaig sobre el tema: HREF="http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=150544">Ortografia: signes especials i altres detalls, penso que aniria bé que te'l llegissis.
    A veure quan veiem més escrits teus, específicament en aquest camp que no és dels més conreats aquí (jo mateix no publico gaire de ciència ficció, ja que tinc el problema d'escriure coses massa llargues).
    Fins una altra.
    Jordi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

shojochin

1 Relats

2 Comentaris

1323 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor