UN COP MÉS, APOCALYPSE NOW I EL COR DE LES TENEBRES

Un relat de: jordigal

En ocasió de l' emissió pel canal 33 de la molt celebrada pel·lícula de Francis Ford Coppola "Apocalypse Now redux"( el passat 19 de juny, més o menys) la qual vaig tenir oportunitat de visionar de nou, cal que faci una recapitulació de les meves opinions a la vora d'aquest treball titànic que en Francis es prengué la molèstia d'exercir.
Aparentment, és una pel·lícula que ens parla de la guerra o dels seus resultats, però malauradament cal que digui clar i ben alt que "Apocalypse now" no te res a veure amb la guerra ni amb el Vietnam i, encara menys, amb l'excel·lent novel·la de Conrad "El cor de les tenebres". No puc pas dir que sigui un film dolent. No seria just. Al contrari, cal dir que és una molt bona pel·lícula.
Confesso que he trigat un temps a comprendre-ho. Tampoc, Francis, ens ho posa fàcil. Segurament caldria haver viscut els fets d'aquells temps per desentranyar l'enigma i també cal dir que la versió "redux" hi ajuda amb un bon grapat d'escenes que en un principi es varen descartar.
La meva opinió és que els veritables protagonistes del film son aquesta colla de joves innocentots i bon jans els quals son conduits a una mena d'escorxador moral i físic en que qualsevol guerra es torna. El Vietnam, en aquest cas, no és més que el marc on es desenrotlla l'acció del sacrifici humà d'una generació sencera, la qual s'havia criat sota el miracle de la superabundància material i tecnològica en que s'havia convertit Nordamerica després de la segona guerra mundial. Una generació de nois avocada a la vida fàcil i despreocupada son severament castigats per la ma fèrrea d'un imperi de recentíssima creació. Segurament calia emetre un missatge per a futures generacions. Els nois, educats per a ser uns bons estudiants, uns bons músics, uns excel·lents publicistes, una generació per a la fraternitat, son conduits a la foguera i tractats amb brutalitat sota l'engany de promeses vàcues. Darrere les sirenes del Play boy, darrere els focs d'artifici s'hi amaga el punyal implacable del sacrifici.
L'enigmàtic coronel Kurtz, en aquesta ocasió, no és més que un Isaac, un nen sacrificat. Un pobre diable a qui executen sense contemplacions pel sol fet d'haver fet un gest de revolta. Naturalment, res a veure amb el Kurtz de la novel·la de Conrad, un deu de carn i ossos entre els "salvatges" i un personatge temible entre alguns homes blancs.
En la pel·lícula no acaba de tenir sentit la seva execució ( el coronel Kurtz no representa un perill real per a l'exèrcit nord-americà ) si no és que te un significat místic, expiador dels pecats comesos per una generació impura : "kill them all", elimineu-los a tots, un pensament exterminista, com podria ser el dels nazis amb el poble jueu, ( en certa forma s'entreveu el pensament de Coppola ).
Ens trobem, al meu entendre, davant una obra autoexpiatoria. Si contemplem la pel·lícula en tota la seva dimensió, sentirem que tota ella és un plany; l'udol intens i perllongat del llop abandonat per la resta de la manada, ressonant indescriptiblement per entre els plecs que conformen els abismes de l'ànima humana.
Si cerquéssim en la novel·lística, ben cert que trobaríem un tou de novel·les paral·leles a "Apocalipsis Now". Sense anar més lluny en tenim un exemplar magnífic en la "Incerta glòria" de Joan Sales. És una novel·la perfectament equiparable al film de Coppola.
Si be m'he pres la llibertat de definir "Apocalypse Now" com una obra autoexpiatoria és en part perquè considero la novel·la de Conrad justament tot el contrari. Marlow, el capità que ens relata els fets, redimeix l'agent Kurtz : " Aquesta és la raó per la qual afirmo que Kurtz era un home extraordinari. Tenia alguna cosa a dir. Ho va dir ... etc" mentre que el Kurtz de la pel·lícula queda com un home sacrificat merescudament. El "kill them all" del final ho corrobora.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer