Més enllà

Renoi, quin camp més poètic per escriure, el més enllà, la cara B, els somnis, els fets immaterials, però perceptibles. Jo, que habitualment no somio, d’uns mesos ençà que ho faig i és entrar en una altra dimensió. El teu poema ho explica amb detall. Una forta abraçada.

Aleix

Això, "aleshores".

... i més enllà, tot ombra. "
I acabar amb una frase taxativa, gens exuberant. Concisa.
Tota la foscor i tota la llum.
Au!
Salut i rebolica!

... i més enllà, tot ombra. "
I acabar amb una frase taxativa, gens exuberant. Concisa.
Tota la foscor i tota la llum.
Au!
Salut i rebolica!

... i més enllà, tot ombra. "
I acabar amb una frase taxativa, gens exuberant. Concisa.
Tota la foscor i tota la llum.
Au!
Salut i rebolica!

Gràcies per l'explicació de la pel·lícula, que segurament he vist i no recordo. Però amb pel·lícula o no, l'hora del llop amb va arribar com aquest moment de la nit on pot arribar la por i tots els enigmes. I sents el llop udolar enmig de totes les preguntes.

Un poema d'alta qualitat i profunditat, on expresses la llum que travessa la nit. Versos rotunds, on el llop és el que fa l'acció.
Enhorabona: Aleshores.
Cordialment.

(Si no està bé el meu comentari, m'ho dius pel meu Gmail, gràcies).

Perla de vellut

Ja he vist que li has explicat a l'Atlantis el sentit d'això de "L'hora de llop". Els llops són caçadors en manada i solen preferir les hores crepusculars, unes bèsties temibles. Els animals "febles, exposats, eteris", solen ser les seves preses preferides, com tots els depredadors, sempre busquen allò que és més senzill d'obtenir.
Una poesia amb imatges molt poderoses, destaco el penúltim vers "Esclat de llum i més enllà tot ombra." Presentes la mort com una immersió al buit, com un salt a la piscina del no-res.
Una poesia amb molta força.

Un poema profund i de molt nivell.

Rosa.

M'ha agradat molt. L'hora del llop. Fantàstic!!!