Esquizo-frena'm (relats a la cornisa): Mara, S.A.

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

El sud-americà se'l va mirar com si parlés un dialecte del manxú.
-¿Me viste cara de mamón? -va dir, enfonsant el tall del ganivet un pèl més al seu abdomen, el mil·límetre just que feia brollar les primeres gotes de sang i pànic.
En Calabria se'l mirava, horroritzat, des d'un racó. El sud-americà era vertaderament implacable. Mai s'hauria imaginat que aquella trucada donés uns fruits tan violents com immediats.
-Vol dir que no estem fent un gra massa, de tot plegat? -va fer l'home amenaçat, que romania lligat i despullat de cintura en amunt, assegut sobre la seva pròpia orina en una cadira de fusta i vímet.
-Té raó -intervingué en Calabria, neguitós.
El sud-americà els va mirar alternativament a tots dos. Semblava contrariat, exasperat.
-Par de putos -remugava-, chanchos maricones... Las cosas se van a hacer a mi puta manera, ¿comprendieron? Yo hago mi trabajo de principio a final, no me jodan.
-Però què pretén? -va fer l'home torturat, que notava aquell ganivet mossegant-li la carn de la panxa- Ja li he dit, pagaré, aquest mes li pagaré el deute!
-¿Seguro? -va fer el sud-americà, mirant a la seva víctima des d'uns ulls tan esmolats com el ganivet.
-Li està dient que sí! -exclamà en Calabria, histèric. Mirava per la finestra del seu despatx i, de tant en tant dirigia els seus ulls aterrits cap a la porta per on, hores abans, havien aparegut el seu deutor, el sud-americà i la cadira de fusta i vímet.
-Así, pues, firme aquí. Es un impreso de compromiso. Si no paga usted, me autoriza a volver a final de mes para sacarle el dinero, aunque sea de sus entrañas, pendejo.
Amb el ganivet, el sud-americà va tallar les cordes que lligaven al deutor a la cadira, per tal que pogués firmar els papers que li allargava. Entre llàgrimes, el deutor obeí aquell home prim i nociu, que vestia uns pantalons de xandall i una samarreta de tirants que deixava a la vista uns tatuatges inacabables. Una gorra ajustada al revés, amb la visera dirigida cap el clatell i una infinitat de cadenes daurades penjades del seu coll li arrodonien la imatge d'autèntic membre d'una mara.
-Y ahorita usted me firma este otro impreso -li va dir el sud-americà a en Calabria, amb to formal, com si li estigués demanant el carnet d'identitat per a un tràmit qualsevol, des d'una finestreta de funcionari-: esto le compromete a usted a guardar un discreto silencio, nomás. Le permite a uno marchar con la labor cumplida, sabiendo que no será denunciado. Y si usted lo hiciera, autoriza a la empresa a hacer de usted un guiñapo. ¿Comprende?
En Calabria afirmà amb vehements moviments del seu cap amarat de suor. Els ulls desorbitats, el cor a la gola. Mirà de reüll al seu deutor, que oferia una imatge patètica, plorant amb els ulls de vellut, amb la boca inflada pels cops, l'abdomen sagnant i els pantalons humits de pixums. Mentre firmava es maleïa els ossos per haver trucat, el dia anterior, a aquella empresa de cobradors que es feia dir MARA, S.A. Algú li havia passat la tarja en alguna reunió, no recordava qui. Segurament, algun dels seus clients o proveïdors d'Amèrica del Sud, o de Centre Amèrica.
-Bueno, pues, gracias por su colaboración -somrigué de manera incongruent el torturador-: que tengan un buen dia.
EI sud-americà va abandonar el despatx d'en Calabria amb els dos impresos signats, deixant darrere seu dos homes absorts i incrèduls, aterrits i perduts en una violenta incertesa...


Comentaris

  • bon relat[Ofensiu]
    Clidice | 31-01-2009

    la sensació de violència incontrolada està molt ben definida. Enhorabona i gràcies :)

  • Llatins[Ofensiu]
    jordigal | 23-12-2005

    Som llatins els catalans?
    Certament ho som.
    En tot cas, som uns llatins que odiem la tirania.
    Fins aviat.

  • Ostres Sergi![Ofensiu]
    ROSASP | 27-11-2005

    Un relat molt realista i punyent, molt ben narrat.
    Al final tots dos semblen haver passat a ser les víctimes; moltes vegades el preu de la integritat moral no es correspon al deute.
    No sé, l'he pogut gairebé sentir aquest neguit incert de la violència, que no se sap mai on té realment els límits...

    Una abraçada i fins la propera!



  • Hola !![Ofensiu]
    ambre | 25-11-2005

    Passava per aquí i he vist un relat nou...
    Molt interessant... Molt ben tramat i narrat ...

    Felicitats