Apocalypse Now a l'Irak

Un relat de: jordigal

Apocalypse Now a l'Irak


No és la primera vegada que es diu que una bona novel·la-la produeix com a resultat una pèssima pel·lícula i, a l'inrevés, una novel·la mediocre esdevé una molt millor pel·lícula.
Si tenim en compte l'embrolla't argument d'aquesta narració (En el cor de les tenebres) així com lo magistralment que fou escrita, es fan comprensibles les dificultats de versionar-la cinematogràficament. No en va penso que molt a pesar dels honors que ha recollit aquest film ( a part dels dos Oscars, la immillorable crítica) és, al meu entendre, un veritable mamotreto, un barrejot de peces de diferent procedència que no encaixen ni amb la millor cola d'impacte i el resultat és la incomprensió més absoluta. El final de la pel·lícula és absurdament patètic i lògicament l'espectador, els espectadors no hi entenem res, tret que hi ha un home calb (el coronel Kurtz) que governa uns habitants en una selva (unes veritables ànimes en pena) i que aquest senyor calb es deixa fer executar per un compatriota seu sense oposar la més mínima resistència (si hi ha algú que ha vist aquesta pel·lícula i la ha entesa que me la expliqui, per favor).
El cas és, però, que la pel·lícula en si és de rabiosa actualitat donats els actuals esdeveniments en la guerra d'Irak, i per tant, mereix la pena donar un cop d'ull al seu argument i les diferències que jo entenc conté en respecte al text en la qual es basa. Començant pel fet que fer un paral·lelisme entre la guerra del Vietnam i el saqueig colonialista a l'Àfrica negra, no és prou encertat. Per què? En primer lloc els esforçats vietnamites no eren un poble del qual haguessin d'abolir-ne els seus costums salvatges. Ells, els vietnamites, eren una civilització plena, a resultes d'aquest fet sorgeix el primer contrasentit del film: la figura de l'agent Kurtz queda desvirtuada. No s'entén la seva "bogeria". Quina mena de sacrificis corrosius podrien oferir-li els civilitzats vietnamites que poguessin destarotar els seus nervis? "Exterminar-los a tots" escriu l'agent Kurtz en la postdata del seu pamflets. Ell voldria exterminar-los a tots, però no pot fer-ho, son la font de la seva experiència vital més preuada a part del vori, es clar. Abominables sacrificis li eren oferts a ell en persona. La novel·la passa gairebé de puntetes per sobre d'aquests fets, no cal ser explícit. A la pel·lícula no se'n sap res de tot això, si bé ens explica les barbaritats que la guerra fa passar als alegres joves surfistes de les càlides platges californianes, que res no tenen a veure amb la trepa de vils lladregots descrits en el llibre com acompanyants del llavors jove capità Marlow en el seu trajecte riu amunt. Ni tampoc res a veure amb la tropa Nord americana que actualment guerreja a l'Irak (pel que dedueixo).
Un altre aspecte desafortunat de la pel·lícula és la poca similitud dels dos personatges principals, el coronel Kurtz en respecte de l'agent Kurtz de la novel·la. Mentre que el primer és un rebel, un amotinat de les forces Nord americanes, el segon, no, en absolut. L'agent Kurtz te grans projectes per al seu futur a Europa i pensa convertir-se en el director general de la companyia, no més que, el "pobre", no hi és a temps, la barbàrie el consumeix, l'absorbeix, el deixa xuclat i calb, i tant malalt que molt abans de ni tan sols imaginar d'arribar al camp central mor compungit per l'horror.
Tot amb tot, no deixa de tenir interès la proposta de Francis Ford Coppola amb els seu famós llargmetratge: Us imagineu, encara que només sigui per un instant, a un militar Nord americà amotinat en mig de la brega irakiana, un soldat que es fes amb una quota de poder tan forta que pogués combatre de forma efectiva a uns i als altres. Només penseu-ho.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer