He tornat

Mai no hauria dit
que el cel és tan a prop...
Ahir la nit
era fosca, i els meus ulls
varen sentir fred.

Les meves mans,
no podien fer pas de manta,
doncs glaçades
restaven sobre el record de tu...

I avui em pregunto si no tornaré,
a veure a aquella gent
que em va fer tan feliç.
I avui em pregunto què
on estan els dits,
que ahir escrigueren tan
i avui no surten mots per explicar
que sóc aquí.

He tornat,
i no sé pas si d'un somni
o de la realitat.
però he tornat...
I no tornaré a marxar,
si no és amb el color de lluna plena
amb que el cel se't va emportar...

Vaig plorar tan,
però ara vinc amb forces per seguir,
que ja he tornat!,
i els meus folis ja no queden pas en blanc.

Potser demà...
Serà algun d'aquells dies
per no oblidar,
i dibuixaré sobre la tinta
del dia passat
una cançó que parli de la pluja,
que va caure ahir,
i què no pas caurà demà.