Joan Miró

Un relat de: jordigal

Durant tants anys que he mirat quadres, murals, tapissos, ceràmiques, musaics etc . . .del nostre gran pintor i artista de les arts plàstiques Joan Miró i puc dir amb tota sinceritat que mai dels mais he entès res del que veia, i bé que podia estar mirant estona i estona aquells gargots fets amb tanta plasticitat, i quan més m'els mirava menys els entenia fins al punt de sentir una profunda curiositat per endevinar que carat volien dir aquella mena de simbols estampats sobre les tensses teles, quan va caure a les meves mans un llibre sobre el tema. Bé que m'el vaig mirar i llegir algunes parrafades i bé que semblava que l'autor d'aquell llibre havia descifrat el codi secret que ens portaria a ser els primers coneixedors de tota una serie de missatges secrets escrits en una mena de codi xifrat.

Bé puc dir després de uns quants anys que res més lluny de la veritat. Miró esta molt per sobre de tots els nostres codis terrenals i materials que bombardeigen diariament les nostres delicades ments. No soc un entès en art, tampoc conec el nom de molts artistes ni les seves obres, més que els estrictes que quasi tothom coneix per què n'ha sentit parlar. Amb tot, puc imaginar a Joan Miró prenent una determinació en algun moment de la seva vida, una determinació semblant a qulcom com : "Vull viure la vida al revés, en ves d'envellir amb els anys, fer tot el contrari, rejovenir-me progressivament fins esdevenir finalment un infant. Si. Un infant completament innocent i arribat aquest punt, em dedicaré a dibuixar, a pintar, a mirar el sol amb els ulls de un infant, a mirar la lluna amb els ulls de un infant, a veure-ho tot amb la mirada de un infant, així, la meva obra no serà la meva obra, sinó que serà l'obra de un infant, de tot els infants, serà l'obra pura, lliure de cap interès material, lliure i neta serà una al.legoria tota ella de la innocència de tots els infants del món." I així, Joan Miró, en vès d'envellir cada dia era més jove i més lliure de prejudicis i més pur el seu esperit.

Comentaris

  • una visió curiosa[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-07-2009

    i mol personal de la vida i obra del gran artista Miró.
    Em confeso com tu, igonrant de tot el missatge que amaga aquest home/infant, i trobo encertada la teva visió positiva, la teva visió personal d'una més que possible realitat.

    felicitats

    Ferran

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: