Neoliberalisme

Un relat de: jordigal

NEOLIBERALISME





Jorge Luís Borges en la seva recopilació "Otras inquisiciones" (Edicions destino 2009) parla a la vora del famós escriptor nordamericà Nathaniel Hawthorne (1804-1864) el qual havent nascut en el port de Salem (Massachussetts-EEUU) mai no va superar el puritanisme calvinista en que s'havia educat tot i que va viure llargues temporades a Europa i que per això en plè segle XIX va desaprovar públicament el fet que s'esculpissin estàtues nues. Em pregunto si era un cas aïllat a Nordamèrica o si per el contrari el protestantisme havia calat tan a fons en el mon anglosaxó nordamericà que procurava que la gent es preocupés de qüestions morals tan nímies.

A primer cop d'ull, de tota la informació que m'ha arribat al llarg dels anys, ja sigui de llibres, novel.les, de pel.licules o reportatges, sense que jo m'hagi preocupat de documentar-me expressament, tinc la impressió que els protestants eren uns homes força més tormentats que no pas els catòlics d'aquells temps (el sol fet d'haver de parlar directament amb Déu, tal com predica Luter, ja és un grau força més elevat de torment i d'estrés) i uns homes en definitiva, força més subjectats als lligams de la fe cristiana. Si bé el protestantisme va representar un progrés evident, aquest exigia una devoció molt més ferma causant diferències de moralisme en el cristianisme mundial després de l'escissió que va crear Luter. Aquest va demostrar ser intel.ligent deduint que l'esglèsia catòlica obligava als fidels a combregar amb rodes de molí (es podia pecar i no anar a l'infern sempre i quan s'abonés la quota de bula papal corresponent) en tal de perpetuar-se en el poder. La seva fe, la de Luter, es va purificar apartant-se de la patranya catòlica, Per què ¿ Quants ennueguements no van procurar aquelles rodes de molí, quants odis no van engendrar i quantes guerres i morts a gran escala no van produir?

Lògicament en l'actualitat a ningú li passa pel cap una incongruència tan descomunal per què el temps tot ho canvia, tot es transforma, canvien les paraules, les persones son unes altres, Només l'essència subsisteix, l'esperit de l'essència perdura. Es clar que no és el mateix! Prou que ho se! Pagar una bula papal en tal de no anar a l'infern faria escruixir de riure al més càndid d'entre tots nosaltres, però el cas és que s'hi assembla tant, que hom diria que els grans financers d'avui vesteixen túniques morades i porten mitra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer