Despres d'elles sempre et sents així.
Pel que fa a ell, no t'amaguis més, tens poder d'atracció, només parla i ja veuràs... o beuràs

Jo també t'estimo però no et vull...
sempre m'ha encantat el teu estil.

Molt adequat en aquests dies que vivim...
M'ha encantat lo de les espelmes obligades a cremar tímidament, el foc balla lànguidament espurnejant cap al sostre, contrastos de contrallum i pampallugues encegadores de flama somorta, foc corrosiu esmorteït i apagat que balla fent de la llum... una dansa.

Que aquest relat és una conversa amb la teva consciència? O més ben dit amb la teva inspiració?
T'aclapara tot el dia, i tu només vols estar tranquil·la?

Ah!!! me'n descuidava, crec que som de la mateixa quinta!!!

Has començat amb optimisme, però l'escriptura és això... buidar el pap i adonar-se de la fragilitat dels sospirs que emanen del nostre interior. És com si l'ànima escrivís sense comptar per a res amb la raó, i un cop acabat, te'l llegeixes i descobreixes un món, el qual no has visitat mai i sempre has dut al damunt.
Segueix així... i que tingues una feliç entrada al món de RC.

Hola quetzcoatl!!!

No crec que l'entenguis sense saber la situació...
És llarg d'explicar, però miraré d'explicar-ho amb senzillesa:

Una parella...
Noia deixa d'estimar noi.
Noi i noia volen conservar amistat.
Però noia, eixelebrada, comença a fer mal a noi.
Noia i noi divinitzen l'afecte.
Noi lluita en nom de l'amistat, però tot es fon en l'intent.
Noia fa mal al noi i la intimitat s'acaba...

Molt tendre... sensualment sentimental.
Els sentiments brollen per les nostres venes, però pensa que tant sols els peixos morts segueixen el corrent.
Et seguiré llegint.

Després de llegir varies coses teves crec que et mereixes el 10.
10 en originalitat
10 en alegria que es contagia
i 10 en estil i treball.
Segueix així d'animada, que ens motives a tots.

A St. Celoni hi vaig estar mig anyet a casa els meus oncles!!!

Agraeixo el teu comentari, m'agrada saber el que pensa la gent de la "meva obra", especialment que hem diguin els defectes, la crítica hem motiva a millorar.
Tu no ho fas gens malament!!!
Crec que exposant els sentiments, tenim l'amistat garantida en èpoques de soledat, per això escrivim.
La teva poesia és magnífica, senzilla i emocionantment pura. Et seguiré llegint...

Jeremies Bover

"Tan sols els peixos morts segueixen el corrent", tu fes la teva, que tot s'acabarà com tu hagis decidit.
Tan sols hi ha petits defectes en la vida, i un és que s'ha de quedar bé amb la gent que t'envolta, ja sigui família o company, sempre s'ha de mirar per a ells, quant ningú mira per la teva felicitat.
Sigues feliç amb tu mateixa, i el demés ja s'anirà solucionant...

M'ha fascinat el teu relat, l'estil i la intriga que es remarca durant el transcurs de la història.
El final, per a mi és genial, curt i contundent. Un relat que narra els sentiments de l'amor quan es va fonent, amb els canvis dels rams, es segueix clarament com va caient en l'oblit de la seva noia, clar que ha de refer la vida!!! però va oblidant l'antic amor mentre es concentra en el nou amor. La protagonista, tan sols és la narradora dels desconsols eterns de la parella.
Ara, però, m'agradaria llegir quelcom més de tu. Crec que t'has estrenat molt i molt bé, ara a continuar-ho.

L'esperança és molt bona per la superació, m'encanta com la descrius i com es pot comptar amb tu per superar les penes que ens ofeguen, ens neguen els sentiments tristos i capbaixos desistim de lo quotidià en les nostres vides. La teva joventut anima a tot ésser viu...
Segueix així d'anímica, ens faràs canviar a tots!

No fa ni por ni riure.
l'hauries d'haver fet més extensa!!!

Bona manera de representar graficament la passió.