Somnis

Un relat de: Pluja

Cada nit la rutina es repetia. Aquell vell monstre omplert de la pols del temors perseguia la teva ombra fins al crepuscle lunar.

Miraves el reflex de la realitat en un vell miratge. Per què eres tan diferent del que somiaves?
Uns ulls apagats s'amagaven rera uns vidres bruts. Ditades, llàgrimes i insults vivien entre aquelles partícules transparents que formaven la finestra de d'on t'amagaves de la realitat.

A la llum de les espelmes, obligades a cremar tímidament, t'acariciaves lentament.

Una gota d'anhel...

Odiaves els teus pòmuls caiguts, el teus llavis refinats. Desitjaves que el teu cos entrés en efervescència i en erupció d'hormones.
Somiaves posseir uns pòmuls rodons com turons paradisíacs que absorbissin les teves pors. I els llavis... Unes carns que s'obrissin desitjoses a tots els plaers. Però la realitat era molt diferent.

Els teus dits empesos per la força del desencís quedaren recolzats a l'inici de l'ample samarreta, amagatall d'altres imperfeccions.

La ràbia t'oprimia el pit. Sí, aquelles pells penjades sense gràcia que decoraven el teu cor.
Per què la natura havia estat tan injusta amb el teu cos?

Una ment malalta, això és el que deien tots de tu. No et creien quan els asseguraves que els fantasmes no eren mentals, sinó que eren el manyoc d'ossos que els seus ulls admiraven.

Una ment malalta...

Amb els nervis destrossats i els ulls cecs de tanta amargor i insolència, murmures en silenci:

-Només volia ser una dona...

Comentaris

  • Convivim amb les imperfeccions[Ofensiu]
    T. Cargol | 29-07-2005

    I de vegades no ho són només ens ho semblen d'imperfeccions, però és que volem més i més i a sobre ens exigeixen cada cop més..
    M'ha deixat ben parat en el teu comentari al poema sobre el zero, que t'agradi el 13, el cinc encara!!

  • i qui...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-07-2005 | Valoració: 10

    posseeix la realitat? no seràs tot una impressió només...? el somni, el mirall, el que volia, el que desitjava, el que sóc... aspectes insegurs del que som... de vegades el que som depèn dels ulls dels altres i dels nostres ulls... però com som realment...?
    i el pitjor és que el que som o volem ser... depèn de amb qui ens comparem per establir una refrència d'allò que volem ser...
    un petó i una abraçada!!!!

  • Molt bé[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 04-07-2005 | Valoració: 10

    Molt adequat en aquests dies que vivim...
    M'ha encantat lo de les espelmes obligades a cremar tímidament, el foc balla lànguidament espurnejant cap al sostre, contrastos de contrallum i pampallugues encegadores de flama somorta, foc corrosiu esmorteït i apagat que balla fent de la llum... una dansa.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pluja

Pluja

58 Relats

192 Comentaris

68031 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Buscar paraules per la biografia d'una persona que no es defineix és com intentar retenir la sorra del fons marí quan la brisa i el sol l'il·luminen.

Tothom té dues cares:

- Riallera, boja, hiperactiva, innocent en el moment apropiat.

- Àcida, abstracte, críptica davant d'un full en blanc.

Fotografia: Fuga en dos colors (Kupka)

Per quan l'avorriment fa de les seves:
Algunes imatges