Neu

m'agraden els teus poemes. Sobretot els que son breus i els que no tenen una rima fixada.
"la llagrima de la lluna", "4ratlles"...
i, sobretot, "1a locucio"!
un petonet
girasol

pels teus poemes, i m'ha semblat que el teu estil és ben divers, no ets un autor devot d'una temàtica en especial. Hi ha un punt comú en els teus poemes, però: i és que normalment, el principi no té massa a veure amb el final..., bé això és el meu parer, clar. He triat aquest per comentar-te perquè aquí veig clar el que et dic. M'agrada molt la primera estrofa, melangiosa, trista... la segona ja va canviant de "carril" lleugerament.... i la resta de versos no m'acaben de quadrar amb cap missatge concret.

Potser l'últim vers "la ment menteix mentre m'estiro..." em fa pensar que tot el que fins llavors ens has transmès és producte de la imaginació, com d'un somni, on les situacions i coses no tenen perquè ser coherents......

I una altra cosa, que també he observat en altres poemes: crec que la rima que dónes als poemes potser els ofega una mica, vull dir que potser escrius massa pendent de voler que rimi tot, i això els pot treure naturalitat, llibertat a l'hora d'exposar uns sentiments.

Perdona si m'he passat, però he fet cas del que dius a la biografia (sobretot del parèntesi...)

Una abraçada, tornaré de passeig d'aqui uns dies... ;-)

Ah! Gràcies per tornar a penjar l'admirat Münch....