Humanitat o humilitat

No es pot menysprear les qualitats dels éssers anomenats superiors, o suposadament millors per la concepció d'una qualitat designada com a raó. Dita qualitat és proporcionalment incrementada per les facilitats que ens atorga una supervivència natural en una vida on governa la llei del més fort. Som superiors en causes de permanència per la raonada capacitat de concebre i idealitzar abstractament idees que ens faciliten la subsistència en relació a fets a priori com ara l'espai i el temps, podem deduir gràcies a la nostra facilitat d'abstracció. Així, com un ésser injustament qualificat d'inferior, sorteja obstacles per la seva potència física o la seva agilitat en eludir problemes, l'home o ésser racional, els sorteja amb la deducció de problemes anteriors en el temps, coses que ja ens han passat en un altre moment, o han passat a algun altre ésser en un lloc diferent. Nosaltres aprenem, i la nostra superioritat es basa en això, però qualsevol animal, sigui per instint o per una deducció no abstractiva, segueixen superant els obstacles de la vida i de la llei de supervivència, així, tal i com nosaltres, persisteixen en el temps i en l'espai. Això vol dir que s'igualen a nosaltres, "éssers superiors", i s'eleven a un nivell igualitari a la raça humana. Així, sense menysprear la capacitat de raonament, els éssers humans som iguals que la resta d'animals. I jo encara diria més, som inferiors... ja que nosaltres raonem però ens governa una ànima animal que ens fa deixar de creure en la nostra deducció.