Arreveure amiga, vola tranquil·la.

Un relat de: Jeremies Bover

Sento l'olor d'un arreveure tendre i melangiós,
És com si m'acomiades de mi mateix.
Sento la proximitat d'un defalliment vertiginós,
És com si una part de mi marxés.

La tristor s'apodera de la meva ment,
Els ulls desprenen petites perles salades
Que no cessen de clapotejar contínuament,
I es deixen caure sobre un mar de penes.

Tinc la sensació de que el sol també ho nota,
Per això es llença contra l'horitzó encès i taronja.
La foscor comença a regnar i la noto al meu costat,
M'oprimeix el pit, m'ofega i m'ennuega... vull la revenja!!!

Però un petit sentiment d'esperança m'ha atrapat,
Crec que no ens abandonaràs mai ni ens oblidaràs,
Dins el teu cor ens bategaràs, o en el teu cap,
I així, sempre i per sempre ens recordaràs.

Quan estiguis trista i sola, pensa en nosaltres...
...segur que un somriure d'alegria,
t'omplirà el cor i un sospir d'enyorança...
...fugirà fugaç a trobar els nostres records.

Comentaris

  • Q bonic!^^[Ofensiu]
    Sareta_16 | 17-04-2005 | Valoració: 10

    Que macu, sobretot l'ultim vers!Oleeee!M'ha encantat!:) Està escrit amb una tendresa, una sinceritat...genial de debó!
    L'esperança no s'ha de perdre mai! (gràcies per el teu comentari)

  • donablanca | 05-04-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest poema, tendre i delicat ,ple de sensiblitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jeremies Bover

Jeremies Bover

22 Relats

31 Comentaris

36868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Nat en una tardor de mitjans dels setanta en una ciutat de la Catalunya central, convisc escopint crues febleses i escrivint metàfores enravenades.
Sóc autodidacta i la meva passió és llegir, escriure crec que ja va lligat amb la lectura. Vull fer-me llegir perquè tothom opini, així que a comentar-me s'ha dit (accepto crítiques).
Jo també us llegiré a tots.