Arreveure amiga, vola tranquil·la.

Sento l'olor d'un arreveure tendre i melangiós,
És com si m'acomiades de mi mateix.
Sento la proximitat d'un defalliment vertiginós,
És com si una part de mi marxés.

La tristor s'apodera de la meva ment,
Els ulls desprenen petites perles salades
Que no cessen de clapotejar contínuament,
I es deixen caure sobre un mar de penes.

Tinc la sensació de que el sol també ho nota,
Per això es llença contra l'horitzó encès i taronja.
La foscor comença a regnar i la noto al meu costat,
M'oprimeix el pit, m'ofega i m'ennuega... vull la revenja!!!

Però un petit sentiment d'esperança m'ha atrapat,
Crec que no ens abandonaràs mai ni ens oblidaràs,
Dins el teu cor ens bategaràs, o en el teu cap,
I així, sempre i per sempre ens recordaràs.

Quan estiguis trista i sola, pensa en nosaltres...
...segur que un somriure d'alegria,
t'omplirà el cor i un sospir d'enyorança...
...fugirà fugaç a trobar els nostres records.