Osset de peluix, em dius tantes coses!

Un relat de: jacobè

Només recordo aquest vers d'un poema que vaig escriure quan era petita tancada a l'habitació en una de les moltes enrabiades amb els meus pares, amb mi i amb la vida. Al poc temps el vaig estripar. Tots aquests anys en les situacions difícils de la vida diària em ve aquest vers al pensament.
He escrit molt poc al llarg de la meva vida. Ho he fet en situacions difícils, desesperants. Mai amb un fi de qualitat literària sinó per intentar espantar els dimonis que em burxaven. Al cap de poc, anava tot a les escombraries. D'aquesta manera em treia un altre pes de sobre. Aquella crisi s'havia acabat. Aquells escrits ja no tenien sentit. Podia tornar a començar de nou i neta.
Concurs de poesia a segon de bàsica, guanyo l'únic premi, en sentit ampli, de la meva vida. Ho recordo com un esdeveniment estrany. Com si no formés part de la meva vida. Una equivocació. No encaixa en la meva biografia. Es van equivocar? I mai més es va comentar. Potser no va passar? A mi no me'l van emmarcar (veure AntvianA "El regal més bonic que m'han fet mai"). Es titulava "El gat rosat". Un gat que només em feia cas a mi. Em feia cas!
Un poema meu va guanyar un altre premi escolar. La meva germana TRES anys més petita que jo havia de fer un poema de deures. Era la primera de la classe, però mai li ha agradat ni llegir ni escriure. Ella si que ha rebut molts premis, en sentit ampli, a la vida. Jugant, jugant el vaig acabar fent jo i li van seleccionar pel concurs que VAM? acabar guanyant. Crec que no el va guanyar ni una ni l'altra. Aquest capítol la meva germana no el recorda. Tampoc quadra en la seva polida biografia. No ho va saber mai ningú. Es titulava El llapis boig. La vida se'm devia començar a descontrolar.
Primer van ser els dietaris després de llegir "L'altra cara de la lluna". Aquells "Mi diario" que ens regalaven per la primera comunió o a les festes d'aniversari que celebràvem a casa amb brioixos i "trinaranjus". Eren uns quaderns de tapes dures, amb uns dibuixos horribles a la portada tipus "Tarta de Fresa" o "Candy, Candy" o "Hello Kitty" (enguany aquesta nena-gata i jo, fem trenta anys). Alguns portaven cadenat! Els fulls eren blancs, brillants i lliscaven. Era l'època que volíem ser Tom Sawyer, o millor en Huck Finn, volíem ser com els nens. Escapar-nos de casa. Córrer molt. En vaig arribar a escriure per poder omplir, al cap dels anys, una bossa d'escombraries industrial. El dia que els vaig llençar va ser la fi de la pre-primera pre-etapa pre-crítica de la meva pre-adolescència. Què ingènua! No sabia que era pre-. Pensava que m'havia fet gran, que ja no necessitaria més amics imaginaris. No sabia que començava la maduresa del patiment.
Més endavant, els poemes d'amor en plena adolescència de grans i grassa, hormones i feromones. Poemes a nois, noies, professors i professores. Els estimava i els odiava a tots. Dels poemes en fèiem cançons.
Els anys abans de la Universitat, els quaderns de viatge vital. Frases cèlebres i obres d'aRT ABstracte. Frases que havíem llegit i ens auto-atribuíem o fèiem la nostra versió. Aforismes i meditació. Simbolismes. Dibuixos. Autodestrucció. Reconstrucció. Deconstrucció. Ens pensàvem que era creació.
Més tard llegir, llegir i llegir. Subratllar i guixar els llibres. En aquesta etapa només escrivia als marges. Només admirava als altres.
Fa uns cinc anys que de vegades sóc feliç. La meva activitat literària és nul·la. Vaig pel món amb un somriure a la cara d'imbècil. I com una imbècil em crec que sóc feliç. I un dia com avui va i escric de nou per primer cop.
I no sabia que havia escrit tant! poc.

Comentaris

  • T'ha tocat la sort (1/16)[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 31-12-2005

    Un relat ple de sentiments que arrossega la lectora.

    Les frases potser no són molt acurades però se sent repicar entre línies la calidesa d'un cor que batega amb força. Empàticament, la narradora s'introdueix en la vida de la lectora, la fa sentir pròxima al que ella explica, li xiuxiueja a cau d'orella que la vida és complicada però que no per això una ha de deixar de lluitar.

    Un relat tendre, que guia la lectora amb decisió entre un laberint de records. Una narració que evoca sentiments oblidats a qualsevol que, en algun moment o altre de la seva vida, també hagi intentat jugar amb la màgia de les lletres escrites.

    "I no sabia que havia escrit tant! poc"... Potser comença a ser hora de posar-hi remei a aquest poc ;-)

    EmmaThessaM

  • confessions[Ofensiu]
    filladelvent | 25-10-2005

    ostres, quin descobriment aquest teu primer relat.
    Buscava algun poema binic per comentar-te, però estava indecisa, i he rebuscat... primer relat; sempre és bonic veure que va publicar primer, l'evolució, el canvi.

    Quina sorpresa tant positiva, aquesta confessió.

    Molt ben escrita... hi ha símbols que ens acompanyen tota la vida, i que agafen força amb el pas dels anys... aquest vers segur que té un significat especial, i és bonic començar a publicar parlant-ne.

    Continuaré explorant entre les teves grans poesies...


    -Filladelvent-

    Umh... recordo que em vas dir en el primer poema que vaig publicar que continués escrivint poesia... em va animar molt, allò. Casualment, ara, úlitmament, no paro d'escriure'n...

    Continua tu també fent POESIA!



  • passat des del passat[Ofensiu]
    foster | 08-10-2005

    sí, un passat deliciosament esgranat en el seu temps precís i els seus símbols i fets destacats. Una melangia que s'encomana i es comparteix a mida que vas llegint. Un plaer de lectura, una prosa neta i evocadora, sense faltes, ben construïda.... (para, para foster que t'embales!)

    I tu dius que no saps escriure, bandida?

    apa, felicitats, et seguiré de prop. (I passes a la meva fantàstica "llista negra" personal, des d'ara mateix".)

    foster

  • Hola Cançó![Ofensiu]

    Dos comentaris no podien quedar indemnes d'una "revenja" o "contracomentari"!

    No et consideres escriptora, ni poeta, però guixes molts papers, dius. ¿Però que potser escriure no és mera expressió (ben embetumada, molt sovint, d'exotismes literàris d'aquells que queden tan i tan bé)? Expressió de sentiments de moments passats, expressió de sensacions, de reaccions, de la nostra propia personalitat, en resum.

    I t'expresses bé. Potser sí que sense (traïdores, dit sigui de passada) pretensions literàries. Ho fas, això sí, amb fluïdesa, prescindint de barroquismes (a vegades innecessaris) i sobretot, sobretot, per a tu mateixa. No es tracta d'escriure best sellers potencials. Es tracta de deixar-se anar, de cremar tensions alliberant-te, com tu dius.

    Aquest primer relat, i de forma molt encertada, és un retrat de tal i com et veus (o t'has vist alguna vegada) i planteges quins són els teus motius per a escriure. És, en certa manera, una carta de presentació.

    Una carta de presentació a la qual han seguit set relats o poemes més, que llegiré, i un centenar de comentaris, que són indicadors d'un dinamisme indiscutible a RC!

    Per cert, m'ha agradat molt aquesta cita de Rilke; desprén la positivitat d'una companyia garantida en moments de sol·litud.

    Res, que molt ben presentada a RC!

    Una abraçada!

    Vicenç

  • Bocabadat...[Ofensiu]
    BlauFosc | 22-08-2005

    ...i no diré res més.

    :)

    Fins aviat...

  • no et sabria dir...[Ofensiu]
    neret | 23-07-2005

    .. si com diuen per aquí és el que més m'ha agradat dels teus relats (els de la índia els he trobat molt emotius) però la veritat és que una biografia tan sincera i a l'hora tan poètica (no crec que sigui la paraula més adequada però no ho sabria dir de cap altra manera) trobo que té molt de mèrit. Té l'aire d'aquests escrits a la darrera fulla de la llibreta, tan personals i tan directes, però a l'hora es nota que qui l'ha escrit hi té traça. Escrius molt bé noia, a veure si ho fas més sovint! (o si recuperes aquesta bossa d'escombreries plena de tresors!!)

    fins aviat! records a la família

    jordi

  • Agradable sorpresa![Ofensiu]
    pivotatomic | 20-07-2005

    Hola Cançó!

    Aquest no és el primer relat que et llegeixo, però sí el primer que et comento i, també, el que més m'ha agradat.

    Saps? Una vegada vaig llegir que els escriptors escriuen del tema més interessant que coneixen... ells mateixos! Malgrat trobar-la una frase molt enginyosa, mai he estat massa d'acord i, a més, em carrega una mica la gent que escriu d'ella mateixa, o, com a mínim, que ho fa d'una manera massa descarada.

    Mira per on... tu ets una excepció.

    Potser perquè, per haver escrit tan poc (poc dius, i aquelles tres tones de "Mi diario" no conten??) ho fas admirablement be. Potser no amb la forma exquisita d'un altre relataire que tots dos coneixem (tu molt millor...), però amb la mateixa eficàcia.

    O, potser, perque gràcies a aquest estil fresc, sincer, gens pretenciós però d'una bellesa que em resulta difícil definir, endevino darrera els teus relats una persona de qualitats poc corrents.

    Ah, i ara que no ens escolta ningú, et faré una confessió: m'encanten els ossets de peluix. En tinc més de vint i, t'ho creguis o no, encara em diuen coses de tant en tant. Només cal que els pari l'orella, de fet...

    Una abraçada. Et seguiré llegint

  • Ainoa | 20-07-2005

    Avui m'he decidit a llegir a la gent d'ahir al sopar, imira per on, h eocmençat per tu, pel teu primer relat, tot i que pel que sembla no és el primer, senzillament és el primer que t'has decidit a fer públic.
    Saps que m'agradat molt?? doncs el tros on dius del final, de sent una imbécil´sóc feliç, i sent feliç sóc una imbécil, no sé com fas anar el joc de paraules, però resumeixes molt bé, donant un toc comic, i per a mi real. De vegades ens snetim com bledes, però som les bledes més felices del món!!

    Petonets

  • i la de pàgines...[Ofensiu]
    Capdelin | 21-06-2005 | Valoració: 10

    que has escrit amb els dits, amb els ulls plorosos, amb els llavis, amb la pell, amb la mirada... però aquests escrits queden en el diari invisible de l'ànima...
    espero que aviat et tornis a decidir a tornar escriure, no per concurs... sinó per a que nosaltres tinguem el plaer de saber alguns dels teus sentiments i ens enriquim de tu...
    una abraçada

  • rectificació[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-06-2005

    Els meus ossets no hem diuen, sinó que em diuen. Em feia ràbia i ho havia de corregir.

    Petons.

  • Ze Pequeño | 10-06-2005

    He vingut a parar aquí a través de la teva aparició al forum. La veritat és que el títol del relat m'ha fet capbussar-m'hi sense pensar-ho. (entre nosaltres, els meus ossets de peluix encara hem diuen coses, i en tinc 28!!)

    Molt bon relat. M'he vist terriblement identificada. Fins a l'extrem que m'anava posant vermella a mida que el llegia. Has fet una mena de descripció de l'evolució de tanta gent... que m'ha semblat meravellosa.

    Me l'emporto cap el meu racó de preferits. Així, de tant en tant, recordaré una mica part de la meva trajectòria!!

    Un petonàs. I escriu més, que discrepo amb el que dius a la teva biografia. Estic segura que dins teu corren tantes coses bones esperant el seu torn per quedar fixades en un paper!!!

  • tenia[Ofensiu]
    peres | 28-05-2005 | Valoració: 10

    aquest relat entre els meus preferits, i de preferits en tinc molts, i avui he decidit fer-hi una repassadeta i he llegit el teu amb més calma i m'he tornat a emocionar.

    M'agrada molt aquesta manera tan senzilla que tens d'expressar el que duus a dins. Em sembla la millor manera d'escriure... bé, no sé si és la millor, però sí que és la que m'agrada més a mi. Per mi, és la millor manera d'escriure perquè és com a mi m'agradaria escriure. No em fa vergonya dir-ho: jo intento aprendre coses, a RC, perquè sóc una mica recargolat escrivint, i sembla com si volgués esgotar els temes que toco... i no em surt escriure amb la mà al cor... tot i que al final, quan escrius, suposo que tothom queda d'alguna manera retratat.

    I ja està, això és que volia dir-te des de fa dies i no trobava el moment de fer-ho. Sempre dic el mateix, que vaig de bòlit, que només puc entrar de tant en tant a RC, llegir-hi un parell de coses, fer-hi un comentari amb una esgarrapada i potser deixar-hi, alguna vegada, un nou relat que he anat fent els últims dies a estones perdudes, si m'ha vingut la inspiració.

    Apa, que siguis feliç.

  • M'he sentit identificada...[Ofensiu]
    AntavianA | 23-05-2005 | Valoració: 9

    En primer lloc, benvinguda, ja sé que ho faig una mica tard, però és que feia uns quants dies que no rondava pas per la web.

    Algunes de les coses que has escrit en la teva història m'han recordat a la meva adolescència. També escribia quan em sentia totalment enrabiada, però amb l'única diferència que jo no ho cremava mai. Ho tinc tot guardat. Un bon recull de disgustos, de moments de desesperació però també un bon recull de moments en què m'he sentit sumament feliç...i enamoradissa...escrivint poemes per fer-ne cançons.

    T'he de dir que just l'altre dia, el 19 de maig, vaig fer els meus 25 anys, i rebre el teu comentari i saber que algú em llegeix (és q som tants a la web!!!) doncs, ha estat un regal enorme per mi. Vaja, que me'n vaig a dormir amb un dolç somriure als llavis...

    Gràcies pel regal,

    AntvianA

  • DE IMBÈCIL A IMBÈCIL[Ofensiu]
    xavier de Ventolà | 20-05-2005 | Valoració: 9

    cANÇó:

    no sé si coneixes una lletra-cançó, de l ´únic disc de vinil en què toti solé cantava,i ara a reversionat en Quimi Portet (ex-ültimo de La Fila)..
    "em dius que el nostre amor
    va ser com un infant
    d´altres braços t´abraçaran més fort,
    no saps...
    amiga de l éstrella blanca
    QUE L´AMOR DURA PER SEMPRE
    SI ES FA CANÇÓ"
    citat de memòria perdoneu si distorsiona algun mot però el que interessa és el sentit, els fons ...


    ENDAVANT

  • Agradablemant Agredolç[Ofensiu]
    Viatger | 09-05-2005 | Valoració: 8

    És molt agradable llegir el teu to agradolç: a mi també m'exzorcitzes les penes.
    Jo també escrivia en moments de desesperació, sols unes poques pàgines. Ara ho faig més sovint, repassant els meus dies i rumiant els meus conflictes.
    Gràcies, és agradable tocar un cor.

  • Cançó....[Ofensiu]
    Ilargi betea | 08-05-2005 | Valoració: 9

    si jo t'hagués de posar un nom et diria Ameliè, doncs me l'has recordat molt, sobretot a la teva biografia quan dius les paraules que t'agraden.
    El teu relat és preciós, com un clam al temps passat, un suau crit a tots aquells moments que no tornaran...

    Després del joc de paraules només em queda donar-te la benvinguda a aquesta banda de RC i que la teva manera d'escriure m'ha enganxat.

    Una abraçada i molta màgia!

  • M'ha agradat com evoques[Ofensiu]

    És molt lleuger, i té un bon ritme de lectura. Aquesta evocació de paraules, ja sigui la lletra d'una cançó que fa estona escrivires com expliques, com d'una flaire, com simplement d'una paraula, moltes vegades et porta a un món màgic que ha desaparegut. Descrius molt bé els distints moments de diverses etapes de la vida. Benvinguda a rc i espero poder seguir llegint relats teus.
    Una aferrada pel coll des d'un poblet de la serra de tramuntana de Mallorca
    Josep-Keops

  • ben fet[Ofensiu]
    tulip | 08-05-2005

    ara ja saps k toca doncs ... a escriure mes.

    anims.

  • Hola![Ofensiu]
    ROSASP | 08-05-2005

    Ens transportes pels camins del creixement, passant per les fases més significatives i les sensacions que t'han quedat a la memòria.
    Espero que tantes coses per dir no es quedin només dins del teu cor i les puguis escriure, crec que és una bona manera de veure les coses amb més claredat i des de diferents punts de vista.
    Així doncs benvinguda i endavant!
    Petons!!!

  • Bon conte![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 08-05-2005 | Valoració: 9

    Està bé, el conte!

    No m'hauràs copiat el títol d'Osset de Peluix, eh? :-)

  • benvinguda[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 08-05-2005

    Hola, Cançó.
    Benvinguda per aquí. jo ja fa més d'un any que ho rondo i m'ha servit, sobretot, per a escriure més sovint, i no només en moments baixos.

    Com dius en el relat,a vegades tenim tendència a escriure, només, quan estem en moments de recolliment, i surten les coses que surten. És molt divertit començar a imaginar i a escriure en qualsevol moment i a qualsevol lloc.

    Apa, fins ben aviat,...

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • Torno a ser jo! [Ofensiu]
    Jeremies Bover | 08-05-2005

    Ah!!! me'n descuidava, crec que som de la mateixa quinta!!!

  • Hola CANÇÓ...[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 08-05-2005 | Valoració: 8

    Has començat amb optimisme, però l'escriptura és això... buidar el pap i adonar-se de la fragilitat dels sospirs que emanen del nostre interior. És com si l'ànima escrivís sense comptar per a res amb la raó, i un cop acabat, te'l llegeixes i descobreixes un món, el qual no has visitat mai i sempre has dut al damunt.
    Segueix així... i que tingues una feliç entrada al món de RC.

  • Un començament literari amb molta força...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 08-05-2005

    és el què hi he trobat en el teu relat de debut a RC.

    Moltes felicitats per deixar-te endur en el món on les paraules són les autèntiques protagonistes...

    enhorabona cançó.

    OSSET DE PELUIX, EM DIUS TANTES COSES! em recordes qui sóc, com sóc i on sóc

    a cada instant que l'escriptura em poseeix.

    UN PETÓ MOLT GRAN...

    I UNA ABRAÇADA MÉS GRAN ENCARA!!!

  • nO ESTA GENS MALAMENT PER A SER EL PRIMER ÀNIMS [Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 08-05-2005 | Valoració: 8

    Hi endavant noia CANÇO dels meus records de quant em cantava la mare, de quant jo sol era un infant petit. salutacions d'en Ferran de Montagut

  • hmm..[Ofensiu]
    Tiamat | 07-05-2005

    benvinguda!!

    records d'en JC Decaux :P

    no ho diguis a ningú però.. un cop vaig fer un dibuix per un concurs per fer una postal de nadal, per un club de tenis.. els participans havien de ser d'entre x i y anys, i jo sobrepassava aquesta edat.. però la meva germana no.. vaig fer el dibuix (a imitació d'algú de la seva edat, tot s'ha de dir), li vaig dir que el donés amb el meu nom i..

    va guanyar (que frustrant, si no ho hagués fet..)

    m'agrada el relat reflexiu, però no cal que cremis tantes coses, o si més no, abans de cremar-les, envia-les a la web.

    una abraçada

    Tiamat

  • Ben vinguda![Ofensiu]
    Equinozio | 07-05-2005

    Molt bonic el relat. M'ha agradat llegir-lo. He recordat quan estava al cole i era petit i no escrivia... i nomes feia el pallús molestant els pares...
    jejeje que hi farem... i la adolescència... jaja bufff no sé si es possible superar-la... jajaj

    Benvinguda!
    petons

    Equinozio

  • XvI | 07-05-2005

    Això de que no saps escriure històries és trampa, com allo de presentar-se a un concurs fent-se passar per la germana petita, no? M'agrada el to melancòlic barrejat amb un desig de protagonisme de qui s'inventa un gat que només li fa cas a ell mateix.

    salutacions

  • té molt de mèrit...[Ofensiu]
    Shu Hua | 07-05-2005

    ... tan petitona i ja escrius! El que no entenc és com t'ho fas, per tenir 30a nys i semblar un bebè de pit. Que és moníssim, per altra banda, o moníssima. És teu?
    Trobo que has fet un assaig sobre la vida, n'has anat separant les etapes amb un seguit d'explicacions de vivències. Trobo que té bon ritme, és fàcil de llegir i no és només un avocament d'emocions, té una qualitat, com diu en Brumari.
    Res més Cançó, a poc a poc ens anirem coneixent.

  • Hola Cançó![Ofensiu]
    brumari | 07-05-2005 | Valoració: 9

    I ben vinguda a la nostra pàgina.
    El teu primer relat m'ha agradat molt. Expliques molt bé l'evolució de la nena petita, passant per l'adolescència i fins la dona que avui escriu, mirant enrera sense ira, però amb un deix de tristesa. Hi poses molt sentiment (ja ens ho anuncies a la teva biografia), molta gràcia i - no ho dubtis - una evident qualitat literària.
    Molts petons, i segueix escrivint.

Valoració mitja: 8.91

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: