Tempesta de sentiments

Un relat de: Yrch

Tothom, absolutament tothom tracta d'humiliar-te. Si no penses i sents com ells és que ets dolent. Et diuen deixada, irresponsable, que ets rara. Mil coses, menys el que et mereixes o necessites sentir.
Tinc ganes de marxar d'aquí, d'anar-me'n ben lluny, on les coses siguin diferents i ningú em pugui dir res. On m'apreciin tal com sóc. Un lloc on a cada cosa que faci per algú em donin les gràcies amb un somriure, i no de manera desganada. Un lloc on pugui ser alguna cosa més que un sac on descarregar l'excés d'ira; on dir una petita mentida per amagar els teus propis sentiments i les teves pors, no sigui malvist per la gent.
On morir sigui un acte de valentía. Et diuen covard quan desitjes morir, i en realitat son ells els que viuen per no morir, perquè tenen por de la mort. La mort, que és una dolça companyia. S'ajup al teu costat fins que tanques els ulls i les portes de l'ànima. Després, ja tot és res.
Les ombres es converteixen en records. Records que emboiren el meu pensament, i es transformen en mans. Mans que recorren tot el cos, de dalt a baix, i em paralitzen; no puc fer res. Només dues llágrimes cauen dels meus ulls.
Mirades que em travessen com sabres o ulls que no em veuen. No sé qué fa més mal.
Talls a les mans i als braços, sang que raja. Jo sola, tocant la mort. I em passen pel cap mil coses. Nens i nenes; cintes i colors, que ondejen en l'aire d'una sala. Ho veig tot tan lluny! I encanvi, esta tan aprop… Només fa uns quants anys, però la vida passa tan de pressa!, que no ens dóna temps a admetre que les coses ja no tornaràn. Ja no seré mai més aquella nena.
Una mare bressolant el nadó; d'aquí a uns anys, el nadó bressolant la seva mare.
I la tempesta de sentiments ha començat; no hi ha marxa enrera. No hi ha manera d'aturar-la. Com quan un llamp cau i parteix un arbre per la meitat, i el crema, els sentiments broten i em parteixen el cor, cremen l'alegria. Els núvols negres, com les llàgrimes que entel·len la visió; i els sanglots, com el tró, que no deixen sentir res més que el que ells diuen. Ploro. Ploro pel món, pel pas del temps, per mi i per tu...

Comentaris

  • els sentiments....[Ofensiu]
    queta | 19-06-2005

    son el que més costa expressar, són el que sempre amaguem per no molestar ni preocupar ningú, però un cop els deixem anar... arriba la calma. fantàstic aquest relat. quantes vegades em dec haver sentit així' gràcies per saberaxpressar-ho en el meu lloc.

    queta

  • Intensitat [Ofensiu]
    BJG | 03-05-2005 | Valoració: 8

    M'agradat molt la teva forma d'expresar els teus sentiments i el teu negativisme es força intens, sembla que estiguis un poc deprimida e noia? De debò, saps relatar els sentiments d'una manera que m'ha arribat molt, i unes comparacions molt bones, com aquesta del tro i les flames que comencen a brotar. Per cert molt bona foto. VISCA ELS OTAKUS

  • Deepangel | 28-04-2005 | Valoració: 9

    La mort no és dolenta.
    Hi ha vegades que la desitges tant, pero alhora fa tanta por... És com enamorar-se. (ostres, se macaba dakudir!) saps q et farà oblidar els mals, xo alora tens por d'on pot arribar, o si algun dia s'acabarà.
    El realt.. mul b, es un dakells escrits sobretot x nosaltre smateixos, crec.
    muasets

  • Molt bé[Ofensiu]
    Jeremies Bover | 28-04-2005 | Valoració: 8

    Molt tendre... sensualment sentimental.
    Els sentiments brollen per les nostres venes, però pensa que tant sols els peixos morts segueixen el corrent.
    Et seguiré llegint.

  • molt bonic[Ofensiu]
    ericS | 28-03-2005 | Valoració: 8

    M'agradat molt, i em sento identificat en molts aspectes amb tu, encara que soc de les persones que tenen por a la mort, i...al pas del temps, amb el que comporta, pèrdua d'amics, etc. Aquest nadó bressolant la mare, quina raó tens...felicitats, segueix així! petons

  • es autentic[Ofensiu]
    AINOA | 27-03-2005 | Valoració: 9

    Aquests lloc a on t'agradaria anar, em semble que l'hem buscat tots a certa edat.
    Voldriem fugir de la realitat de madurà.
    Ens exigeixen unas coses i una manera de ser, que no te res que veure amb el que eram, i quant u fem ens u trobem malament.
    M'agradat molt aquesta tempesta de sentiments.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 8.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

59833 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira