Tempesta de sentiments

Tothom, absolutament tothom tracta d'humiliar-te. Si no penses i sents com ells és que ets dolent. Et diuen deixada, irresponsable, que ets rara. Mil coses, menys el que et mereixes o necessites sentir.
Tinc ganes de marxar d'aquí, d'anar-me'n ben lluny, on les coses siguin diferents i ningú em pugui dir res. On m'apreciin tal com sóc. Un lloc on a cada cosa que faci per algú em donin les gràcies amb un somriure, i no de manera desganada. Un lloc on pugui ser alguna cosa més que un sac on descarregar l'excés d'ira; on dir una petita mentida per amagar els teus propis sentiments i les teves pors, no sigui malvist per la gent.
On morir sigui un acte de valentía. Et diuen covard quan desitjes morir, i en realitat son ells els que viuen per no morir, perquè tenen por de la mort. La mort, que és una dolça companyia. S'ajup al teu costat fins que tanques els ulls i les portes de l'ànima. Després, ja tot és res.
Les ombres es converteixen en records. Records que emboiren el meu pensament, i es transformen en mans. Mans que recorren tot el cos, de dalt a baix, i em paralitzen; no puc fer res. Només dues llágrimes cauen dels meus ulls.
Mirades que em travessen com sabres o ulls que no em veuen. No sé qué fa més mal.
Talls a les mans i als braços, sang que raja. Jo sola, tocant la mort. I em passen pel cap mil coses. Nens i nenes; cintes i colors, que ondejen en l'aire d'una sala. Ho veig tot tan lluny! I encanvi, esta tan aprop… Només fa uns quants anys, però la vida passa tan de pressa!, que no ens dóna temps a admetre que les coses ja no tornaràn. Ja no seré mai més aquella nena.
Una mare bressolant el nadó; d'aquí a uns anys, el nadó bressolant la seva mare.
I la tempesta de sentiments ha començat; no hi ha marxa enrera. No hi ha manera d'aturar-la. Com quan un llamp cau i parteix un arbre per la meitat, i el crema, els sentiments broten i em parteixen el cor, cremen l'alegria. Els núvols negres, com les llàgrimes que entel·len la visió; i els sanglots, com el tró, que no deixen sentir res més que el que ells diuen. Ploro. Ploro pel món, pel pas del temps, per mi i per tu...