Cercador
L'esperança
Un relat de: Sareta_16- Compartir:
Quan tot està perdut i no pots veure més enllà de la teva mirada plena de tristesa i desesperació , quan no tens il·lusió per res i veus que cada dia et vas enfonsant més en aquest pou negre, quan ja no estimes a la vida ni el més petit raig de llum enlluerna el teu rostre pàlid i apagat, quan et dones compte de que els teus somnis no són més que somnis sense futur algun i s'esvaeixen en la immensitat de l'horitzó difuminant-se amb els núvols i tu et derrumbes i necessites que algú t'aixequi i t'acompanyi, et dongui una mà on agafar-te, una espatlla on plorar, una paraula d'ànim...
Pensa que no estàs sol compartiré amb tu aquesta càrrega que t'ofega i et desanima a seguir vivint, et treu les ganes de viure a cada segon i t'empeny a la desesperació absoluta...No estàs sol, jo estic amb tu!
I jo t'ajudaré a aixecar-te i no et deixaré que t'enfonsis, vola com l'aire, neda com l'oleatge, sigues fort com el més poderós huracà!
Que neixi i creixi en tu l'esperança, que neixi aquest afan que fa que mai moris, com les estrelles que es deixen admirar per la seva resplandor fins que els núvols tapen la seva bellesa, com les notes musicals que no deixen de sonar fins que mor l'instrument...
Així és l'esperança, aquell sentiment que ens cega quan tot està perdut i fa que el més petit es pugui convertir en lo més gran.
Això és l'esperança, aquella que et dona forçes per viure i repudia la tristesa, la pena i el dolor...
Comentaris
-
Molt macu!!![Ofensiu]eternasomiadora | 25-05-2005 | Valoració: 10
Eiii gracies x teu coment, ja fa uns dies que no penjes eh, deuras estar amb examens espero que ti vagin mb, merci x teu comentari!! Aquest poema m'agrada moltissim un clam a l'esperança per a quan ens sentim totalment abatuds mai l'hem d'oblidar i tens tota la rao jo tmb penso aixi encara que costa eh!! Petons!!
-
"Que neixi i creixi en tu l'esperança"[Ofensiu]kispar fidu | 22-04-2005
També està molt bé el teu escrit sobre l'esperança!!! Moltíssimes gràcies pel teu comentari (i pels altres tmb), diria que m'has elevat massa pels núvols... però sempre va bé això, oi? jejeje
Si, com molt bé dius, l'esperança ens ajuda a continuar tenint forces per viure, i ens fa crèixer. Tot i que a vegades, sabem que és inútil tenir esperances i igualment, continuem somiant amb allò que no pot ser real, i això ens va enfonsant, ens ensorra i fa mal.
Però de totes maneres, penso que mai es pot perdre l'esperança (almenys no tota! jejeje)
Apali wapa! Ja ens anirem llegint! ciao! ;)
Gemm@ -
molt bona reflexió[Ofensiu]Jurdi | 21-04-2005 | Valoració: 10
Una gran reflexió del que significa la esperança per a tu i n'estic molt d'acord amb el que dius.
La esperança és un desig mol fort que pot durar tota la vida sense apagar-se o que pot defallir en el pitjor moment.
No la perdis mai aquesta esperança.
Segueix escrivint maca!
Un petó
Jordina -
Senzill, real...[Ofensiu]eqhes | 20-04-2005 | Valoració: 10
Així és aquest text teu.
L'he llegit dues vegades. La primera ha estat la de reconeixement, massa ràpida per al meu gust. La segona, la bona, on he descobert què deies i amb la que he aconseguit aquest efecte que provoca en un mateix un bon relat, un suau calfred i els pels de punta. I la tercera, la que no faré avui, aquella que et fa plorar.
Felicitats.
Visca l'esperança!!!
Una abraçada,
Eqhes -
wualaa[Ofensiu]somni | 19-04-2005 | Valoració: 10
Gracies per haber-me comentat m'agrada molt el teu comentari, m'he passat a llegir-te i nena wuaaa, escrius super be!!! Quines paraules!!
-
Perfecte[Ofensiu]AINOA | 16-04-2005 | Valoració: 10
Hola Sareta.
Es descrit molt bé, aquest sentiment que mai podem perdre com es l'esperança.
M'agradat molt la senscillesa en que es escrit aquest relat i te un efecta tant profund.
Una abraçada. -
L'esperança[Ofensiu]Jeremies Bover | 16-04-2005 | Valoració: 9
L'esperança és molt bona per la superació, m'encanta com la descrius i com es pot comptar amb tu per superar les penes que ens ofeguen, ens neguen els sentiments tristos i capbaixos desistim de lo quotidià en les nostres vides. La teva joventut anima a tot ésser viu...
Segueix així d'anímica, ens faràs canviar a tots! -
El més petit es pot convertir en el més gran![Ofensiu]Sanke85 | 12-04-2005 | Valoració: 10
Que maco! Quin poema més tendre. Descrius a la perfeció el que és l'esperança.
M'agrada molt el començament, però... es que el final també es molt bo! Per mi ets la millor de tota la web.
Vull llegir més poemes teus!!!
Petons i abraçades:
Sanke85 -
Gràcies[Ofensiu]judith | 11-04-2005
Sí, l'esperança es una sensació molt poderosa. M'agrada molt com escrius.I la veritat es que el que millor escriu es el qui reflexa els seus sentiments, encara que sigui per evadir-se.
Sóc la Judith de Girona, m'hagradaria molt coneixet per compartir aquestes sensacions. Jo espero no tornar a caure en el que es inútil, com el que ja saps(no se sivols que h comenti per aixó no ho escric) El meu email:judithdalmau@telefonica.net.
Una abraçada.
Valoració mitja: 9.86
l´Autor
28 Relats
145 Comentaris
51862 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.Els escrits són el reflex dels meus sentiments...
Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...
Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô
Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...
Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)
Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com
--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...
[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]
>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...