Nostalgia

Un relat de: Paula Poch

Espero mentre jo rebo.
Allargo les meves mans cap a tu
i hi trobo aire.

Rebo mentre jo espero.
Incertesa de paper mollat,
l' advertència d' un orgasme.

El plaer sucumbeix a la meva porta.
I crido, i ploro.
Espero i assoleixo el teu cos,
serè del desig que t'envolta.
CRIDO.

Desespero en el camí de les penombres.
Corro cap al crepuscle dels nostres cossos. No existeix.
Em desperto suada i enyoro el teu bes.

Punyents xiuxiueigs de plaer
em persegueixen.
I tu no hi ets per respondre el meu plor.
PLORO.

Comentaris

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: