Venim dels camins de l'aigua

Un relat de: Illadestany
Venim dels llunyans camins de l’aigua
amb nous jocs i rialles
amb nous estanys i cascades
amb noves flors
dins del cor dels ulls


Venim dels llunyans camins de l’aigua
amb noves ferides
per anar amassant
fins a fer-ne altre cop
pa de vida


Venim dels camins de la nostra aigua
tan fresca i neta
com aquest jardí de colors
que duem a la pell
sempre tendra d’amor
de frisança del dos
que tan fons ens uneix


Venim amb el riu de les nostres vides
tan endins enllaçades
amor
que fem de cada capvespre
maragda joia
delit fet tendresa
aiguabarreig de pells i cors
amb llàgrimes o rialles
en silenci o amb música
tots dos
cada jorn
fins al darrer
i més enllà
si pogués ser.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 03-06-2015 | Valoració: 10

    No havia comentat main , pero st llegire
    MO tse

  • Aigua i vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-06-2015 | Valoració: 10

    Realment l'aigua és una font de vida constant. Sentir i veure un riu a la muntanya és absolutament vida. Acabo de llogar un pis a Ribes de Freser, amb un pati al costat del riu Freser. Crec que serà un punt de vida i el teu poema m'ajudarà. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Seguint rierols de vida[Ofensiu]
    Naiade | 03-09-2013 | Valoració: 10

    Una poesia tendra i evocadora, que dona pau a l’esperit i et submergeix en aquesta aigua de la que tots en formem part.
    Una abraçada

  • com afluents que s'uneixen...[Ofensiu]
    joandemataro | 01-09-2013 | Valoració: 10

    un poema ben bonic i visual i ple d'amor compartit

    gràcies illa pel teu savi i enriquidor comentari al meu últim poema
    abraçades
    ;-)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

150 Comentaris

38681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli