RE: Espero no molestar a ningú.Els nicks.

En aquest web sempre he intervingut com a qwark. En un principi ho vaig fer per poder evitar les fans histèriques.

Però tens raó, no serveix de res. Tard o d'hora t'acaben descobrint.

...pensa que en això dels nicks hi ha per triar i remenar. Tanmateix, no vull parlar dels altres sinó del meu cas. Jo no sóc una persona, sóc un personatge...vull dir que escric uns articles de ficció realista, properament en penjaré un altre aprofitant les vacances, i alhora jo mateix sóc un ens de ficció. Es barregen, doncs, la irrealitat dels meus textos amb la meva pròpia irrealitat. A vegades és una mica incòmode tanta irrealitat, sobretot a l'hora de prendres una cervesa jka que al ser tan insustancial i tan inmaterial deixes el terra tot mullat i, a més, no disfrutes gens ni mica.

Anem, però, al tema: si el meu autor o el titellaire que mou aquest autor anomenat pericles escrivis amb el seu nom real o amb un nick conegut i reconegut, ¿podria fer uns textos aparentment realistes sense veure's embolicat ell mateix, la seva vida, en el fet?
¿O la part real del que escric (escriu) resultaria evident (o potser resaltaria, evidentment) i llavors es faria pública una part de la seva vida que no té (no tinc) cap interès en que ho sigui?

I per acabar i ja no parlo del meu cas, és fàcil entendre que gent que escriu ficció, que crea personatges, que té imaginació...s'inventi vides, autors, personatges ficticis i paral·lels...és normal i altra cosa seria molt estranya.

Aprofito l'avinentesa per saludar-te des de la immaterialitat.

Carles

A mi m'agrada més signar amb el nom i cognoms.
A vegades hi ha gent que el pseudònim ho fa servir com un apartat diferenciador o també com una més llibertat d'expressió.

la meva história va començar...
al principi ho vaig fer amb el nom i cognoms, i més trad, per raons que no venen al cas, vaig possar-me el nick. I tots contents, això és com un ball de máscares, els qui vols conèixer els acabes per conèixer, fem sopars, catania-trobadas, mega-trobades, nano-trobades i trobades mil, fins en bicicleta les fem, i a voltes som deu relataires i quinzer nicks, coses que pasen, i que en el fons, no és dolent, ja que això és un web amb gent creativa, i d'aixó es tracta.

Salut i felicitats pels poemes.

Ferran


PS
A veure si un dia ens veiem en una trobada, aviat n'hi ha una a Vilafranca.

Jo sóc un fan del pseudònim, et permet diferenciar les parcel·les vitals: has de donar la informació de tu mateix que es pertinent a l'àmbit en que et trobes.

En RC de vegades expresses sentiments o agafes posicions que no t'interessa que transcendeixin perquè poden ser utilitzats o mal interpretats ja que es podrien interpretar com pròpies i només són ficció o efectivament responen a un fet vital propi en alguna mesura, però no vols que se sapigui.

Tot el que heu dit m'agrada,tant els que firmen amb nom com els que no.
Diferència d'opinions,debat,llibertat!
Gràcies,ara potser entenc millor les dues postures.
Salut!

La resposta està implícita en la teva mateixa intervenció. Si, l'important és sentir-se lliure per a expresar-se, sigui amb el nom real o amb el virtual, el que compta és el que hi ha darrera, com diu l'Angi. Sóc novella en això del fòrum. Tots us coneixeu?