Cercador
Dones
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Dones
Tot va volar un dia d’estiu, tot just fa un any: el sol s’escolava entre les cortines, amb una vergonya enlluernadora, i es davallava, impetuós, a les meves cames. Em trobava sola a casa i un sentiment de tranquil·litat envaïa l’espai, juntament amb l’olor de cafè que feia tant que no m’aturava a valorar.
Igual que la Colometa, “a mi em passava que no sabia ben bé per què era al món” però, com ella, vaig decidir emprendre el vol, potser sense haver-ho pensat, amb la inconsciència de la rosa que floreix sota l’ègida de la rosada de la nit. Vaig reverdir i, aquell dia, alguna cosa dins meu va canviar. L’engranatge va reemprendre la seva rutina, encenent-me i tornant-me al món on m’havia deixat a mi mateixa.
Vaig trobar el sentiment més important, aquell que hauria de guiar totes les nostres realitats: l’amor per mi mateixa, des del respecte i l’empatia que ens permeten créixer. Feia temps que l’havia perdut o que ella m’havia deixat a l’estacada, encara no ho sé ben bé. Quant temps feia? Podia recordar en quin moment precís vaig deixar de notar la meva pròpia presència? On va ser? Vaig anar desdibuixant-me progressivament? Que potser va ser de cop, una fiblada al cor que em va fer desaparèixer i oblidar-me? Aquell dia vaig fugir de la relació que m’havia desalenat i, ara, caminava decidida i lliure.
Jen
Tot va volar un dia d’estiu, tot just fa un any: el sol s’escolava entre les cortines, amb una vergonya enlluernadora, i es davallava, impetuós, a les meves cames. Em trobava sola a casa i un sentiment de tranquil·litat envaïa l’espai, juntament amb l’olor de cafè que feia tant que no m’aturava a valorar.
Igual que la Colometa, “a mi em passava que no sabia ben bé per què era al món” però, com ella, vaig decidir emprendre el vol, potser sense haver-ho pensat, amb la inconsciència de la rosa que floreix sota l’ègida de la rosada de la nit. Vaig reverdir i, aquell dia, alguna cosa dins meu va canviar. L’engranatge va reemprendre la seva rutina, encenent-me i tornant-me al món on m’havia deixat a mi mateixa.
Vaig trobar el sentiment més important, aquell que hauria de guiar totes les nostres realitats: l’amor per mi mateixa, des del respecte i l’empatia que ens permeten créixer. Feia temps que l’havia perdut o que ella m’havia deixat a l’estacada, encara no ho sé ben bé. Quant temps feia? Podia recordar en quin moment precís vaig deixar de notar la meva pròpia presència? On va ser? Vaig anar desdibuixant-me progressivament? Que potser va ser de cop, una fiblada al cor que em va fer desaparèixer i oblidar-me? Aquell dia vaig fugir de la relació que m’havia desalenat i, ara, caminava decidida i lliure.
Jen
Comentaris
-
Hi ha molts tipus de maltractament[Ofensiu]Illadestany | 23-04-2020 | Valoració: 10
L'inici del retrobament amb una mateixa és anterior, es va gestant lentament dins, sense que hom se n'adoni fins el dia que de sobte esclata i posa límits, Amb aquest prou comença el final del destrobament, que pot ser llarg i dolorós, però que ja és un autèntic camí, amb llum al final del túnel.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
295775 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!